LLIÇONS DE LA CRISI

La pandèmia reafirma la polarització política

Unionisme, federalisme i independentisme interpreten de forma oposada la invocació a la cooperació

Comín afirma que el guió d'ERC a Madrid «ha saltat pels aires» i Cs advoca per una coordinació més gran entre autonomies

zentauroepp53220498 pla mitj  del president de la generalitat  quim torra  duran200424120001

zentauroepp53220498 pla mitj del president de la generalitat quim torra duran200424120001 / Parlament de Catalunya (Job Vermeulen)

3
Es llegeix en minuts
Fidel Masreal

L’economista Dani Rodrik es pregunta en un recent article si el coronavirus servirà per refer el món. La pregunta es pot aplicar a la política catalana, centrada en l’última dècada en el pols sobiranista. Les invocacions a reforçar la cooperació i la col·laboració en totes les institucions i organismes són constants, però ¿com entenen la paraula ‘cooperació’ els diferents actors en joc a Catalunya?

Primer cas. El col·lectiu Federalistes d’Esquerres, en una publicació, arriba a la conclusió que el sistema ideal per encarar el futur és el federalisme. «No hi ha sobiranies que valguin: la governança de les nostres societats i la capacitat d’afrontar situacions crítiques com la que vivim requereix cooperació, integració i homogeneïtat de criteris d’actuació [....] És l’hora de les virtuts federals», apunta.

Segon exemple. El diputat de Cs, Nacho Martín Blanco, destaca la «cooperació entre autonomies en salut, educació i serveis socials», tot i que lamenta «que no hi hagi una targeta sanitària única per a tot Espanya», basada en el principi de «lleialtat». ¿Centralitzant? «Subsidiarietat sí, però hi ha aspectes que convé que estiguin centralitzats». Afirma que el model espanyol ja és, «de facto», federal.

Una altra tesi. L’exconseller del Govern i dirigent del Consell per la República, Toni Comín, està convençut que la pandèmia ha demostrat que «la cooperació no és contrària a l’autodeterminació». «És més, és al revés, no hi pot haver cooperació sense respecte a les nacions i al seu dret a l’autodeterminació», defensa, i insisteix en el fet que «la gestió del Govern central ha sigut molt millorable i la conclusió d’una part de l’independentisme és que, si abans hi havia motius, ara encara n’hi ha més».

Comín insisteix en la tesi –«expressada de forma equivocada», concedeix– que en una Catalunya independent «hi hauria hagut menys morts», perquè s’hauria confinat abans. «És una aproximació des de l’objectivitat». ¿I la gestió del Govern? «El Departament de Salut no ho ha fet tot perfecte».

L’exconseller afegeix que, davant de la «deriva centralista», a ERC «li ha saltat pels aires el guió» de la via dialogada: «Si ara volen canviar de rumb, hauran de començar per reconèixer que es van equivocar».

Autocrítica sobiranista

L’exdiputat de JxCat i ara responsable de la federació Dincat, Carles Campuzano, creu que la crisi «demostra que fa falta més que mai, en el context europeu, integració i cooperació». I en el cas espanyol, considera que el comandament únic, «en una administració que fa dècades que no gestiona serveis públics, és una absurditat». I respecte a si l’independentisme manté la seva vigència davant de la invocació a la cooperació, fa autocrítica: «Una de les debilitats intel·lectuals del procés és que no tenia cap proposta respecte a quin vincle hauria de tenir una Catalunya independent amb l’espai espanyol. Si fóssim independents, hauríem de mantenir la cooperació i col·laboració europea i a escala ibèrica».

Notícies relacionades

Campuzano és pessimista: «Si hi hagués lideratges i mirades potents aquí i allà seria el moment per obrir coses, però veient el que està passant res fa pensar que això pugui passar a curt termini».

L’article de Rodrik conclou que la crisi de la Covid-19 no servirà per refer el món. Cada tesi anterior se sentirà confirmada. Diu Rodrik: «Els que volen més poders públics i govern tindran moltes raons per pensar que la crisi justifica la seva creença. I els escèptics respecte als governs i que denuncien la seva incompetència també veuran confirmades les seves opinions anteriors. Els qui desitgin una governança global més gran al·legaran que un règim internacional de salut pública més forta podria haver reduït els costos de la pandèmia. I aquells que busquen estats nació més forts assenyalaran les moltes formes en què l’OMS sembla haver manejat malament la seva resposta».