Urkullu obre el primer candau sobre la seva documentació del procés

El 'lehendakari' permet revisar papers en els quals analitza la mediació entre Puigdemont i Rajoy

La difusió de la versió basca coincideix amb la publicació d'un llibre de l'expresident

zentauroepp54278786 made using turbocollage from www turbocollage com200728212734

zentauroepp54278786 made using turbocollage from www turbocollage com200728212734

2
Es llegeix en minuts
Gemma Robles / Xabi Barrena

Va ser dijous passat, 23 de juliol del 2020, quan Iñigo Urkullu es va dirigir per carta a tres institucions –la fundació Sabino Arana, l’Arxiu Històric d’Euskadi i el monestir de Poblet– per confirmar que, a partir d’aquell moment, quedava obert un dels candaus que havia posat, metafòricament, sobre la documentació que guarda del procés.

A partir d’aquell moment és possible consultar els més de 600 folis en els quals el ‘lehendakari’ ha dipositat documents, cartes i anàlisis i diaris personals del que va passar aquells dies en què, sense èxit, va mirar de mediar entre el Govern de Carles Puigdemont i l’Executiu de Mariano Rajoy.

En realitat, els plans d’Urkullu eren aixecar aquest secret que ell mateix va imposar als dipositaris dels documents quan hagués acabat tot el periple judicial a Espanya dels presos de l’1-O. Una cosa que, en principi, no passarà fins que no s’hagin resolt els recursos que acabin arribant el Tribunal Constitucional.

No obstant, el polític basc ha decidit donar la sorpresa i obrir un dels dos candaus imposats sobre els lligalls documentals: el que concerneix textos seus directament, i deixar un altre bloc que recull també respostes i aportacions de tercers en mans de la voluntat dels seus interlocutors. Això és, només podrà ser estudiat si també compta amb el permís dels al·ludits.

No hi ha una explicació oficial al canvi de criteri. Però, sí, una ¿coincidència?: fa tan sols uns dies que es va publicar el llibre de i sobre Puigdemont, ‘M’explico’, en què revela i difon documents i visions no només pròpies, sinó també d’Urkullu. Hi ha nombroses cartes, ‘mails’ i missatges de mòbil del dirigent del PNB inclosos en aquest llibre, redactat pel periodista Xevi Xirgo amb la complicitat de l’expresident.

Des del Suprem

Una vegada que s’han difós els ‘papers d’Urkullu’, recollits per EL PERIÓDICO, poden acarar-se les versions de tots dos sobre multitud de capítols. Fa mesos que es pot intuir que aquest seria un exercici interessant: Josu Erkoreka, abans home del PNB a Madrid i, des de fa anys, mà dreta del ‘lehendakari’ en la presidència d’Euskadi, va avisar Puigdemont que «pocs poden dubtar de la memòria» del seu president, que va qualificar d’«envejable». A més, va afegir que tot estava «plasmat».

Notícies relacionades

Erkoreka es va pronunciar així quan Pugidemont va posar en dubte la versió que Urkullu va donar del que havia passat entorn de l’1-O i la declaració unilateral d’independència, després suspesa, al Tribunal Suprem, on va haver d’acudir a declarar com a testimoni en el judici al procés.

En aquell moment ja va suggerir el portaveu del Govern basc que hi hauria alguna cosa més que un encreuament de declaracions o de discursos: hi ha documentació. I llibres. El que fa possible la comparativa entre les visions de dos líders –Puigdemont i Urkullu– en moments vitals i polítics molt diferents, però amb l’afany comú, sembla, de deixar clar com van viure i van analitzar uns dies que ja han marcat la història de Catalunya i de la resta d’Espanya.