Els debats d'investidura trenquen el consens en la reforma del reglament del Parlament

Els independentistes són partidaris de no limitar funcions en l'ús de la via telemàtica

L'oposició afirma que les iniciatives que atorguen o retiren confiança han de ser presencials

zentauroepp53443797 200517121449

zentauroepp53443797 200517121449

4
Es llegeix en minuts
Júlia Regué
Júlia Regué

Cap de la secció de Política.

Especialista en política.

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Fidel Masreal
Fidel Masreal

Periodista

Especialista en política i salut mental

ver +
Roger Pascual
Roger Pascual

Periodista

Especialista en futbol, bàsquet, handbol

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Els debats d’investidura han trencat el consens en la reforma del reglament del Parlament. Els independentistes són partidaris de no limitar les funcions en l’ús de la via telemàtica mentre que l’oposició afirma que les iniciatives que atorguen o retiren confiança han de ser presencials. Com assenyalen els comuns, «l’elefant a l’habitació ésCarles Puigdemont». 

Els postconvergents insisteixen que la via telemàtica és una opció que té a veure amb el futur, però a ningú se li escapa el ‘factor Puigdemont’, ja que l’expresident ha sigut qui més ha insistit, en plenaCovid-19, en la qüestió d’aquest tipus de modificacions reglamentàries; una manera indirecta de tornar a posar el dit a l’ull a ERC per la investidura a distància fallida de Puigdemont a l’inici de la legislatura.

«Hauríem de tirar-ho endavant perquè l’actitud d’alguns partits no és raonable, per a ells és una batalla simbòlica, que no es pot dir que hipotèticament es podria arribar a fer... és una obsessió. ¿Qui està tan obsessionat amb Puigdemont si perdrem les eleccions?», afirmen fonts de JxCat.

Tots els partits van estar d’acord que la celebració d’un ple telemàtic hauria de ser avalada per la majoria absoluta de la Mesa i ratificada per dos terços de l’hemicicle, i també es van posar d’acord en les circumstàncies que s’han de donar per descartar la trobada presencial i optar per l’esfera virtual: causes de força major, de greu risc col·lectiu, catàstrofes o calamitats públiques, les mateixes que va habilitar el Govern al decret que va oficialitzar la possibilitat de reunir-se per videoconferència durant lapandèmia de la Covid-19. També van coincidir a tancar la porta als plens híbrids, és a dir, de format reduït i delegació de vot amb opció de presència, intervenció i vot telemàtic. 

No obstant, les escletxes van aparèixer quan es va abordar l’exigència de l’oposició de deixar clar sobre el paper que les sessions plenàries a distància no poden incloure en l’ordre del dia un debat d’investidura, una moció de censura o una qüestió de confiança. «Això és una línia vermella», diuen des de Cs, i assenyalen que debats tan transcendentals en els quals hi ha un atorgament o una retirada de la confiança no es poden oficiar virtualment. Recorden que JxCat va impulsar aquesta ponència conjunta el 2018 per explorar una investidura a distància de l’expresident Puigdemont, i aquest objectiu continua planant en les sessions que s’han reprès perquè l’activitat parlamentària no freni en circumstàncies excepcionals com les actuals.

«Alimentar la ficció de Puigdemont»

«Si això va d’alimentar la ficció que Puigdemont des de Bèlgica pot ser president, que no comptin amb nosaltres», denuncien els comuns, que havien posat sobre la taula que només es pogués votar de forma telemàtica si s’era a Catalunya. Una opció que no ha rebut resposta de la majoria independentista. L’oposició sospita que JxCat utilitzarà qualsevol modificació reglamentària, encara que la investidura a distància quedi fora, per després poder maniobrar i defensar que un parlament virtual pot ser efectiu. «Sospitem que no pretenen intentar la investidura directament, però sí establir precedent», apunten fonts del PSC. Els socialistes i els taronges recorden que la normativa preveu que els diputats poden reunir-se fora de la seu parlamentària habitual, en qualsevol altre lloc, per assegurar la distància física o mesures de seguretat. Els comuns posen com a exemple que, en cas d’una eventual inhabilitació deQuim Torra, si JxCat volgués intentar una altra investidura no dirien que no es podria fer sinó que es podria fer al TNC. 

Notícies relacionades

A l’última reunió, ERC va llançar una proposta per acostar posicions que consisteix a reforçar la majoria en el cas que fos necessari celebrar aquest tipus de debats. És a dir, prioritzar la via presencial, però en el cas que fos impossible per restriccions de mobilitat acceptar la telemàtica amb el recolzament de dos terços de l’hemicicle. La CUP coincideix en el fet que «no s’ha de limitar cap funció del Parlament» i puntualitza que són partidaris de celebrar una investidura en un ple reduït o a distància «sempre que hi hagi una situació d’excepcionalitat, unes majories clares i una normativa molt delimitada a un cas extrem». Fonts de JxCat s’inclinen per aprovar l’opció telemàtica incloses les sessions d’investidura o mocions de censura i qüestions de confiança. «Si habilitem una tecnologia excepcional per a circumstàncies de força major que s’apreciï per una gran majoria, el Parlament no es pot autolimitar a fer coses que poden ser necessàries», al·leguen.

Cs, el PSC i els comuns deixen en mans dels grups independentistes la possibilitat d’arribar a un acord. Si no n’hi ha,JxCat, ERC i la CUPpodrien registrar una modificació –tenint en compte o no els consensos previs– que es portaria al ple com a debat a la totalitat, un pas que no requeriria el consens. «Tot apunta que el firmaran ells sols», reconeixen des dels comuns. «Totes les cartes són ja sobre la taula, d’ells depèn arribar o no a un acord», apunten fonts taronges. «Seria la segona legislatura en què la majoria independentista canvia les regles del joc si no hi ha acord», rematen els socialistes.