PARLEN ELS EXPERTS
L'estat d'alarma no prohibeix les protestes però obliga a reinventar-les
Els experts opinen que els drets de reunió i manifestació no són limitats, però demanen emmotllar les convocatòries a les restriccions sanitàries
zentauroepp53470126 pla aeri general d una de les concentracions de la cup en un200520175413 /
El Tribunal Constitucional va sentenciar el maig del 2016 que «a diferència dels estats d’excepció i de setge, la declaració de l’estat d’alarma no permet suspendre cap dret fonamental». No obstant, la restricció del dret a la llibertat de circulació derivada de l’alarma, que es va activar el 14 de març per l’esclat del coronavirus a Espanya, té efectes col·laterals en el dret a la protesta, segons els experts, perquè les autoritats el poden limitar «amb proporcionalitat» si els manifestants no s’atenen a les mesures sanitàries previstes per evitar la propagació de la Covid-19.
En les últimes setmanes hi ha hagut concentracions de persones amb mascaretes mantenint la distància de seguretat i marxes lentes de cotxes ocupats només pel conductor, però també cassolades en barris acomodats de Madrid que han generat aglomeracions i han desafiat les normes de control sanitari.
El sistema constitucional obliga a comunicar una manifestació que reuneixi més de 20 persones i l’autoritat competent, que és la Delegació del Govern, hi pot mostrar objeccions per garantir la seguretat de la convocatòria o prohibir-la si aquests preceptes no s’atenen. En temps de pandèmia com els que vivim, podria fins i tot valorar que la sol·licitud no compleix les mesures sanitàries o que pot provocar complicacions per a la necessària concurrència dels serveis d’emergència, exemplifica el catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de València Lorenzo Cotino.
L’expert apunta que la majoria de les convocatòries no es comuniquen, una cosa que pot comportar una intervenció policial per dissoldre-la. De fet, dimarts, els Mossos d’Esquadra van intervenir en una concentració anticapitalista no comunicada a Barcelona i hi van detenir una persona acusada d’atemptat a l’autoritat. Si la Delegació del Govern no hi dona el vistiplau, els promotors poden recórrer als tribunals presentant un recurs per protegir el dret que consideren vulnerat. I aquí és on sorgeixen les diferències entre jutjats.
Debat jurídic
El TC va avalar el 30 d’abril la prohibició d’una manifestació en cotxe a Vigo amb motiu de l’1 de maig argumentant que no hi havia garanties que evitessin la propagació del coronavirus. El tribunal va esgrimir que la relació entre el dret a la vida i el de reunió exigeix una ponderació per la qual, «davant de la falta de les garanties de seguretat en una situació de màxim contagi», ha de prioritzar el primer dret. Altres tribunals autonòmics sí que van permetre convocatòries similars a Pamplona o Saragossa.
«No hi pot haver una prohibició pura i dura pel simple fet que estiguem en estat d’alarma per una crisi de salut pública. S’ha de poder protestar complint els requisits necessaris, igual que es permet, amb restriccions, la llibertat de moviments», opina el catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona Xavier Arbós. «Les regles del joc no han canviat i la prohibició, en alguns casos, s’ha argumentat amb un criteri de salut pública raonable però potser excessiu», afegeix. Apunta que el marc jurídic encara no està afinat en aquests assumptes perquè ningú havia previst una pandèmia de tal magnitud, i crida a compatibilitzar el dret a la vida i a la salut, sense interferir en el dret a la protesta.
La catedràtica de Dret Constitucional de la Universitat de Sevilla Ana Carmona raona que la llibertat de manifestació «està limitada però no suspesa» i creu que el TC «va perdre una oportunitat d’or per recordar que l’alarma no suspèn drets fonamentals i aclarir sota quines condicions s’ha de poder exercir».
Carmona contraposa aquesta decisió judicial amb una del TC alemany, que va sentenciar que si se segueixen les mesures de seguretat, s’ha de mantenir intacte aquest dret, una resolució que va remetre al tribunal d’instància perquè tornés a estudiar si aquella cita es podia permetre. Per la seva banda, Arbós recorda que el TC ha admès a tràmit el recurs d’inconstitucionalitat que va presentar Vox i afirma que és una nova oportunitat per aclarir el panorama jurídic.
Segons Cotino, malgrat el veto, la sentència del TC «sí que va deixar clar que s’han d’analitzar cas per cas les circumstàncies i que els jutges han d’analitzar al detall les garanties sanitàries». En aquest extrem coincideix l’advocada penalista i promotora d’Irídia Anaïs Franquesa, però remarca que la resolució «és poc garantista i respectuosa amb els drets fonamentals».
Franquesa raona que les formes tradicionals de protesta canviaran després de l’impacte de la Covid-19 i preveu «una important crisi social i econòmica» que obrirà un nou cicle de mobilitzacions. «S’haurà de tenir molta imaginació i responsabilitat, i espero que els cossos de seguretat prioritzin la mediació per garantir el dret a la protesta», conclou.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- "Els comunicadors en ciència no hem d’espantar, però pinta malament"
- Mari Carme Òrrit Pires: Una bagenca a l’ull de l’huracà del drama dels desapareguts
- Ràbia i desconcert per la pallissa a un menor a Sant Joan de Vilatorrada: "Tant de bo no fos real, sinó intel·ligència artificial"
- Aparca sobre la vorera i acaba detingut per portar droga al cotxe
- Reforç de la línia La freqüència de la L1 del metro de Barcelona continua sent més baixa que la del 2022 malgrat el gran augment d’usuaris
