L'exlíder de Vox a Andalusia va desviar 438.000 euros d'una subvenció a finalitats alienes a la seva empresa

Quan Santiago Abascal el va fitxar com a cap de llista de Vox per disputar la Junta d’Andalusia, el jutge Francisco Serrano ja era conegut en la comunitat, especialment entre els grups feministes que feia anys que demanaven al Consell General del Poder Judicial que l’expedientés per la seva tasca en diversos casos de custòdia de menors i la tornada dels nois amb les famílies biològiques. El flagell de les «feminazis» i defensor dels pares maltractats, no obstant, ha acabat caient en desgràcia per una cosa molt més prosaica: frau en una subvenció pública de 2,5 milions d’euros. Segons la investigació de la Fiscalia, almenys 438.000 euros d’aquests diners van ser destinats a finalitats diferents per als sol·licitats.

Tot just conèixer la querella, Serrano es va donar de baixa de Vox per no afectar la formació d’extrema dreta amb la investigació. Però, per a sorpresa dels seus companys, no va abandonar l’escó al Parlament andalús que li permet l’aforament i no ser investigat per la justícia ordinària, passant-se al grup dels no adscrits. El jutge manté que és víctima d’una cacera mediàtica, ja que va abandonar l’empresa sota sospita el 2017, però l’escrit de la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia (TSJA) deixa poc lloc als dubtes sobre la seva actuació a la constitució i primers mesos d’etapa de la societat.

Per al Ministeri Públic, està «indiciàriament acreditat» que tant Serrano com el seu llavors soci, Enrique Pelegrín Díaz, «es van concertar amb la intenció d’obtenir fraudulentament ajuts públics», participant en el programa d’ajuts per a Actuacions de Reindustrialització (Reindus) convocat pel Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme. Per la Fiscalia, es tractaria d’un delicte de frau en subvencions públiques, castigat amb penes d’entre un i cinc anys de presó.

Notícies relacionades

El Govern central activarà aquesta tarda el comitè sobre les causes de l’apagada a l’espera de dades de les elèctriques

Illa compareixerà el dimarts al Parlament per donar detalls sobre l'apagada

Tots dos van constituir el març del 2016 una societat per a la fabricació de biocombustibles, Bio Wood Niebla S.L. amb capital no dinerari i, segons el parer de la Fiscalia, «inexistent», com un assecador rotatiu, una caldera de biomassa i tres granuladors RMP 650. El text de la querella, al qual ha tingut accés aquest diari, detalla que Indústria va concedir l’ajuda de 2,48 milions d’euros que van ser ingressats el desembre d’aquell any al compte de Serrano. Posteriorment es van fer dues transferències per imports d’1,4 milions i 651.000 euros a comptes oberts a nom de Bio Wood Niebla els mesos de febrer i març del 2017, respectivament.

La resta dels diners, insisteix la Fiscalia, uns 483.000 euros, van ser utilitzats en operacions com a «préstecs a tercers, retirades en efectiu, pagament de factures i despeses diverses, cap d’ells relacionats amb la finalitat per a la qual va ser concedit». L’empresa «no va arribar a ser constituïda, havent-se apropiat en el seu benefici els querellats de l’import total del préstec rebut», subratlla el text. El projecte compromès tampoc es va portar a terme, ni es va reintegrar el deute a Indústria ni a Hisenda, que és qui la reclama ara amb interessos.