L'estat d'alarma no prohibeix les protestes però obliga a reinventar-les

En les últimes setmanes hi ha hagut concentracions de persones amb mascaretes mantenint la distància de seguretat i marxes lentes de cotxes ocupats només pel conductor, però també cassolades en barris acomodats de Madrid que han generat aglomeracions i han desafiat les normes de control sanitari.

El sistema constitucional obliga a comunicar una manifestació que reuneixi més de 20 persones i l’autoritat competent, que és la Delegació del Govern, hi pot mostrar objeccions per garantir la seguretat de la convocatòria o prohibir-la si aquests preceptes no s’atenen. En temps de pandèmia com els que vivim, podria fins i tot valorar que la sol·licitud no compleix les mesures sanitàries o que pot provocar complicacions per a la necessària concurrència dels serveis d’emergència, exemplifica el catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de València Lorenzo Cotino.

L’expert apunta que la majoria de les convocatòries no es comuniquen, una cosa que pot comportar una intervenció policial per dissoldre-la. De fet, dimarts, els Mossos d’Esquadra van intervenir en una concentració anticapitalista no comunicada a Barcelona i hi van detenir una persona acusada d’atemptat a l’autoritat. Si la Delegació del Govern no hi dona el vistiplau, els promotors poden recórrer als tribunals presentant un recurs per protegir el dret que consideren vulnerat. I aquí és on sorgeixen les diferències entre jutjats. 

Debat jurídic

El TC va avalar el 30 d’abril la prohibició d’una manifestació en cotxe a Vigo amb motiu de l’1 de maig argumentant que no hi havia garanties que evitessin la propagació del coronavirus. El tribunal va esgrimir que la relació entre el dret a la vida i el de reunió exigeix una ponderació per la qual, «davant de la falta de les garanties de seguretat en una situació de màxim contagi», ha de prioritzar el primer dret. Altres tribunals autonòmics sí que van permetre convocatòries similars a Pamplona o Saragossa.

«No hi pot haver una prohibició pura i dura pel simple fet que estiguem en estat d’alarma per una crisi de salut pública. S’ha de poder protestar complint els requisits necessaris, igual que es permet, amb restriccions, la llibertat de moviments», opina el catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona Xavier Arbós. «Les regles del joc no han canviat i la prohibició, en alguns casos, s’ha argumentat amb un criteri de salut pública raonable però potser excessiu», afegeix. Apunta que el marc jurídic encara no està afinat en aquests assumptes perquè ningú havia previst una pandèmia de tal magnitud, i crida a compatibilitzar el dret a la vida i a la salut, sense interferir en el dret a la protesta.

La catedràtica de Dret Constitucional de la Universitat de Sevilla Ana Carmona raona que la llibertat de manifestació «està limitada però no suspesa» i creu que el TC «va perdre una oportunitat d’or per recordar que l’alarma no suspèn drets fonamentals i aclarir sota quines condicions s’ha de poder exercir». 

Carmona contraposa aquesta decisió judicial amb una del TC alemany, que va sentenciar que si se segueixen les mesures de seguretat, s’ha de mantenir intacte aquest dret, una resolució que va remetre al tribunal d’instància perquè tornés a estudiar si aquella cita es podia permetre. Per la seva banda, Arbós recorda que el TC ha admès a tràmit el recurs d’inconstitucionalitat que va presentar Vox i afirma que és una nova oportunitat per aclarir el panorama jurídic. 

Notícies relacionades

Bravo: "El PP del 2026 no és Kitchen ni Gürtel"

El PSOE intenta imputar Cospedali el PP en l’operació Kitchen

Segons Cotino, malgrat el veto, la sentència del TC «sí que va deixar clar que s’han d’analitzar cas per cas les circumstàncies i que els jutges han d’analitzar al detall les garanties sanitàries». En aquest extrem coincideix l’advocada penalista i promotora d’Irídia Anaïs Franquesa, però remarca que la resolució «és poc garantista i respectuosa amb els drets fonamentals». 

Franquesa raona que les formes tradicionals de protesta canviaran després de l’impacte de la Covid-19 i preveu «una important crisi social i econòmica» que obrirà un nou cicle de mobilitzacions. «S’haurà de tenir molta imaginació i responsabilitat, i espero que els cossos de seguretat prioritzin la mediació per garantir el dret a la protesta», conclou.