10 d’ag 2020

Anar al contingut

EL 2004

Un empresari amic de Joan Carles va finançar la lluna de mel de Felip i Letizia, segons 'The Telegraph'

El diari britànic afirma que Josep Cusí va pagar 269.000 dels 467.000 dòlars que va costar el viatge de la parella

El Periódico

Un empresari amic de Joan Carles va finançar la lluna de mel de Felip i Letizia, segons 'The Telegraph'

FERRAN NADEU (FERRAN NADEU)

L’empresari, amic i company de regates del rei Joan Carles, Josep Cusí, va pagar 269.000 dels 467.000 dòlars que va costar la lluna de mel que Felip i Letizia van fer després del seu casament, el 2004, i que els va portar a llocs com Cambodja, les illes Fiji o Califòrnia. Així ho revela el diari britànic ‘The Telegraph’, que afegeix que la resta de la factura la va costejar el rei emèrit. La Casa Reial ha rebutjat fer declaracions a aquest rotatiu.

Segons explica ‘The Telegraph’, la lluna de mel dels llavors prínceps Felip i Letizia va començar a Jordània, on van acudir com a convidats a un casament. Des d’allà van iniciar un periple que els va portar per Aqaba, Cambodja, Fiji, Samoa, Califòrnia i Mèxic. 

Per preservar l’anonimat, la parella es registrava amb el pseudònim, poc original, de «senyor i senyora Smith». Van passar per hotels de gran luxe com l’exclusiu Wakaya Resort en una illa privada de Fiji, el Raffles Le Royal a Phnom Penh o el Sheraton Denarau, també a Fiji.

Factures pagades per Navilot

Segons els documents citats per ‘The Telegraph’, 269.000 dòlars dels 467.500 que van costar els vols de la parella el juny del 2004 els va pagar una empresa anomenada Navilot, registrada a nom de Josep Cusí. El diari recull que l’advocat de Cusí ha declarat que Navilot era propietària de «diversos iots de la sèrie del ‘Bribón’ amb què el rei Joan Carles i Cusí havien competit». L’advocat ha afegit que no té coneixement d’altres usos dels béns de l’empresa.  

Cusí, de 86 anys, ha sigut company de Joan Carles I des de principis de la dècada dels 70 i junts han guanyat desenes de regates internacionals. L’empresari català també s’ha encarregat de la compra i venda de iots per al rei emèrit.

Darrere de la fortuna de Joan Carles

La premsa internacional fa mesos que va darrere de la fortuna opaca de Joan Carles. El març passat, ‘The Telegraph’ ja va publicar que Felip VI és el segon beneficiari d’una fundació ‘offshore’ en què es va ingressar una suposada donació de 65 milions d’euros de l’Aràbia Saudita al seu pare. Aquesta quantitat s’hauria dipositat en un compte obert al banc privat Mirabaud, a nom de la Fundació Lucum. 

Arran d’aquestes informacions, l’actual monarca va anunciar que renunciava a l’herència del seu pare, a qui va retirar l’assignació econòmica de què disfrutava.

Rufián vol forçar el PSOE a explicar-se

El portaveu parlamentari d’Esquerra Republicana (ERC), Gabriel Rufián, vol que el president del Govern, Pedro Sánchez, expliqui aquest dimecres per què el PSOE ha tornat a aliar-se amb el PP i Vox per impedir que el Congrés ni tan sols debati la possibilitat d’investigar els negocis del rei emèrit, malgrat que la Fiscalia del Tribunal Suprem ja n’ha obert una investigació.

En concret, Rufián preguntarà a Sánchez en la sessió de control al Govern si pensa que s’haurien de prendre mesures per acabar amb la «impunitat» de què, segons el seu parer, gaudeixen algunes institucions de l’Estat i, tot i que no la cita, al·ludeix a la monarquia i, singularment, a Joan Carles I.

ERC, juntament amb altres partits independentistes i nacionalistes, a més de Més País i Compromís, han sol·licitat des de l’inici de la legislatura obrir una comissió d’investigació sobre el pare del Rei a la Cambra baixa. Unides Podem també ha presentat iniciatives en aquest sentit.

Fre del PSOE, el PP i Vox

No obstant, el PSOE, el PP i Vox han anat frenant en la Mesa del Congrés el seu tràmit al·legant que la inviolabilitat del rei Joan Carles es manté fins i tot després d’abdicar i recordant que controlar la monarquia no està entre les competències del Congrés, els arguments sobre els quals descansen els informes dels lletrats de la Cambra.

L’última vegada va ser dimarts passat, quan l’òrgan de govern que presideix Meritxell Batet va rebutjar admetre a tràmit les peticions que aquests partits havien presentat just després que es conegués la decisió de la Fiscalia del Tribunal Suprem d’investigar si l’emèrit va cometre blanqueig i delicte fiscal per les comissions de l’AVE a la Meca.