Els lletrats del Congrés en contra de la comissió d'investigació sobre el rei Joan Carles

Argumenten que els fets, al derivar de la seva etapa com a cap de l'Estat, estan protegits per la inviolabilitat

zentauroepp46160354 roca rey200613170414

zentauroepp46160354 roca rey200613170414 / JOSE LUIS ROCA

1
Es llegeix en minuts
Miguel Ángel Rodríguez

Una vegada més, els lletrats del Congrés dels Diputats s’han mostrat en contra que la Mesa de la Cambra baixa admeti a tràmit la sol·licitud presentada per crear una comissió d’investigació sobre les activitats del rei emèrit Joan Carles I. Com en ocasions anteriors, argumenten que els fets sobre els que es vol indagar estan protegits per la inviolabilitat, ja que deriven de la seva etapa com a cap d’Estat. 

La setmana passada, Unides Podem, partits republicansnacionalistes i Més País van registrar la sol·licitud per crear aquesta comissió després que la Fiscalia del Tribunal Suprem assumís una investigació sobre les presumptes comissions que va rebre Joan Carles I des de l’Aràbia Saudita pel contracte de l’AVE a la Meca. Segons va assenyalar la fiscalia, les seves investigacions se circumscriuen al període posterior a la seva abdicació, el 2014, quan ja no tenia immunitat. 

Notícies relacionades

No obstant, els lletrats del Congrés sembla que no comparteixen aquesta idea. Així, han enviat un informe a la Mesa de la Cambra assenyalant que «no és» procedent admetre la sol·licitud a tràmit «atès que les prerrogatives d’inviolabilitat i no subjecció a responsabilitat, consagrades en l’article 56.3 de la Constitució, són absolutes, inclouen la totalitat del període en què s’exerceix la direcció de l’Estat».

«La petició es refereix a qüestions que, encara que hagin pogut tenir projecció en una etapa posterior, es corresponen sense solució de continuïtat, amb el període de temps en què Sa Majestat Joan Carles I era el cap de l’Estat i porten causa del mateix fet de l’ocupació d’aquesta direcció per aquell, de manera que s’ha d’entendre que pretendre una investigació sobre aquestes vindria a buidar de contingut les prerrogatives constitucionals del cap de l’Estat, que despleguen els seus efectes de forma permanent», remarquen.