D''Espanya ens roba' a 'Espanya és mort'

L’expressió «Espanya és atur i mort; Catalunya, vida i futur» dona peu a anàlisis diverses. El comunicatiu, el polític, el sociològic i, per descomptat, el psicològic. En primer lloc, convé associar l’expressió citada –l’autor de la qual és el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Canadell– amb altres mostres similars, com la de la portaveu del Govern, Meritxell Budó, asseverant la setmana passada a Ràdio 4 que en una Catalunya independent probablement hi hauria hagut menys morts i menys infectats pel Covid-19. O el conseller d’Interior, Miquel Buch, que va considerar que hi havia una intencionalitat política en l’enviament del Govern de 1.714.000 mascaretes per a Catalunya.

¿Què hi ha darrere de tot això? Segons un destacat independentista, que va ocupar alts càrrecs en un dels partits clau d’aquest espai, es tracta de l’espai dels «friquis» que sempre hi ha hagut en l’independentisme. Es tracta d’una anàlisi potser superficial. Vegem-ne d’altres. A l’espai de la CUP, algunes veus consideren un error aquesta classe de missatges i recorden que «[l’expresident, Artur] Mas va ser qui va escapçar el sistema sanitari català».

Marçal Sintes, periodista i professor de la universitat Blanquerna-URL, bon coneixedor de l’espai sobiranista, és incapaç de trobar-hi un substrat: «Són unes frases que no només no ajuden, sinó que clarament perjudiquen l’independentisme i, de retruc, els catalans i Catalunya. Confesso que soc incapaç d’entendre quina és la finalitat d’aquesta mena de missatges. Lamentable», apunta.

Debilitat argumental

Notícies relacionades

El Ministeri d’Hisenda cessa el subdirector de Tributs Locals imputat per la seva etapa juntament amb Montoro

Salvador Illa: «En moments de crispació política, si algú pot trencar aquest cercle viciós de retrets som els catalans i els gallecs»

El politòleg Lluís Orriols hi busca l’angle sociològic. «Es tracta d’intentar convèncer que els catalans tenen preferències diferents, que haurien fet coses diferents perquè són una minoria sistemàtica. És una manera de reforçar l’estratègia nacionalista. L’execució és una mica forçada, per tant, com que no hi ha versemblança, fa que tingui fissures tant en la part discursiva com dins del mateix moviment. És una qüestió de debilitat argumental», exposa, i recalca que «la simplificació del missatge no ha sigut eficaç perquè no ha calat en un substrat latent».

Com afirma Orriols, l’únic cert són les (enèsimes) fissures que aquestes frases han generat en l’independentisme. ERC les ha censurat públicament de forma rotunda. Queda pendent l’angle psicològic de la qüestió.