El TC avala la suspensió de Jordi Sànchez com a diputat

El ple del Tribunal Constitucional per unanimitat ha rebutjat el recurs d’empara presentat per Jordi Sànchez contra les resolucions del Congrés dels Diputats del 24 de maig i 11 de juny del 2019, respectivament, per les quals quedava automàticament suspès en l’exercici del càrrec de diputat i, per tant, en els seus drets i deures amb efectes des del 21 de maig del 2019, després d’haver sigut processat per rebel·lió i que se li apliqués el previst en el 384 bis de la llei d'enjudiciament criminal.

La sentència, que segueix el criteri ja marcat pel Constitucional amb la pèrdua de la condició de diputats del Parlament, declara que no s’ha vulnerat el dret de Sànchez a la presumpció d’innocència, ni el dret a l’exercici del càrrec de diputat al Congrés.

El tribunal explica que «ni l’article 384 bis de la llei d’enjudiciament criminal estableix cap sanció o pena ni la seva aplicació o compliment per la Mesa del Congrés dels Diputats ha ofert la condemna del demandant», que li va ser imposada pel Tribunal Suprem finalment per un delicte de sedició. «El precepte legal no és norma punitiva sinó establidora d’una mesura provisional vinculada, de manera mediata i necessària, a altres de prèvies (processament ferm i presó provisional) adoptades per l’autoritat judicial», afirma el TC.

Per això la doctrina del Tribunal Constitucional sobre la presumpció d’innocència és plenament conseqüent amb la del Tribunal Europeu de Drets Humans en el sentit que «la presumpció d’innocència impedeix tenir per culpable qui no ha sigut declarat així després d’un previ judici just».

D’aplicació immediata

La sentència recorda que «l’article 384 bis de la Lecrim és d’aplicació immediata i necessària quan es presenten els pressupostos que hoi estan fixats i que són conformes amb la Constitució i, per tant, respecten la presumpció d’innocència del processat per al qual es dicta acte de presó provisional». En conseqüència, «ni els actes parlamentaris directament impugnats ni la norma legal de la qual porten causa han violat la presumpció d’innocència del recurrent».

Tampoc comparteix la queixa referida a la suposada desproporció i falta de motivació de les resolucions que va dictar la Mesa del Congrés, així com de la suposada inacció de la presidenta del Congrés en ordre del que disposa l’article 12 del Reglament del Congrés dels Diputats.