Silenci, s’aprova

Diumenge hi va haver una nova Assemblea General de Socis Compromisaris, el més preciós i preuat esdeveniment societari a Can Barça. Una cita que és, o hauria de ser, l’aparador de la vitalitat democràtica del club però que, cada vegada més, sembla una reunió a Zoom o Teams a què només es connecta el que no té altra cosa millor a fer. No em va agradar –i tots ens hem de mirar al mirall– la baixa participació. Baixíssima. D’aquestes que ens haurien d’enrojolar.

En un club com el nostre, on la llibertat i la democràcia formen part del nostre sentir més íntim, que guanyi el silenci i participi entre el 7% i el 14% dels convocats –menys del 0,50% del cens– és, directament, alarmant. I aquí hauríem de reflexionar. D’acord, el model proposat foragita, el contingut cansa i el resultat és dramàtic, però tots, insisteixo, tots, amb el grau de responsabilitat que competeixi, en som culpables. Sense excepció.

Notícies relacionades

El Barça apareix en la desfilada de la Lliga, però no vestirà samarreta retro pel seu contracte amb Nike

El derbi al Camp Nou ja té data i hora

Em va agradar, ho admeto, que s’aprovessin tots els punts de l’ordre del dia amb les majories per poder treballar folgadament. És a dir, que el club podrà continuar funcionant sense haver de mirar de reüll suports o rebel·lions. En un Barça que sempre viu a punt del drama, això és una victòria, i que els números i les votacions acompanyin dona, almenys, aire per treballar sense filtracions apocalíptiques. Vaja, un petit miracle en clau blaugrana. Ja ho veuen, coses bones i d’altres, no tant. I, finalment, el que em va sorprendre: veure un Jan menys segur, més seriós i més irascible... Per moments, fins i tot incòmode.

Aquest Laporta de somriure únic i verb afilat que conquereix auditoris fàcilment gegants, va semblar, potser per la distància que provoca el món digital, més tens. Segur que la situació del club pesa, o potser és que iniciem una temporada esgotadorament electoral i d’alternatives pesadament fragmentades. No ho sé. En qualsevol cas, si és això, que passi ràpida, que no hi hagi joc brut i que no ens avergonyeixi. Fem-nos mereixedors del carnet que guardem no només a la cartera, sinó també al cor.