40è ANIVERSARI DEL TC

El president del TC apel·la davant el Rei a la submissió a la llei

Defensa la figura del Monarca com a «símbol de la unitat i permanència» de la nació

Felip VI defineix el Constitucional com a «garant per antonomàsia de la nostra democràcia»

zentauroepp54014265 rey constitucional200706125036

zentauroepp54014265 rey constitucional200706125036 / J J Guillen

2
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez

El president del Tribunal Constitucional, Juan José González Rivas, ha aprofitat aquest dilluns la presència del rei Felip VI per apel·lar als «principis de lleialtat institucional, justícia, solidaritat i submissió a la llei i al dret» com a elements essencials de la convivència política, durant el 40è aniversari del tribunal de garanties,  que Felip VI ha qualificat de «defensor eficaç de les garanties democràtiques» i «garant per antonomàsia de la nostra democràcia».

Les paraules de González Rivas han adquirit una altra dimensió a l’haver coincidit amb la recepció per part d’Anticorrupció d’una comissió rogatòria de les autoritats suïsses sobre la donació de 65 milions d’euros que va rebre el rei emèrit. La documentació es traslladarà a la fiscalia del Tribunal Suprem, que és l’encarregada d’investigar el rei emèrit.

Malgrat les últimes dades aparegudes sobre l’actuació de Joan Carles I, que van portar el seu fill a renunciar a l’herència que li pugui correspondre, González Rivas ha defensat el Rei com a «símbol de la unitat i permanència de la nació», àrbitre i moderador dels poders de l’Estat i fins i tot s’ha permès recordar que en nom seu s’«imparteix la justícia». Ha conclòs les seves paraules recordant «els principis i valors del nostre Estat social i democràtic de dret, que reconeix la monarquia parlamentària com a símbol de la seva unitat i permanència».

Felip VI ha homenatjat el tribunal, «clau de la nostra arquitectura constitucional», al definir-lo com un «instrument de seguretat jurídica» que ha permès el «període més llarg de desenvolupament social, polític i econòmic de la història d’Espanya». Ha destacat la seva tasca en el reconeixement dels drets i «la seva contribució decisiva i determinant en l’articulació territorial de l’Estat conciliant la seva unitat i la seva diversitat».

Entre l’auditori hi havia magistrats del Constitucional, molts del Tribunal Suprem, presidents de tribunals superiors de justícia i la fiscal general de l’Estat, Dolores Delgado. També hi era el líder del PP, Pablo Casado, i pel Govern, la vicepresidenta del Govern Carmen Calvo i els ministres Juan Carlos Campo, Fernando Grande-Marlaska i Margarita Robles, així com les presidentes del Congrés i el Senat, Meritxell Batet i Pilar Llop.

Himne per primera vegada

Notícies relacionades

Després de sentir l’himne, que per primera vegada sonava al Constitucional, s’ha guardat un minut de silenci per les víctimes de la Covid. El president del TC també les ha recordat, i també els sanitaris i altres professionals que no van poder deixar de treballar durant els dies més durs de la pandèmia. A continuació, s’ha centrat a destacar les més de 8.553 sentències i les 2.858 interlocutòries dictades pel Constitucional des que es va constituir.

Des del 2017, ha dit, «el tribunal ha dictat un elevat nombre de sentències en processos que afectaven transcendentalment la nostra estructura territorial i Catalunya», en què ha destacat les sentències dictades abans de la del Suprem en les quals es van condemnar els líders independentistes i els recursos d’empara presentats que ja estudia «en profunditat». El Rei no ha esmentat directament aquests assumptes, però ha destacat les «diferents sentències sobre l’organització territorial de l’Estat» dictades per l’alt tribunal.