Fèlix Millet ingressa a la presó 11 anys després del 'cas Palau'

L'expresident del Palau de la Música va ser condemnat a nou anys i vuit mesos pel saqueig de la institució i la desviació de fons a CDC

Fèlix Millet ingressa a la presó 11 anys després del 'cas Palau'

Ferran Nadeu

Es llegeix en minuts
El Periódico

L’expresident del Palau de la Música, Fèlix Millet, ha ingressat a la presó en compliment de la resolució de l’Audiència de Barcelona que li va donar de termini fins aquest dijous 25 de juny per fer-ho i complir així la condemna del ‘cas Palau’. Millet havia demanat suspendre l’ingrés a la presó al·legant motius de salut, però el jutge va rebutjar la petició i ha arribat a Brians en ambulància.

Millet, condemnat a nou anys i vuit mesos de presó pel saqueig del Palau i la desviació de fons a Convergència,  ha demanat també l’indult. L’abril passat, el Tribunal Suprem va ratificar les condemnes del ‘cas Palau’.

L’ingrés a presó de l’expresident del Palau es produeix després que dilluns entrés a la presó la seva mà dreta, Jordi Montull. Condemnat en el seu cas a set anys i mig, l’ex número dos del Palau de la Música complirà condemna a la presó de Brians 2. Montull, com Millet, també va sol·licitar sense èxit ajornar la seva entrada a la presó i també ha demanat l’indult.

A l’hora d’ordenar l’ingrés a presó de Millet, l’Audiència va estimar que els informes mèdics «no revelen» que pateixi cap malaltia greu «amb patiments incurables», un concepte «diferent a malalties cròniques, que per si mateix no tenen curació». Segons els magistrats, aquests informes tampoc acrediten que les malalties que té «comportin un risc vital», alhora que recorda que l’expresident del Palau no està ingressat en cap centre hospitalari, ni en un geriàtric, si no que resideix al seu domicili, on rep tractament.

Notícies relacionades

La providència va considerar, doncs, que això no era obstacle perquè «es tramiti després del seu ingrés a la presó els mecanismes legals del sistema penitenciari, derivats de la seva edat i malalties», i que és competència del jutjat de vigilància penitenciària la concessió de la llibertat si reuneix les condicions.

Els mateixos arguments s’esgrimeixen per denegar la suspensió de l’execució de la condemna per raons de salut per al que va ser tresorer de CDC, Daniel Osàcar, condemnat a tres anys i sis mesos de presó. Respecte a Osàcar, el jutge també va considerar que el seu recurs davant del Constitucional tampoc era motiu per no ingressar en un centre penitenciari.