Pacte per retirar les medalles a 'Billy el Niño' i invalidar altres distincions franquistes

El PSOE, Unides Podem i Ciutadans han tancat un acord al Congrés per instar el Govern a retirar les medalles a torturadors franquistes com Antonio González Pacheco, àlies ‘Billy el Niño’, i per revisar i invalidar altres distincions concedides durant el franquisme i catalogar els títols nobiliaris atorgats a adeptes al règim.

El pacte s’ha forjat després que els dos partits que donen suport al Govern acceptessin una esmena plantejada pel partit taronja a la proposició no de llei que s’ha debatut aquest dimecres en el ple del Congrés i que s’aprovarà aquest dijous.

Homenatge a les víctimes del franquisme

Els promotors de la iniciativa i dels grups que la recolzaran han utilitzat el debat per homenatjar les víctimes del franquisme. La diputada de Podem Martina Velarde ha citat militants comunistes com Julián Grimau i Víctor Díaz Cardiel, així com la feminista Lidia Falcón, una de les torturades per ‘Billy el Niño’ en la Direcció General de Seguretat, ara seu de la Comunitat de Madrid.

Durant la seva intervenció, Velarde ha aprofitat també per remarcar que «l’única organització terrorista que hi havia durant la dictadura es deia franquisme i els únics terroristes eren els seus membres», amb referència a l’acusació que la portaveu del PP, Cayetana Álvarez de Toledo, va llançar fa unes setmanes al vicepresident Pablo Iglesias, quan li va dir que era «fill de terrorista» per la militància del seu pare al Front Revolucionari Antifeixista i Patriota (FRAP).

Compromís d’actualitzar la llei de memòria històrica

En la mateixa línia, el socialista Felipe Sicilia, ha volgut recordar expressament les militants de les Joventuts Socialistes, conegudes com ‘les 13 Rosas’, i ha renovat el compromís del Govern de coalició de reformar la llei de memòria històrica del 2007, per actualitzar-la i transformar-la en una norma més ambiciosa.

EH Bildu i la CUP han denunciat que les tortures no van finalitzar amb l’aprovació de la Constitució. Així, el diputat de la coalició ‘abertzale’ Jon Iñarritu ha defensat una esmena perquè es treguin també les distincions als qui les van practicar durant la Transició i després, i el diputat de la CUP Albert Botrán ha recordat que Tribunal d’Estrasburg va assenyalar l’ara ministre de l’Interior, Fernando Grande Marlaska, per no haver investigat prou denúncies de tortures quan era jutge.

«Amaga més tacticisme que bona intenció», segons Cs

El diputat de Ciutadans Guillermo Díaz ha anunciat el seu recolzament a la iniciativa, ja que el PSOE ha acceptat una de les seves esmenes. Tot i que la considera «justa» creu que amaga «més tacticisme que bona intenció» i ha retret al PSOE i Unides Podem que sempre estiguin immersos en aquests temes. «Deixin de gorrejar en el passat mèrits que són incapaços de fer en el present», ha dit.

En el seu afany a criticar que aquests partits s’afanin a parlar de la guerra civil, ha preguntat si hi havia a l’hemicicle alguna persona que hagués vist com s’enduien un familiar per afusellar-lo o que tingués morts en un bombardeig, paraules que han trobat rèplica en el diputat de Més Madrid, Íñigo Errejón.

El pare d’Errejón, víctima de ‘Billy el Niño’

Errejón li ha recordat que ‘Billy el Niño’, mort el 7 de maig per Covid-19, . «El meu pare, que no és menys espanyol que vostè, va lluitar per la llibertat i la va sagnar», ha etzibat al representant del partit taronja.

Des de l’oposició han sigut diversos els grups que han recriminat als partits que recolzen el Govern que hagin presentat una proposició no de llei en lloc d’impulsar directament una modificació legal per desposseir els torturadors de les seves medalles. El cert és que el PSOE té registrada una reforma de la llei de memòria amb què pretén donar empara legal a aquestes mesures, però que encara no té data de debat.

Passar de les paraules als fets

Així, ho han fet ERC, el PNB, Bildu, BNG i Més País, que han exigit al Govern que passi de les paraules als fets. «Facin-ho, per decret, demà, si la majoria l’existeix», ha pregat Íñigo Errejón.

En el ‘no’ s’ha situat Vox; el seu diputat José María Sánchez ha definit el text com una iniciativa «pròpia de la barbàrie i contra la civilització» que abunda en un «absurd revisionisme històric» i els impulsors del qual se situen, segons la seva opinió, en la «ideologia més mortífera de la història». També ha avançat el seu rebuig Fòrum Astúries.

El PP es resisteix a caure en la «temptació revisionista»

Notícies relacionades

Madrid retira les plaques dels noms de víctimes del franquisme a l'Almudena

Els alcaldes de Junts que endureixen les condicions del padró: «Hem declarat la guerra als okupes»

Des del PP, Luis Santamaría ha deixat entreveure una abstenció a l’assegurar que el seu grup no caurà «en la temptació revisionista» i que sempre ha estat «al costat de les víctimes, la no-violència i els drets humans. Després de recordar «el sistema parapolicial de les txeques durant la II República, Santamaría ha lamentat que el PSOE s’hagi deixat arrossegar per Podem i ara també qüestioni la Transició que aquest partit va ajudar a construir.

Les diputades independentistes d’ERC Montserrat Bassa i de Junts Míriam Nogueras han avançat el seu recolzament al text i han aprofitat el debat per portar a col·lació la «policia patriòtica» que ara reconeix fins i tot el president del Govern, Pedro Sánchez, i la situació dels presos pel procés independentista català. «S’ha de destapar tota la tifa de les clavegueres de l’Estat», ha demanat Nogueras.