El Govern català decideix ara obligar els centres privats a demanar permís per vendre tests

El Govern català ha reconegut que continuen existint centres mèdics privats que ofereixen tests de Covid-19 a un preu que oscil·la sobre els 140 euros. Després de setmanes de crisi sanitària, aquest dilluns, la Generalitat ha anunciat que obligarà aquestes clíniques privades a demanar autorització per utilitzar aquestes proves.

La consellera de Salut, Alba Vergés, ha afirmat que no tenia constància concreta dels preus que s’estan cobrant i ha anunciat que firmarà «avui mateix» una resolució que dicta que aquests centres, a part de posar els seus laboratoris a disposició de l’Administració, respecte a les proves que puguin utilitzar o oferir, «ens han de demanar autorització a nosaltres; és una manera molt millor d’establir les regles del joc en una situació d’emergència. Necessitem no entrar en aquests jocs».

Vergés ha definit l’autorització, que no era necessària fins ara, en termes de coordinació. «Hem augmentat la capacitat de proves, però volem les que necessitem per a la detecció ràpida de casos i per als col·lectius de risc i més vulnerables».

Aquesta falta d’obligatorietat de cedir proves privades a l’Administració contrasta amb la insuficiència de tests durant setmanes en centres tan sensibles com residències geriàtriques.

Sense estat d’alarma, legislació normal

D’altra banda, la consellera de Presidència, Meritxell Budó, ha reiterat l’oposició del president Quim Torra a la pròrroga de l’estat d’alarma. «Torra va defensar no prorrogar l’estat d’alarma, o excloure’n Catalunya. O nomenar Catalunya autoritat competent. Continuem reclamant que la gestió del desconfinament es faci des del Govern, per tant, el retorn de competències».

Quan li han preguntat sobre les conseqüències que no es prorrogui l’estat d’alarma, Budó ha assegurat que «el desconfinament es pot fer amb la legislació normal per dur a terme de manera eficient aquest desconfinament». «Per això demanem el retorn de les competències», ha afegit, i ha al·legat que les autonomies tenen les eines i el coneixement per dur a terme aquest procés.

«Sánchez no atén cap petició que se li trasllada per part dels presidents de les comunitats autònomes», ha assegurat la portaveu en relació amb el president del Govern central.

Illa comparteix la proposta de regions sanitàries

En relació amb la desescalada, la titular de Salut, Alba Vergés, ha demanat que s’estableixin com a marc les regions sanitàries –en lloc de les províncies, com va decidir el Govern espanyol–. Vergés ho ha defensat com la unitat territorial que té a veure amb la realitat sanitària i organitzativa a Catalunya. I en aquest sentit ha assegurat que el ministre de Sanitat, Salvador Illa, amb qui va mantenir aquest diumenge una reunió telemàtica, està a favor d’aquest criteri: «Sí, evidentment, mai ha estat en contra de fer-ho, a més coneix la realitat catalana, i que té tot el sentit del món».

Decreixement lent

Quant a la crisi sanitària per si mateixa, i partint de dades com l’ocupació de llits de malalts crítics, Vergés, ha parlat d’un decreixement lent, amb un 56% d’ocupació de l’actual capacitat instal·lada –que es va ampliar atesa la crisi–. 

Buch, amb el seu cap de premsa

Notícies relacionades

Puigdemont exigeix a Sánchez revertir "l’espoli fiscal" si vol el seu suport

El PSC planteja ajudes iguals per a les famílies monoparentals i nombroses

El titular d’Interior, Miquel Buch, ha restat importància a un tuit del seu cap de premsa que suggeria la presa de les armes. Aquesta publicació ha generat crítiques de sindicats dels Mossos d’Esquadra, malestar en el Govern català i peticions de dimissió per part de partits de l’oposició. Buch ha apel·lat a la llibertat d’expressió i ha assegurat que hi va haver una mala interpretació. «Tema resolt i mort», ha conclòs.

Geolocalització

Vergés, per la seva banda, no ha descartat la geolocalització per Bluetooth dels casos de positius de Covid-19 per tallar les cadenes de transmissió, i ho ha emmarcat en un debat existent a tot Europa.