13 d’ag 2020

Anar al contingut

INVESTIGACIÓ EN CURS

Felip VI renuncia a l'herència de Joan Carles i li treu l'assignació

La decisió arriba després de diverses informacions sobre suposats comptes opacs del Rei emèrit

El cap d'Estat revela que va tenir coneixement d'un el 2019 i va anar al notari per rebutjar-lo

Pilar Santos

Quan diumenge a la tarda tot Espanya estava pendent de l’evolució del coronavirus, va saltar una notícia que apareixerà als llibres d’història: Felip VI va comunicar que renunciarà a l’herència del seu pare i també li retira l’assignació que fins ara rebia a càrrec dels Pressupostos de l’Estat per les informacions sobre suposats comptes opacs. Dissabte, una informació de ’The Telegraph’ va assenyalar, a més, que l’actual cap d’Estat és el beneficiari d’un d’aquests. 

L’abdicació de Joan Carles I, el 2014, va voler ser un tallafoc davant la greu crisi institucional que vivia la monarquia espanyola. El llavors Rei portava anys acumulant notícies compromeses (la cacera a Botswana, el ‘cas Nóos’...) i va voler deixar pas a Felip perquè fes creu i ratlla. Però no ha sigut suficient. Després del traspàs de la Corona van augmentar les informacions sobre la fortuna fosca del Rei emèrit. Aquest cap de setmana, després de diversos dies de notícies a la premsa suïssa, britànica i espanyola al voltant de les investigacions judicials sobre possibles comissions il·legals rebudes per Joan Carles, Felip VI va decidir que havia arribat el moment de fer un pas decisiu perquè aquestes ombres sobre el seu pare no l’afectin a ell ni tampoc a la institució que representa.

En un comunicat fet públic a última hora de la tarda de diumenge, Felip VI va fer saber que renuncia «a l’herència que personalment li pogués correspondre, així com a qualsevol actiu, inversió o estructura financera amb un origen, característiques o finalitat que puguin no estar d’acord amb la legalitat o amb els criteris de rectitud i integritat que regeixen la seva activitat institucional i privada».

La informació periodística que ha activat totes les alarmes a la Zarzuela és la que va publicar dissabte ‘The Telegraph’, segons la qual l’actual cap d’Estat és el segon beneficiari d’una fundació ‘offshore’ on es va ingressar una suposada donació de 65 milions d’euros de l’Aràbia Saudita al seu pare. Aquesta quantitat s’hauria dipositat en un compte obert al banc privat Mirabaud, a nom de la Fundació Lucum. 

La cronologia 

En el comunicat, Felip VI ha introduït una cronologia amb totes les actuacions que va dur a terme la primavera de l’any passat, després de conèixer, el 5 de març de 2019, que era beneficiari de la Fundació Lucum si el seu pare moria. Va saber que n’era beneficiari, assenyala el comunicat, per una carta que va enviar a la Casa del Rei el despatx d’advocats Kobre&Kim, advocats de Corinna zu Sayn-Wittgenstein, el nom de la qual va saltar a la llum pública amb la cacera de Botswana, el 2012, perquè Joan Carles i ella mantenien una relació de parella. D’un dels comptes opacs, l’antic Monarca va ingressar diversos milions a Corinna, segons va dir ella mateixa a la fiscalia suïssa

Al tenir coneixement d’això, Felip va traslladar una còpia de la carta dels advocats a Joan Carles i «les autoritats competents» [que la Zarzuela no concreta], el dia 21 de març del 2019, i va comunicar a aquest despatx d’advocats que no designaria cap representant legal per «iniciar cap negociació» amb aquest bufet perquè no tenia ni «coneixement, participació o responsabilitat en els presumptes fets que esmentava».  

Després se’n va anar al notari, el 12 d’abril, per manifestar que havia dirigit una carta al seu pare per tal que, «si fos certa la seva designació o la de la Princesa d’Astúries com a beneficiaris de l’esmentada Fundació Lucum, deixés sense efecte aquesta designació». 

A més, Felip VI assegura que no té coneixement de ser beneficiari de la Fundació Zagatka, com també assenyalen algunes informacions.

Mantenir una «conducta íntegra»

El comunicat remarca que el monarca actual vol complir la paraula que va donar en el seu discurs de proclamació, el 19 de juny del 2014. «La Corona ha de (...) vetllar per la dignitat de la institució, preservar el seu prestigi i observar una conducta íntegra, honesta i transparent, com correspon a la seva funció institucional i la seva responsabilitat social. Perquè, només d’aquesta manera, es farà creditora de l’autoritat moral necessària per a l’exercici de les seves funcions.

L’advocat de Joan Carles

El comunicat, de tres pàgines, també guarda un espai per a la veu de Joan Carles. Es llegeix que el Rei emèrit ha demanat a la Zarzuela que digui que, «en cap moment va facilitar informació» al seu fill de les dues fundacions citades (Lucum i Zagatka) i que ha designat l’advocat Javier Sánchez-Junco Mans perquè el defensi i a partir d’ara «doni compte públicament de les informacions que el puguin afectar i es considerin procedents».  

És a dir, la Zarzuela ja no informarà de res sobre Joan Carles. Aquest recorda en aquesta part del comunicat que el 27 de maig del 2019 (dos mesos després que el seu fill, segons la informació facilitada avui, tingués coneixement de la Fundació Lucum), va anunciar que es retirava de la vida pública. . 

La decisió de Felip va ser recolzada pel PP, Vox i Ciutadans, que la van veure «exemplar». Es dona la circumstància que el PP, Vox i també el PSOE, grup majoritari del Congrés, van impedir aquesta mateixa setmana que la Cambra baixa investigués les finances de Joan Carles.

Pregunta vetada

Del Govern no es va poder obtenir cap informació oficial aquest diumenge, ja que a la roda de premsa telemàtica que van oferir els quatre ministres delegats de la crisi del coronavirus (Sanitat, Defensa, Interior i Transport) el representant de la Moncloa encarregat de seleccionar les preguntes que envien els periodistes no va plantejar cap de les que es feien eco de la renúncia de Felip VI.