Sánchez ofereix cogovernança per aconseguir recolzaments a la pròrroga de l'alarma

Conscient que els aliats del Govern s’oposen a una nova ampliació de l’estat d’alarma i de les seves amenaces de votar en contra de la pròrroga, dimecres que ve al Congrés dels Diputats, Pedro Sánchez s’obre ara a una «cogovernança» amb les autonomies per aplicar el pla de desescalada. No obstant, aquest dissabte va defensar que és imprescindible que continuï vigent l’excepcionalitat perquè constitueix l’únic suport jurídic que pot garantir una desescalada amb èxit. La resta, ha advertit, seria el caos. Ja no es podria restringir la mobilitat, es dispararien els contagis i quedarien desprotegides les persones que tenen una cobertura social mentre duri aquest període d’excepcionalitat. «No hi ha cap pla b», ha dit en una compareixença en què ha demanat «responsabilitat» als seus socis, a qui ha fet una picada d’ullet amb l’anunci d’un fons per a les comunitats autònomes, no reemborsable, de 16. 000 milions d’euros. Davant de les crítiques (creixents) en l’oposició per l’absència de diàleg, el president ha respost que truca regularment als líders de totes les forces polítiques, cosa que PP i Cs  han desmentit immediatament. 

En la compareixença de Sánchez ha bategat de fons la forta preocupació que hi ha en l’Executiu per la plantada  dels seus  aliats Aquesta setmana, PNB, ERC, BNG i Bildu han avisat la Moncloa que no hi comptin per votar a favor d’una altra pròrroga. Consideren que el Govern actua amb un centralisme ineficaç, demanen la devolució de competències que consideren usurpades i exigeixen que es posi fi a l’estat d’alarma. Aquests partits fixaran dilluns  en les seves respectives executives el sentit del seu vot. El grup d’Íñigo Urkullu, que fins ara havia recolzat l’excepcionalitat, s’inclina per una abstenció i no descarta el ‘no’. Republicans, gallecs i independentistes bascos sospesen rebutjar l’ampliació. Això deixaria Sánchez a mercè de Pablo Casado. El ple es convertiria en una espècie de moció de confiança informal. D’aquí la insistència del president a assegurar que no hi ha alternatives. 

Reunions bilaterals

«L’estat d’alarma és una necessitat, no és un caprici», ha subratllat. Ha argumentat que la majoria de governs europeus fan servir aquest mateix mecanisme i ha recordat que aquesta norma, tot i que limita drets, garanteix múltiples ajuts que rep la població mentre continuï vigent l’alarma: els qui pateixen un erto, les prestacions per cessament d’activitat dels autònoms, o els beneficiaris de moratòries per a lloguers o hipoteques quedarien desprotegits sense aquest instrument, ha assenyalat. «¿Hi ha un pla b? No hi ha pla b, l’únic pla és l’estat d’alarma», ha defensat. Des d’aquesta necessitat, ha apel·lat a totes les forces polítiques perquè assumeixin la seva «responsabilitat» i estiguin «a l’altura». «¿Com no estarà justificat un estat d’alarma en el moment en què hi ha més incerteses que certeses?», ha plantejat.

Sánchez considera que el Govern ja ha mantingut una interlocució regular amb tots els partits i les comunitats autònomes, però sí que ha anunciat que en la fase de desescalada que ara comença aquesta «cooperació» serà més intensa.  «Ara que hem superat els pitjors moments d’urgència i, reconeguem-ho, de cert aclaparament podem aprofundir en la cooperació i millorar la cogovernança en la desescalada», ha dit, admetent implícitament que, potser, no hi va haver la fluïdesa de comunicació requerida pels executius territorials.  Fonts governamentals van indicar que aquesta «cogovernança» implica que el Govern central tindrà reunions periòdiques bilaterals per valorar els canvis de fase. 

Els seus principals aliats en el parlament, PNB i ERC, que el van avalar en la moció de censura del 2018 i en l’última investidura i ara amenacen de no donar-li suport en la pròrroga de l’estat d’alarma, dirigeixen governs autonòmics que, va anunciar, rebran 16.000 milions d’euros d’un fons no reemborsable, quantitat per cobrir la despesa sanitària (10.000 milions), com a compensació per la caiguda d’activitat econòmica (5.000 milions) i per despesa social (1.000 milions). Del fons es beneficiaran totes les autonomies, no només les més impactades per la pandèmia. 

Catalunya demana 4.000 M

Sánchez concretarà aquesta decisió als presidents autonòmics en la conferència que mantindrà aquest diumenge amb ells, però de moment, Quim Torra va demanar que 4.000 milions es destinin a Catalunya. 

Cal veure si aquest nou fons per a les autonomies i la intensificació dels contactes (discrets) que destacats membres del Govern i el PSOE han fet en els últims dies aconsegueixen recosir les aliances amb uns socis que han començat a distanciar-se a mesura que han començat a percebre una erosió en l’Executiu. Sobretot amb eleccions per davant, com n’hi ha a Galícia, Euskadi i Catalunya, tot i que no estiguin assenyalades en el calendari. 

Les trucades dels dilluns

El que no ha aconseguit Sánchez en la seva compareixença és convèncer altres grups de l’oposició. Tampoc esperava una sobtada entesa amb els conservadors, però el cert és que s’ha acabat generant una nova controvèrsia quan el president ha assegurat que en les setmanes que ha de demanar una nova pròrroga de l’estat d’alarma truca els dilluns als líders de totes les forces polítiques per traslladar-los aquesta decisió.

Fonts del PP han explicat que fa 13 dies que Sánchez no parla amb Pablo Casado i des d’aquesta conversa a l’anterior havien transcorregut 20 dies més. Ciutadans també va assegurar que la seva presidenta, Inés Arrimadas, no parla amb el cap de l’Executiu des del 16 d’abril. 

Nous crèdits ICO

Notícies relacionades

El Govern impugna el veto a les festes musulmanes a Jumella i acudirà als tribunals si el PP no l’anul·la

La Fiscalia demana imputar Leire Díez per intent de suborn a fiscals

Sánchez també ha anunciat que el Consell de Ministres del pròxim dimarts aprovarà un nou tram de 24.000 milions d’euros dels 100.000 milions d’avals públics a crèdits a empreses, pimes i autònoms a través de l’Institut de Crèdit Oficial (ICO). Molts dels grans bancs ja han esgotat la seva quota dels primers 40.000 milions habilitats. Com fa uns dies, el president ha assegurat que el Govern és «conscient que existeixen queixes» empresarials sobre com estan tramitant els préstecs garantits «determinades entitats» i ha afirmat que l’Executiu està «avaluant i seguint diàriament» la situació i tratanto de «millorar» els processos de concessió, informa Pablo Allendesalazar.

A més, ha confirmat que el Govern està treballant amb els sindicats i els empresaris per «emmotllar i adequar» els avantatges atorgats als ertos  pel coronavirus a la nova situació de desescalada. L’objectiu, ha explicat, és que aquests expedients de regulació temporal d’ocupació tinguin «incentius positius» per a la reactivació de l’activitat i l’ocupació.