El PP aconseguirà una majoria absoluta abassegadora a Galícia

El president del PP de Galícia, Alberto Núñez Feijóo, continuarà al capdavant de la Xunta per quarta vegada consecutiva i amb una aclaparadora majoria absoluta al Parlament gallec. Els populars no acusarien cap desgast després d’onze anys de gestió a Galícia i després de la votació de diumenge que ve aconseguirien entre 41 i 43 escons –fins a dos més que el 2016– a la Cambra autonòmica, un resultat excepcional que li donaria entre tres i cinc diputats per sobre de la majoria absoluta, segons l’enquesta del Gesop per al ‘Faro de Vigo’, diari del grup Prensa Ibérica.

A l’altra banda de l’hemicicle, el PSOE i el BNG lluitarien per liderar l’oposició, ja que aconseguirien un nombre d’escons molt semblant. Els socialistes sumarien entre un i tres escons més respecte als resultats del 2016 –per situar-se en una forquilla d’entre 15 i 17–, tot i que la pujada més forta seria la dels nacionalistes del Bloc, que guanyarien representació a les quatre províncies i passarien de sis a entre 14 i 16 escons. En aquest escenari, la coalició successora d’En Marea –que en els comicis passat va aconseguir 14 diputats– i que ara es presenta fragmentada en dues candidatures després d’una convulsa legislatura en què es va trencar a trossos, patiria un daltabaix, ja que només aconseguiria una representació mínima, de dos escons, en mans de Galícia en Comú. L’altra part de l’aliança rupturista, Marea Galeguista, no tindria presència, com Ciutadans i Vox.

Aquestes eleccions es faran en unes circumstàncies totalment inèdites marcades per la crisi sanitària de la Covid-19, que va obligar a ajornar les eleccions quan ja estaven convocades per al 5 d’abril, moment en què la pandèmia arribava al seu pic. Amb tot, i ja fora de l’estat d’alarma, la votació de diumenge que ve es durà a terme subjecta a un estricte protocol de protecció per prevenir els contagis.

L’enquesta es basa en 1.503 entrevistes telefòniques fetes entre el 18 i el 29 de juny: 450 a cada una de les províncies de Pontevedra i la Corunya, 302 a la de Lugo i 301 a la d’Ourense. Les trucades de l’enquesta van començar quatre dies després que Galícia sortís de l’estat d’alarma.

Partit Popular

El PP no dona signes d’esgotament davant l’electorat i Feijóo afegirà al seu historial polític una quarta majoria absoluta consecutiva i, a més, amb extraordinari marge. El sondeig pronostica que els populars aconseguiran entre 41 i 43 escons pels 41 que van aconseguir en la passada legislatura. En les tres anteriors eleccions a què es va presentar Feijóo, també va obtenir l’absoluta en totes. L’excepcionalitat en aquesta ocasió és que igualaria el millor resultat de Manuel Fraga a Galícia, si és que no el supera, però en la seva quarta contesa electoral, quan un possible desgast per la gestió de tres legislatures podia passar-li factura.

Si es confirma el resultat de l’enquesta, Galícia seria la tercera comunitat amb una majoria absoluta, com també ho fa el PSOE a Castella-la Manxa i a Extremadura després dels comicis autonòmics del maig passat en aquests territoris.

El PP repetiria els resultats del 2016 a les províncies de Pontevedra i Ourense, amb 11 i 9 escons, respectivament, si bé obtindria més recolzament percentual que el 2016, tot i que insuficient per millorar la seva collita de diputats.

En cas de guanyar dos escons en el còmput global ho faria a la Corunya i a Lugo, guanyant-ne un més a cada circumscripció. A la corunyesa conservaria els 13 actuals i podria arribar als 14, i a la de Lugo, la forquilla oscil·la entre vuit i nou.

El blindatge de la majoria absoluta del PP arribaria amb un recolzament del 48,5% de l’electorat, un punt i mig més que en els anteriors comicis. Una de les causes d’aquest suport és que la formació conservadora és la que més fidelització del vot presenta, ja que conservaria el 80% de l’electorat que li va donar suport fa quatre anys. A això s’afegeix la seva capacitat per atreure votants d’altres colors –com del PSOE o del BNG–, tot i que sobretot, de la borsa que es declara indecisa i que no aclareix l’orientació de la seva elecció fins a l’últim dia.

PSdeG-PSOE

Els socialistes gallecs arriben als comicis amb un cap de cartell que s’estrena com a candidat a la Xunta, Gonzalo Caballero. En els anteriors comicis va empatar a escons amb En Marea, però la coalició rupturista va obtenir més vots, per la qual cosa el PSdeG es va quedar com a tercera força política, tot i que després va recuperar la segona posició a causa del procés de desintegració interna d’En Marea i a l’escissió de cinc dels seus diputats que es van passar al grup mixt. Ara, tot i que el PSOE milloraria els seus resultats amb entre un i tres diputats més, hauria de lluitar pel lideratge de l’oposició, aquesta vegada, amb el Bloc. L’avantatge que tenen sobre els nacionalistes és mínim.

El PSdeG aconseguiria entre 15 i 17 bancs i milloraria a totes les províncies, tret de la de Lugo, on repetiria els resultats del 2016, amb tres escons. A la circumscripció de Pontevedra passaria de quatre a cinc, mentre que a la de la Corunya podria repetir els 13 actuals o guanyar-ne un més. A la d’Ourense, es repeteix aquest mateix esquema: conservar els dos del 2016 o sumar-ne un altre.

En tot cas, l’ascens dels socialistes es faria sempre a costa dels hereus d’En Marea, una caiguda que els beneficia a ells i encara més als nacionalistes. El recolzament del PSOE seria del 20,4%, una mica més de tres punts respecte als comicis passats, guanyant a les quatre províncies un suport que procediria, precisament, d’antics votants d’En Marea.

Les eleccions de diumenge seran a més les primeres en les quals es presenti com a candidat a la Xunta el secretari general del PSdeG-PSOE, Gonzalo Caballero. Serà la seva autèntica prova de foc. Com a líder dels socialistes gallecs ja s’ha enfrontat a tres processos electorals. En les generals d’abril del 2019, el PSdeG va guanyar per primera vegada en la seva història el PP. Va ser el partit més votat. El mes següent hi va haver eleccions municipals i els socialistes van quedar en segona posició, però només a 10.000 vots dels populars i sent, a més, els seus millors resultats en uns comicis locals. I el novembre del 2019, en les segones generals de l’any, el PSOE es va quedar a menys de 10.000 vots del PP, tot i que les forces d’esquerres van guanyar àmpliament. Però ara, serà el mateix Caballero qui mesuri la seva empenta electoral, ja que el que està en joc és la Xunta i no els municipis ni el Govern d’Espanya.

BNG

El Bloc Nacionalista Gallec va arribar al seu sostre electoral el 1997, al convertir-se en la segona força política de Galícia del Parlament amb 18 escons. En les següents, les del 2001, va repetir com a segona força empatada amb el PSOE, amb 17 diputats, començant aquí un descens de recolzaments que va ser continu i regressiu i va portar els nacionalistes gallecs a quedar amb set escons el 2012 i sis el 2016, ressentint-se de la divisió interna del BNG i dels abandonaments de diferents corrents, així com de la irrupció d’AGE el 2012 i, en els comicis següents, d’En Marea.

Però ara, segons el sondeig del Gesop, el BNG emprèn la remuntada i aconseguiria un resultat semblant al de les seves millors èpoques, quan no tenia alternativa política dins el nacionalisme gallec. Aconseguiria entre 14 i 16 diputats, cosa que suposa més que duplicar el rendiment de fa quatre anys, quan la seva representació al Parlament autonòmic es va reduir a sis escons.

El seu ascens es produiria a les quatre províncies. A les de Pontevedra i la Corunya passaria de tenir de dos a cinc a cadascuna, mentre que a Ourense i Lugo, on ara només té una acta per cada circumscripció, n’obtindria entre dos i tres a cadascuna. El percentatge de recolzament seria del 18,7%, menys de dos punts per sota del PSOE, al qual estaria en condicions de disputar-li el lideratge de l’oposició, condició que va aconseguir les legislatures de 1997 i el 2001.

Aquest ressorgiment arriba de la mà d’Ana Pontón, que per segona vegada repeteix com a candidata a la Xunta, però també –i sobretot– per la caiguda dels successors d’En Marea. Segons l’enquesta, el 38% dels gallecs que en els anteriors comicis van votar l’esquerra rupturista, ara orientarien les seves paperetes cap al BNG. Serà una tornada al calador del qual van sortir fa uns anys per recolzar primer l’AGE i després En Marea –en la gènesi del qual va tenir un paper protagonista Xosé Manuel Beiras, líder històric del nacionalisme gallec.

Galícia en Comú

El nom sencer de la candidatura és Galícia en Comú-Anova Mareas i recull part del llegat iniciat amb l’AGE i continuat amb En Marea, aquest últim un projecte polític que es va anar desintegrant durant la legislatura passada, inclosa la ruptura del grup parlamentari i alguns abandonaments, a causa de les intenses desavinences internes fruit dels diferents corrents que agrupava.

Galícia en Comú, capitanejada per Antón Gómez-Reino –que s’estrena com a candidat a la Xunta-, només obtindria dos diputats i el recolzament de l’electorat amb prou feines superaria el 5%. Res a veure amb la coalició del 2016 –de la qual formava part–, quan amb 14 escons i el 18,9% del suport ciutadà s’erigia com a segona força del Parlament, per sobre d’un PSOE amb el qual estava empatat a actes, però amb un nombre més gran de paperetes obtingudes. Aquesta formació només aconseguiria un escó a la província de Pontevedra i un altre a la Corunya. A Ourense i Lugo quedaria en blanc, amb recolzaments a les urnes del 3% i del 3,8%, respectivament.

Seria, per tant, la caiguda total d’un projecte polític que va arrencar molt fort amb l’AGE, aliança entre Esquerda Unida i Anova –el partit creat per Beiras després de deixar el Bloc–, que es va muntar en només uns mesos i va aconseguir nou escons en la primera cita electoral. En els comicis del 2016, es va convertir en En Marea, donant entrada a Podem i les marees municipalistes, amb els alcaldes de la Corunya, Santiago i el Ferrol com a referents.

Marea Galeguista, Vox i Ciutadans

Marea Galeguista és l’altra pota del que va ser En Marea. No s’anava a presentar a les eleccions convocades per a l’abril, però després va canviar d’opinió i va decidir presentar-se a les del juliol després que les primeres s’haguessin ajornat pel coronavirus. Segons el sondeig, no tindrà representació al Parlament. La intenció directa de vot revela que només un 0,5% dels gallecs hi donaria suport.

Notícies relacionades

¿Marejol a Euskadi?

La fiscalia demana arxivar la causa contra Paz Esteban per Pegasus

Ciutadans també punxaria en el seu segon assalt a la Cambra autonòmica i tornaria a quedar fora. El suport dels gallecs es queda en el 0,2%.

I Vox, que es presenta per primera vegada, tot i que no té candidat a la Xunta, tampoc aconseguiria representació al Parlament, si bé tindria més suport a les urnes: el 0,9%, que oscil·laria entre l’1,6% de Pontevedra i el 0,3% d’Ourense.