ERC guanyaria les eleccions folgadament i podria triar entre JxCat o l'esquerra

Els estira-i-arronsa entre els socis del Govern per rematar una legislatura que el president Quim Torra va donar per esgotada abans de l’esclat de la pandèmia persisteixen, mentre el Tribunal Suprem guarda en un calaix l’admissió a tràmit del recurs del cap del Govern català a causa de l’estat d’alarma. Una sentència que, en cas de confirmar la inhabilitació, liquidaria immediatament la seva aliança a Palau. L’última enquesta del Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP) per a EL PERIÓDICO, elaborada a partir de 1.455 entrevistes del 29 d’abril al 8 de maig, reflecteix que, davant una convocatòria electoral a Catalunya, ERC tindria les de mans lliures per triar socis. 

La folgada victòria d’Esquerra a les urnes, amb entre 40 i 41 escons –ara té 34–, li permetria decidir entre reimprimir un turbulent mandat amb els postconvergents o provar sort amb un govern que aparqui JxCat i situï el PSC i els comuns com a nous aliats. Una maniobra amb poques possibilitats de prosperar perquè els republicans i els socialistes rebutgen una aliança, malgrat les crides dels morats.

La primera opció mantindria estable l’aritmètica actual, ja que aconsegueix entre 65 i 67 escons, insuficients perquè JxCat i ERC deixin de dependre de la CUP. Si sumessin les tres forces independentistes, obtindrien una majoria absoluta d’entre 73 i 75 escons. Aquesta última xifra seria gairebé idèntica a la que tindria ERC amb el plàcet del PSC i els comuns, ja que en la forquilla més alta serien 76.

L’independentisme repetiria una majoria absoluta al Parlament pel que fa al nombre d’escons, però no aconseguiria superar l’anhelada meta del 50% dels vots a què s’aferra l’ANC per exigir l’intent d’una altra Declaració Unilateral d’Independència. Segons el sondeig, els vots a ERC (25,2%), JxCat (16,8%) i CUP (6,1%) sumarien el 48,1%.

Malgrat això, la fotografia de l’hemicicle del Parlament quedaria molt alterada respecte a la imatge actual. ERC es referma com a primera força, mentre que el PSC i JxCat empaten en segona posició en escons, tot i que en vots els socialistes treuen 1,2 punts d’avantatge als postconvergents. El partit liderat per Miquel Iceta, en auge, registraria un creixement d’entre 8 i 9 diputats, però JxCat, encara sense candidat, perdria el mateix nombre de seients. Els comuns es mantindrien i podrien fins i tot esgarrapar un escó més, fins als nou. Les files taronges no tindrien la mateixa sort, ja que deixarien enrere la meitat dels seus representants actuals, passant de 36 a entre 17 i 18 diputats. Un daltabaix especialment dolorós per a Cs, que veu com s’esvaeix la possibilitat de reimprimir una victòria electoral com la del 2017.

Les dues últimes forces del Parlament, la CUP i el PPC, duplicarien la seva representació i Vox entraria per primera vegada a la Cambra catalana amb quatre escons. El bloc de la dreta quedaria reduït a entre 28 i 30 diputats, ja que la irrupció de Vox i el creixement del PPC no compensa la desfeta de Cs, del qual s’alimenta especialment el PSC i la ultradreta.

Desconcert

La fidelitat del vot és discreta, ja que les més altes s’acosten al 60%. L’estudi detecta també un alt grau de desconcert en l’electorat català, ja que més del 50% no dona una opció de vot. El 5,1% s’inclina per votar en blanc o nul i un 9,6% s’abstindria.

Et pot interesar

La bossa d’indecisos serà determinant per perfilar futurs pactes. I tot això, sense un horitzó electoral clar i enmig d’una pandèmia que comporta durs estralls.