06 jul 2020

Anar al contingut

DeustoBarómetro

Només el 14% dels bascos anhelen que Euskadi sigui un estat independent

El 34,65% es mostren partidaris de comptar amb més autonomia, mentre que el 32,9% estan contents amb el nivell actual

El 39,3% consideren «molt o bastant probable» que una dona sigui 'lehendakari' en els pròxims 10 anys

Europa Press

Només el 14% dels bascos anhelen que Euskadi sigui un estat independent

El 34,65% dels bascos es mostren partidaris de comptar amb més autonomia per a Euskadi, tot i que només el 14% defensen un estat independent. Així mateix, el 39,3% creuen «molt o bastant probable» que una dona sigui ‘lehendakari’ en els pròxims 10 anys, segons dades recollides en el DeustoBarómetro donades a conèixer aquest divendres.

L’enquesta s’ha elaborat gràcies a un treball de camp realitzat entre el 5 i el 15 de maig entre majors de 18 anys de la comunitat autònoma basca. En total s’han realitzat 1.004 entrevistes i ofereix un marge d’error del 3,09%.

Preguntats per les seves preferències sobre el model territorial, el 34,6% dels enquestats afirmen que els agradaria que el País Basc tingués més autonomia que en l’actualitat, mentre que el 32,9% opten per conservar el mateix nivell actual.
D’altra banda, només el 14% es mostren partidaris que Euskadi fos un estat independent, mentre que prop del 5,5% defensen que hi hagi menys o cap autonomia.

Qüestionats per la possibilitat que Euskadi sigui independent el 2030, només el 0,9% ho veuen «molt probable», per un 4,9% que ho consideren «bastant probable». Són majoria, 41,8%, els que ho creuen «poc probable», seguits del 39,5% que ho veuen «gens probable».

Així mateix, més del 80% diuen identificar-se «molt o bastant» amb Euskadi, davant el 8% que s’hi identifiquen «poc», i el 2,5%, «gens». Referent al sentiment d’identitat territorial respecte a Espanya, el 12,8% s’hi identifiquen «molt»; el 33,3%, «bastant»; el 32,2%, «poc», i el 14,6, «gens».

En similars registres es troba el sentiment europeu, amb el qual el 12,9% s’identifiquen «molt»; el 37,3%, «bastant», el 32,5%, «poc», i el 9,3%, «gens».

Referent al sentiment nacionalista, dins d’una escala de l’1 (mínim nacionalista basc) al 10 (màxim nacionalista basc), són majoria (19,7%) els qui se situen en el 5, i el 30% s’ubiquen per sota.

Així mateix, pel que fa a l’escala ideològica, dins d’una escala de l’1 (extrema esquerra) al 10 (extrema dreta), el 19,9% dels bascos s’atorguen una nota de 3, seguits dels qui es donen un 5, amb un 19,1%. Poc més del 7% s’atorguen notes entre el 6 i el 10.

Situació política

D’altra banda, el 0,9% dels bascos consideren «molt bona» la situació política del País Basc, el 25,5% la qualifiquen de «bona» i el 51,1% creuen que és «regular», i opinen que és «dolenta» o «molt dolenta» el 13,2% i el 4,4%, respectivament.

Quant a les expectatives sobre la situació política a Euskadi, el 64% creuen que d’aquí a un any continuarà «igual», el 23,2% diuen que serà «pitjor» i el 5,2 consideren que serà «millor».

Els enquestats valoren amb una nota mitjana de 5,6 la qualitat de la democràcia al País Basc i suspenen amb un 4,3 la de l’Estat. La institució en la qual més confien els bascos és en la Universitat, amb una puntuació de 6,04 punts de 10, seguida de les petites empreses (5,95), la Ertzaintza (5,33), els ajuntaments (4,89), el Govern Basc (4,53), les diputacions (4,2), els tribunals de justícia (4,04), els mitjans de comunicació (3,99) i els sindicats (3,79).

Les institucions o organismes en què menys confiança tenen els bascos són la monarquia (1,41), l’església catòlica (1,84), els partits polítics (2,36), les grans empreses de l’Ibex 35 (2,55), la patronal (2,82), el Govern central (3,31), l’Exèrcit (3,39), el Tribunal Constitucional (3,68) i el Parlament Europeu (3,72).

Quant a la participació dels bascos en accions polítiques, el 57,7% diuen haver expressat el seu recolzament (aplaudint) als treballadors essencials des de casa seva; el 43,6% han firmat una petició (incloses ‘online’); el 30% han passat un sms, whatsap, correu o tweet d’acció política; el 28,4% han comprat o deixat de comprar certs productes per raons polítiques, ètiques o per afavorir el medi ambient, i el 22,5% han expressat la seva crítica política fent cassolada des de casa seva.

A més, el 19,4% han participat en alguna xarxa de solidaritat o ajuda a les persones directament afectades pel coronavirus; el 18% han secundat alguna mobilització en recolzament a les reivindicacions de les dones, i el 13,5% han expressat les seves opinions polítiques en un mitjà de comunicació.

Donald Trump

D’altra banda, el 39,3% creuen «molt o bastant probable» que una dona sigui ‘lehendakari’ en els pròxims 10 anys, mentre que el 45,8% ho consideren «poc o gens probable». A més, el 57,3% consideren «molt o bastant probable» que, en la pròxima dècada, hi hagi més líders mundials semblants a Donald Trump, davant el 25,8% que ho creuen «poc o gens probable».

Finalment, el 70,8% dels entrevistats es mostren «molt d’acord» que «en cap cas es pot justificar la violència per aconseguir finalitats polítiques», afirmació amb què també estan «bastant d’acord» el 14,6% dels enquestats, davant el 4,6% que hi estan «poc d’acord» i el 3,1% que hi estan «gens d’acord» i el 6,9% no saben què contestar.