El TC nega que denunciar Torrent davant el fiscal vulneri la seva inviolabilitat parlamentària

L’anul·lació dels acords de la Mesa del Parlament d’octubre del 2019 que tornaven a instar el dret a l’autodeterminació de Catalunya i reprovaven el rei Felip VI ja és ferma. El ple del Tribunal Constitucional ha rebutjat per unanimitat els recursos de súplica interposats per Josep Costa, Eusebi Campdepadrós, Elsa Artadi i 31 diputats més del Parlament contra les interlocutòries que donaven la raó al Govern de Pedro Sánchez i remetien les actuacions relatives al president de la Cambra, Roger Torrent, per si eren constitutives de delicte de desobediència.

Les interlocutòries declaren que «la deducció de testimoni de particulars», a través de la qual es traslladen a la fiscalia uns fets perquè determini si és delicte i per tant interposi la corresponent querella, «no vulnera la inviolabilitat parlamentària dels membres de la Mesa del Parlament», sinó que «respon a la finalitat de garantir el compliment de resolucions d’aquest tribunal que han de ser complertes també per les cambres legislatives i pels membres que formen part dels òrgans d’aquelles».

En un afegeix que «el debat públic en les assemblees legislatives té, precisament a l’empara de la Constitució, una il·limitada llibertat, sempre que no s’articuli o defensi a través d’una activitat que vulneri els principis democràtics, els drets fonamentals o la resta dels mandats constitucionals».

Obligada a complir

Però també recorda que la Mesa del Parlament «venia obligada», d’acord amb la doctrina constitucional, a inadmetre la proposta de resolució de ‘resposta a la sentència del Tribunal Suprem sobre els fets de l’1 d’octubre’, ja que la mera admissió a tràmit ja «implicava un manifest incompliment del seu deure de respectar l’acordat per aquest tribunal» en diverses providències. 

Notícies relacionades

Els socis de Sánchez planten Feijóo i rebutgen negociar una moció de censura

El Govern d’Illa recolza Sánchez, però s’aïlla de la seva crisi: «Estem centrats a governar Catalunya»

Com ja es deia en les interlocutòries recorregudes pels diputats, afirma el TC, «és manifest» que la Mesa no ho va fer així «desatenent una vegada més les advertències d’aquest tribunal», reiterades en diverses providències, «del seu deure d’impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que suposi

alterar unilateralment el marc constitucional o incomplir les resolucions» del Constitucional, «que va determinar l’estimació de l’incident d’execució i la nul·litat dels acords impugnats».