Justícia sobirana

L’últim baròmetre europeu publicat sobre això confirma la pobra opinió dels espanyols sobre el seu sistema judicial: és el quart país de la UE –només per davant de Croàcia, Eslovàquia i Bulgària– on els ciutadans perceben més falta d’independència de la justícia. Un 55% creu que, en gran mesura, els tribunals actuen al marge de la imparcialitat. La de la impunitat dels poderosos a Espanya és una sensació tan vella i estesa que ja la va recollir Valle-Inclán fa més de 120 anys. «A Espanya el mèrit no es premia. Es premia el robar i ser pocavergonya. A Espanya es premia tot el dolent», va posar en boca d’un personatge de Luces de Bohemia.

I, no obstant, no es pot dir que els casos de corrupció dels poderosos descoberts a Espanya no s’hagin airejat i jutjat. Des del restabliment de la democràcia hi ha «víctimes» en totes les esferes, i per descomptat en els grans partits polítics. El PP i el PSOE, que després de l’etapa d’Adolfo Suárez s’han alternat en el Govern, han albergat nombrosos infractors de la llei. Els casos ‘Naseiro’, ‘Filesa’, ‘Brugal’, ‘Ero’, ‘Bárcenas’, ‘Púnica’ i molts d’altres són molt vius en el record. Gairebé tots van acabar amb condemnes i penes de presó per als autors. També la trama ‘Gürtel’, amb una sentència que va propiciar la moció de censura que va fer caure Mariano Rajoy.

Borràs, en la línia de CiU

A Catalunya, i a l’espera del desenllaç de les investigacions sobre la família Pujol, Convergència i Unió i els seus descendents polítics han protagonitzat els principals escàndols.  Els casos ‘Pallerols’ o ‘ITV’ són exemple que, sovint, com més anys passa un partit en el poder, més difícil és evitar que alguns dels seus dirigents ho aprofitin per enriquir-se o fer enriquir les seves formacions. I aquests dies Laura Borràs, líder de JxCat en el Congrés, afronta el suplicatori previ al seu processament per uns contractes que presumptament va trossejar abans d’adjudicar quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes.

L’entrada a presó de Rodrigo Rato l’octubre del 2018 pel cas de les targetes ‘black’ va demostrar que els grans banquers tampoc són aliens a l’escrutini de la llei. Si no ho havia fet abans el ‘cas Ibercorp’, que va protagonitzar Mariano Rubio, o el ‘cas Banesto’, que va acabar amb la carrera fulgurant de Mario Conde. Molts empresaris poderosos també han caigut després que s’haguessin destapat les seves corrupteles.

L’últim estament en ensopegar amb la justícia, la Monarquia, va sucumbir amb el ‘cas Nóos’, que va costar una condemna a més de sis anys de presó a Iñaki Urdangarin, cunyat del Rei. Però tot apunta que la investigació a Joan Carles I pot provocar una commoció social i política encara més forta. Curiosament, va ser el monarca emèrit qui va pronunciar, en el seu discurs de Nadal del 2011 i a compte del primer escàndol que afectava la seva família, una sentència que ara es posarà a prova en ell: «La justícia és igual per a tothom».

En aquests anys, han fet fortuna algunes declaracions que connectaven amb la impressió estesa que no hi ha independència judicial. «Qui digui que la justícia és igual per a tothom és que no sap de què parla», va dir per exemple el 2013 Joaquín Giménez, magistrat del Tribunal Suprem.

Sistema d’elecció polèmic

Notícies relacionades

Mor un militar en unes maniobres amb foc real a Polònia

Els Comuns plantegen classes extraescolars culturals gratis

Els experts consultats matisen aquesta sensació. «No crec en la perfecció humana, però sí que els jutges són capaços d’actuar amb professionalitat», diu el catedràtic de Dret Constitucional Xavier Arbós. «La justícia ha de ser igual per a tothom. Si no, jutges i fiscals estarien cometent un delicte», opina Jordi Nieva-Fenoll, catedràtic de Dret Processal. Tots dos creuen que la percepció ciutadana de certa falta d’independència judicial es podria deure més al sistema d’elecció de la cúpula judicial –condicionat pels partits– que a una suposada laxitud a l’hora de perseguir els poderosos.

Quant a la investigació a Joan Carles I –que va ser saludada amb un «ja era hora» per part de Podem, un dels partits del Govern–, Arbós remarca que el rei emèrit «ja no és inviolable, sinó que és aforat». És a dir: la prerrogativa constitucional de la irresponsabilitat sobre els seus actes es va extingir quan va deixar de regnar, i si els fets sospitosos van succeir després d’aquesta data –com passa amb el presumpte pagament de comissions de l’AVE a la Meca–, la justícia pot actuar contra ell. De fet, l’actual Monarca ja va intentar establir un tallafoc fa uns mesos quan va anunciar que renunciava a l’herència del seu pare i li retirava l’assignació. El temps dirà si n’hi ha prou perquè l’incendi, si es prova que n’hi ha, no es propagui.