El TSJC pregunta a la fiscalia si Artur Mas va vulnerar la seva inhabilitació

El TSJC ha preguntat a la fiscalia si creu que el sou d’expresident d’Artur Mas vulnera la inhabilitació pel 9-N. El president del tribunal, Jesús María Barrientos, que va jutjar el cas, trasllada al ministeri públic els seus dubtes sobre si la pensió «s’inclou entre els honors annexos al càrrec públic afectats per la pena d’inhabilitació». Mas va ser condemnat a 13 mesos d’inhabilitació, que van acabar el 23 de febrer passat. Des del 2016 ha cobrat com a ex, també durant l’execució de la inhabilitació, comptada des de gener del 2019.

D’altra banda, Barrientos també pregunta a la Generalitat si l’exvicepresidenta Joana Ortega, condemnada a nou mesos d’inhabilitació, ha percebut algun emolument o ha dut a terme activitats retribuïdes per part de la Generalitat o qualsevol dels seus ens dependents, des del 9 d’octubre passat, quan va finalitzar la inhabilitació, fins a l’actualitat. Si fos així, el TSJC demana que especifiqui el tipus d’activitat, quin tipus de nomenament es va fer i el concepte dels diners cobrats.

Notícies relacionades

Albiach apel·la al vot útil perquè el PSC no impulsi el Hard Rock

Hisenda va rebre del PP un informe del cas Bárcenas

El TSJC va instar a finals del 2019 en un jutjat d’instrucció a investigar si Ortega va incomplir la inhabilitació per exercir com a assessora del Govern abans que se li acabés la pena. L’Executiu català va anomenar fa un any Ortega assessora de la consellera d’Empresa, Àngels Chacón. La defensa va argumentar que els càrrecs que no podia ocupar Ortega haurien d’estar limitats als de presidenta, consellera o vicepresidenta, i nega que l’assessoria suposés l’exercici de funcions de govern. El TSJC, en canvi, creu que Ortega «ha eludit els efectes de la pena imposada assumint càrrec o feina anàloga a les funcions de govern que tenia prohibides». La conseqüència immediata és que se li resti el període de temps durant el qual va fer d’assessora i la seva pena d’inhabilitació, per tant, no quedi encara liquidada.

Al marge, el TSJC envia el cas a un jutjat d’instrucció perquè estudiï si hi ha delicte de trencament de condemna. El tribunal apuntava que Ortega va cobrar 32.110 euros entre maig i octubre per una activitat que «no és cap càrrec públic electiu ni suposa exercici personal directe de govern», però que «presenta totes les traces requerides per ser tinguda com a activitat o càrrec anàleg al desenvolupament de funcions de govern autonòmic, impedides per la pena d’inhabilitació imposada».