La sortida de Joan Carles I allunya Sánchez dels seus aliats al Congrés

L’obertura del curs polític al setembre es presenta complicada per al Govern. Els brots de l’epidèmia continuen i poden convertir la tornada a l’escola en una bomba de rellotgeria. Espanya es troba en recessió, després de dos trimestres consecutius amb caigudes del PIB: l’última, del 18,5%. La crisi territorial a Catalunya tornarà al primer pla si el president, Quim Torra, és inhabilitat a mitjans del mes que ve pel Tribunal Suprem. I el Govern ha de començar a negociar els Pressupostos, un projecte per al qual de moment no compta amb prou recolzaments. El clima de l’Executiu amb els seus socis tradicionals no és bo. La controvertida sortida de Joan Carles I, assetjat per les sospites de corrupció, no només ha evidenciat les discrepàncies entre el PSOE i Unides Podem, sinó que també està allunyant Pedro Sánchez dels grups que van permetre la seva investidura el gener passat, per a qui es tracta d’una «fugida».

Els aliats de la coalició són molt més a prop dels morats que dels socialistes en aquest assumpte. ERC, Bildu i el BNG, que van contribuir a la reelecció de Sánchez, van demanar la setmana passada al Congrés, juntament amb JxCat i la CUP, les compareixences del president i la vicepresidenta primera, Carmen Calvo. L’exigència de rendició de comptes també ve reclamada per Unides Podem, així com Més País i Compromís, mentre que el PSOE la rebutja, veient-se forçat a sumar els seus vots als de la dreta per impedir que tiri endavant. El PNB evita de moment plantejar iniciatives parlamentàries, però la seva opinió sobre el desterrament del rei emèrit, en el disseny del qual van participar Sánchez i Calvo, és negativa. La marxa de l’excap de l’Estat, que continua en parador desconegut, és «inacceptable», consideren els nacionalistes bascos, que critiquen la «poca claredat de l’Estat».

Les comissions d’investigació

Els socialistes reconeixen que el ‘cas Joan Carles «enrareix» la relació amb els seus socis, però no creuen que hagi d’impedir un pacte en els Pressupostos. El PSOE recorda que la divisió ja s’ha plasmat abans, amb les sol·licituds d’una comissió d’investigació sobre els negocis del rei emèrit, successivament rebutjades pels socialistes juntament amb el PP i Vox, i que aquestes iniciatives no han impedit arribar a acords amb els seus aliats sobre matèries «que no tenen res a veure». El partit de Sánchez també atorga transcendència a la moció de censura anunciada per Vox per al setembre, perquè tornarà a reunir el bloc de la investidura davant la dreta, cosa que demostra que «no hi ha majoria alternativa al Congrés».

Notícies relacionades

Sánchez aplaudeix front Podem la sortida de Joan Carles I: «És adequada»

La Moncloa rebutja comparèixer al Congrés per la sortida de Joan Carles I

Mentrestant, Unides Podem no desistirà en els seus atacs a la Casa del Rei, per molt que Sánchez insisteixi que no és la monarquia la que està en dubte. Els morats també demanaran al setembre la compareixença de Calvo, així com la de Felip VI, i preparen una bateria d’iniciatives per «garantir la transparència sobre els comptes» de la Prefectura de l’Estat, per conèixer també els viatges privats i el patrimoni dels seus membres.

El ministre de Consum, Alberto Garzón, contradeia aquest dilluns la tesi de Sánchez. El president va sostenir dimarts passat que «no es jutjaven institucions, sinó persones». Per a Garzón, la distinció no es pot aplicar aquí. «La clau no és si Joan Carles és bona persona, sinó com i sobretot per què va poder fer el que va fer –va escriure a Twitter–. Institucions, no persones».