Sánchez proposa canvis legals i cogovern després de l'estat d'alarma

El malestar de les autonomies amb el Govern per la desescalada del confinament no es va dissimular aquest diumenge, durant la novena conferència de presidents, celebrada a les portes que mig Espanya passi a un règim més relaxat en la lluita contra el coronavirus. Diverses comunitats, com Andalusia i València se senten ofeses al no haver passat tot el seu territori a la fase 1, mentre que Madrid, governada per la conservadora Isabel Díaz Ayuso, envoltada de polèmica per la dimissió de la seva directora de Salut Pública, critica que hagi de continuar a la fase 0. La cita va servir perquè els mandataris autonòmics traslladessin les seves queixes al cap de l’Executiu, Pedro Sánchez, qui va donar noves pistes sobre el fons autonòmic no reemborsable i va esbossar una alternativa a l’estat d’alarma.

«Si fóssiu al meu lloc voldríeu aixecar l’estat d’alarma al més aviat possible. Plantejarem als grups parlamentaris, quan hàgim controlat l’epidèmia,una fórmula de governança que portarà implícita la modificació de lleis. Un acord de governança on sigueu vosaltres i nosaltres», va dir el president del Govern, segons fonts presents a la cita telemàtica. Sánchez va citar la llei de Salut Pública, del 2011, i la llei de Sanitat, de 1986, entre les normes la modificació de les quals estudia la Moncloa. Però també va advertir: «Ara l’instrument que tenim és el que tenim».

La Moncloa vol mantenir l’estat d’alarma almenys un mes i mig més, un objectiu que comporta sol·licitar dues noves pròrrogues de 15 dies cadascuna, ja que l’actual expira el pròxim 24 de maig. Aquesta extensió va ser aprovada dimecres passat pel Congrés amb algunes dificultats, gràcies al recolzament de Cs i el PNB. El Govern no té assegurada la repetició d’aquest suport, però argumenta que de moment no hi ha cap opció diferent, perquè les altres fórmules jurídiques tindrien molts problemes a l’hora d’aplicar el confinament.

«L’estat d’alarma és l’únic instrument constitucional quan es tracta de restringir drets fonamentals com la mobilitat dels ciutadans. Haurà d’estar vigent mentre la mobilitat estigui restringida», va dir després en roda de premsa la portaveu de l’Executiu, María Jesús Montero.

Els fons, a partir de juliol

Sánchez, que intenta no entrar en controvèrsies amb l’oposició i la resta d’administracions (aquest és un rol que exerceixen altres membres del Govern i el PSOE), va oferir concrecions sobre el fons autonòmic de 16.000 milions d’euros. Es dividirà en quatre trams. El primer, de fins a 6.000 milions, es pagarà al juliol d’acord amb criteris de despesa sanitària. El segon, de fins a 4.000 milions, es repartirà segons les despeses sanitàries d’octubre i es pagarà al novembre. El tercer, de fins a mil milions i a pagar també al novembre, d’acord a la despesa social de cada comunitat. I el quart, de fins a 5.000 milions, segons la disminució de l’activitat econòmica.

Notícies relacionades

Sánchez anuncia més pròrrogues de l'alarma i demana «cautela» en la fase 1

Els viatges entre territoris en fase 1 tampoc estaran permesos

Els seus anuncis no van aconseguir apaivagar el malestar de diverses autonomies. El socialista valencià Ximo Puig va denunciar que el Govern no havia justificat per què tota la seva comunitat no passarà dilluns a la fase 1. L’andalús Juan Manuel Moreno Bonilla, del PP, va denunciar «diferències de tracte» respecte a altres autonomies i va considerar «difícil d’entendre» que districtes sanitaris com la Costa del Sol es quedin a la fase 0, quan altres territoris amb «incidències més elevades» sí que faran el salt.

I Ayuso, finalment, va defensar que Madrid havia de passar a un estadi més relaxat de confinament, una pretensió que el Govern va rebutjar divendres passat. La dirigent del PP només va oferir arguments econòmics. «Madrid necessita fer aquest pas endavant. Aquí arrela el 60% de les empreses i som un motor econòmic que és bo perquè els altres continuïn funcionant –va dir–. No ens quedarem eternament a casa».