Silenci, s’aprova

Diumenge hi va haver una nova Assemblea General de Socis Compromisaris, el més preciós i preuat esdeveniment societari a Can Barça. Una cita que és, o hauria de ser, l’aparador de la vitalitat democràtica del club però que, cada vegada més, sembla una reunió a Zoom o Teams a què només es connecta el que no té altra cosa millor a fer. No em va agradar –i tots ens hem de mirar al mirall– la baixa participació. Baixíssima. D’aquestes que ens haurien d’enrojolar.

En un club com el nostre, on la llibertat i la democràcia formen part del nostre sentir més íntim, que guanyi el silenci i participi entre el 7% i el 14% dels convocats –menys del 0,50% del cens– és, directament, alarmant. I aquí hauríem de reflexionar. D’acord, el model proposat foragita, el contingut cansa i el resultat és dramàtic, però tots, insisteixo, tots, amb el grau de responsabilitat que competeixi, en som culpables. Sense excepció.

Notícies relacionades

Partit als llimbs d’un Madrid que busca substitut a Arbeloa

Alcaraz rep el Laureus i no sap si podrà jugar a Roland Garros

Em va agradar, ho admeto, que s’aprovessin tots els punts de l’ordre del dia amb les majories per poder treballar folgadament. És a dir, que el club podrà continuar funcionant sense haver de mirar de reüll suports o rebel·lions. En un Barça que sempre viu a punt del drama, això és una victòria, i que els números i les votacions acompanyin dona, almenys, aire per treballar sense filtracions apocalíptiques. Vaja, un petit miracle en clau blaugrana. Ja ho veuen, coses bones i d’altres, no tant. I, finalment, el que em va sorprendre: veure un Jan menys segur, més seriós i més irascible... Per moments, fins i tot incòmode.

Aquest Laporta de somriure únic i verb afilat que conquereix auditoris fàcilment gegants, va semblar, potser per la distància que provoca el món digital, més tens. Segur que la situació del club pesa, o potser és que iniciem una temporada esgotadorament electoral i d’alternatives pesadament fragmentades. No ho sé. En qualsevol cas, si és això, que passi ràpida, que no hi hagi joc brut i que no ens avergonyeixi. Fem-nos mereixedors del carnet que guardem no només a la cartera, sinó també al cor.