Miquel Iceta: «ERC sempre es deixa arrossegar per JxCat»

ERC, com sempre, al final es deixa arrossegar per JxCat. Van fer president Artur Mas, després Carles Puigdemont, després Quim Torra... ERC sempre acaba fent el que diu JxCat. Jo crec que és una votació molt concreta. No crec que s’estigui produint un canvi d’aliances. En tot cas, això se li hauria de preguntar a ERC. Nosaltres ens mantenim amb la idea de tenir un Govern sostingut amb una majoria progressista.

L’estat d’alarma 

El pas del temps fa que la temptació de fer política partidista creixi. I per tant, el que s’ha produït, sobretot, és un canvi de posició del PP que jo considero molt irresponsable. Però 178 és majoria absoluta i més que suficient per seguir endavant. Però cal lamentar que alguns partits hagin decidit fer de la crisi del coronavirus un element de desgast del Govern. I això contrasta amb el que passa a la majoria dels països europeus i, particularment, al país veí, a Portugal, on l’oposició s’ha posat al costat del govern anteposant l’interès dels ciutadans, que és el que crec que correspon en una situació així.

El PP denunciarà el Govern davant la fiscalia per subministrar mascaretes defectuoses als sanitaris

En una crisi com aquesta sempre es poden fer les coses millor. Per exemple, recordo que van perdre dos avions sencers que anaven a la Comunitat de Madrid. En un moment de crisi molt gran, de mercat molt trencat i amb molta competència, és possible que al comprar materials hi hagi hagut algun error. Ara, ¿això justifica una oposició com la del PP? Que precisament dijous a Madrid va dimitir la directora general de Salut Pública per no compartir unes directives polítiques que no s’adeqüen a la realitat que ella coneix. La veritat és que crec que el PP fa de vegades tant soroll en un intent d’amagar els seus propis errors i incongruència.

¿Per què al principi no es podia confinar per territoris, perquè és deia que el virus no entenia de fronteres, i ara sí que es desconfina per zones?

Perquè al principi s’havia de parar en sec a tot arreu. Crec que és molt lògic: d’entrada, la mesura més dura i generalitzada, i després, una vegada veiem com estan evolucionant les coses, una desescalada feta a mida. I comptant totalment amb les comunitats i confiant que aquestes diran realment quina és la situació i no prendran decisions en clau partidista, sinó pensant sempre en la salut pública.

¿Com veu Salvador Illa

Tota crisi desgasta a qui li toca governar-la. Però crec que la seva gestió i la forma en què està exercint una autoritat tan important en un estat d’alarma realment l’acrediten com una de les persones més ben preparades per fer-hi front. La serenitat, la tranquil·litat, la solvència i el rigor són la marca de Salvador Illa. I amb una crisi com aquesta no hi ha cap millor marca. Crec que la seva figura sortirà reforçada.

¿Quina creu que és l’estratègia política de la Generalitat amb la pandèmia?

Jo crec que hi ha hagut un intent permanent de desmarcar-se del Govern, d’assenyalar una diferència. I això realment és un error. No fa falta dir que estàs d’acord sempre si no ho estàs. Però tampoc fer de la diferència la raó de ser. Una crisi així demana dels polítics i els governs la màxima col·laboració, i no la màxima expressió de l’enfrontament. I crec que en massa ocasions la Generalitat s’ha vist empesa a marcar distàncies més que a assegurar complicitats i cooperació.

¿El missatge que es volia donar és, com va dir Meritxell Budó, que «en una Catalunya independent hi hauria hagut menys morts»

Això és el que va dir. Però després tothom veu que aquesta crisi ha sorprès tots els governs i, almenys en la primera fase, ha desbordat tothom. Per tant, dir que en una altra circumstància les coses haurien anat millor... Crec que de vegades la Generalitat comet un altre error: parlar molt del que depèn d’altres, però parlar molt poc del que depèn d’ella. Hi ha hagut un intent de treure’s les puces de sobre. I cal recordar que l’autoritat sanitària a Catalunya és la Generalitat. I això no ho ha canviat l’estat d’alarma. I, per tant, els hospitals, els metges, les infermeres i les residències depenen de la Generalitat. Hi ha hagut un intent de marcar distàncies i assenyalar una pretesa millor gestió si Catalunya fos independent. Més independent que els EUA no deu haver-hi ningú. I, en canvi, la seva gestió és molt dolenta. Això depèn de quin govern i quina preparació com a país tens. I jo crec que quan estiguem més cap al final d’aquest procés podrem estar raonablement satisfets de com hem respost. I aprendre de les coses que no han anat prou bé per estar més ben preparats per si en el futur es reprodueixen fenòmens com aquest.

Va proposar un pacte de reconstrucció a Torra. ¿Creu que tindrà recorregut? ¿És el moment de deixar de banda els partidismes?

Crec que ara els ciutadans volen que els polítics ens posem d’acord i resolguem els problemes. I estiguem per les coses que realment importen. La crisi sanitària no ha acabat, però crec que la tenim ben enfocada. I ara el que hem de resoldre és la social i econòmica. I això requereix acords. És per això que li vam proposar aquest pacte al president, hem fet un primer document amb aportacions. I creiem que caldria anar per aquí. I ho continuarem plantejant perquè crec que és l’aportació que un partit de l’oposició com el nostre ha de fer. No tant extremar la crítica i assenyalar mancances del Govern, sinó proposar. Hem de preguntar i fer propostes. Sumar i construir en una situació molt difícil. I aquesta és la nostra línia i la mantindrem.

Oriol Junqueras demana a Torra eleccions abans de la sentència del Suprem. ¿Quan creu que s’haurien de celebrar?

No ho sé. És una pregunta lògica però difícil. Crec que en aquests moments la majoria dels ciutadans quan senten parlar d’eleccions s’han de quedar molt estranyats, pensant que ara el que toca és el que toca. Ara no toca fixar una data electoral. Però el que és notable és que aquesta polèmica la tingui dins el Govern, i que sigui precisament el màxim dirigent d’ERC qui parli de la necessitat de fixar una data ara. És el símptoma més clar de la divisió i ruptura que hi ha al si del Govern. I un Govern trencat no és un bon govern per afrontar aquesta crisi ni la governabilitat d’un país.

¿És partidari de bastir ponts amb ERC?

Jo soc partidari de bastir ponts amb tothom. Tenim acords amb totes les forces polítiques a Catalunya, particularment a nivell municipal. I som un partit per l’acord, la suma, la construcció. I sens dubte volem acords que permetin avançar en un sentit progressista. Però crec que ERC encara està en una lògica de guanyar les eleccions i després ja veurem. I nosaltres no estem en aquesta tessitura, sinó a intentar ser útils. Al Parlament som a l’oposició, però governem molts ajuntaments, la Diputació i l’Àrea Metropolitana de Barcelona i el Govern d’Espanya. Tenim aquesta doble dimensió i intentem exercir-la amb molta responsabilitat.

Parlant precisament en clau local i dels republicans, ¿es posaran d’acord per evitar que Xavier García Albiol torni a governar a Badalona?

Amb ERC havíem arribat a un acord a nivell local, però la direcció nacional sembla que no ho ha vist bé i ha desautoritzat la seva secció badalonina. Nosaltres volem un govern estable i sòlid a Badalona per a la resta de la legislatura. I el més progressista possible. I estem parlant amb tothom, amb ERC, els comuns i Dolors Sabater, intentant trobar aquesta solució. Però l’han de decidir la gent de Badalona, que són els que han de garantir l’estabilitat els pròxims anys. Des del PSC no farem cap ingerència ni desautoritzarem la nostra gent a Badalona, i en concret Rubén Guijarro, perquè és la persona que té la nostra confiança total.

¿Continua sense haver parlat amb Álex Pastor

Sí, el vaig trucar i em va sortir la bústia de veu. Li vaig deixar un missatge. I quan ell ho consideri podrem parlar.

¿Comparteix la decisió de l’alcalde socialista de Sant Andreu de la Barca de declarar persona ‘non grata’ la consellera Vergés?

No. És una declaració que no comparteixo i l’hi he dit, que hauríem de distingir la llegítima crítica política d’una declaració així. Creiem que hi ha un marge molt ampli per a la discrepància política, que Salut no ho ha fet bé a Sant Andreu de la Barca, no ha acollit les propostes de col·laboració de l’ajuntament i en això s’ha equivocat. Però una cosa és la discrepància política sobre decisions concretes i una altra assenyalar una persona com a ‘non grata’. Ho he dit en altres ocasions, quan ho ha fet algun ajuntament independentista amb Inés Arrimadas o quan es va fer a la Pobla de Segur amb Josep Borrell. No correspon a una institució assenyalar una persona com a no volguda, sigui quina sigui la raó. En una crisi sanitària com aquesta una desautorització personalitzada en la responsable de la política de Salut no ens sembla el camí més encertat, ni de bon tros, i nosaltres no ho hauríem fet de cap manera.

Va ser el primer polític espanyol que va dir que era gai. ¿Quin li sembla que Santiago Abascal es presentés dimecres com el defensor dels gais davant l’esquerra?

Per les seves obres els coneixereu, com diuen a la Bíblia. Vox no és un partit que s’hagi distingit per la defensa dels drets dels homosexuals, sinó ben al contrari. Ja m’agradaria que les seves paraules anessin acompanyades de fets. Seria un avenç per a tothom.

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions generals a Espanya

La querella del nòvio d’Ayuso s’admetrà

A Javier Cercas el va afectar més el procés del 2017 que la pandèmia mundial

Són coses molt diferents. A mi m’afecta molt més la pandèmia perquè hi ha milers i milers de morts. Alguns de coneguts. I és una afectació molt directa, personal i humana. Però sí que és veritat que una cosa va ser un accident i una altra va ser un error polític. Una ens la podríem haver estalviat; em temo que la pandèmia no. Però amb les expressions cal anar amb molt de compte. Dimecres, una diputada independentista deia que, més que la pandèmia, la preocupaven les llibertats, i també hi va haver qui la va criticar per això. Són coses molt diferents i no es pot establir una comparació directa. Ara, pel que hem de lluitar és per la vida i la salut de la gent, i això és molt més important, per gros que fos el que va passar a Catalunya el 2017. Però hem de començar a acceptar tots les opinions dels que pensen diferent. Em sorprèn la poca capacitat que hi ha a les xarxes per part de molts d’acceptar que no tothom pensa com ells. I la temptació de silenciar els que no pensen com tu. Hem de lluitar contra aquestes pulsions, que no deixen de ser més que autoritàries. Vaig tuitejar aquesta entrevista de Cercas sense fer cap altre comentari i només per això ja se’m criticava, quan en aquesta entrevista hi havia moltes coses amb què es podia estar a favor o no, però que eren plantejaments dignes de ser discutits.