Torra allunya l'escenari electoral a Catalunya pel coronavirus

Abans que la pandèmia del coronavirus arrasés també el laberíntic tauler català, el president de la Generalitat, Quim Torra, havia donat per liquidada la legislatura davant la insostenible relació entre JxCat i ERC. Aquest mes tocava aprovar els pressupostos del 2020 i, sense solució de continuïtat, es fixaria la data d’unes eleccions la incògnita de les quals era si se celebrarien abans o després de l’estiu. Els republicans les volien al més aviat possible, però els neoconvergents preferien esperar a trobar un candidat.

Tot això ja forma part del passat. Torra va oficialitzar aquest dijous el que tothom suposava: que l’escenari electoral queda congelat fins que acabi la crisi del Covid-19. I per a això tampoc hi ha data. En una roda de premsa telemàtica només amb mitjans estrangers, el cap del Govern va deixar clar que «ni s’ha plantejat» la qüestió de fixar el dia dels comicis, i que «ningú entendria ara que hi hagués eleccions o que es posés una data».

Els pressupostos de la Generalitat es votaran, i amb tota probabilitat s’aprovaran, finalment el 24 d’abril al Parlament, en un ple amb només 21 diputats i votació telemàtica. El principal escull de la legislatura quedarà salvat gràcies a l’acord entre el Govern i Catalunya en Comú-Podem, però la legislatura no acabarà perquè, va al·legar Torra, cal «focalitzar tots els esforços en aquesta gravíssima situació» del Covid-19.

En una entrevista a EL PERIÓDICO el març passat, el conseller de Territori, Damià Calvet, ja va avançar que l’escenari idoni, davant de l’emergència sanitària sobrevinguda, era que les eleccions se celebressin després de l’estiu. Però fins i tot aquestes previsions podrien canviar. En funció del ritme al qual avanci la «desescalada» del confinament i es mantinguin les mesures de distanciament social, els comicis podrien retardar-se encara més.

¿Procés aparcat?

Semblaria, doncs, que Torra ha optat per aparcar el procés davant la magnitud de la xacra vírica. Però en la seva compareixença amb la premsa internacional el president va aprofitar per reivindicar que l’autodeterminació  ha d’estar «amb tota naturalitat» a la taula d’aquests «acords de reconstrucció» que propugna el Govern central, inspirats en els Pactes de la Moncloa de 1977. Fins i tot va suggerir que si Catalunya fos independent, podria haver afrontat millor la gestió de la crisi del coronavirus.

D’una banda, Torra va afirmar que, si bé presideix «un Govern independentista», la seva única «prioritat ara mateix és protegir tots els ciutadans, votin el que votin, i salvar vides». «Em decebria que qualsevol partit polític tingués la temptació d’aprofitar aquesta crisi per a usos partidistes». Però no va esquivar la pregunta sobre com hauria reaccionat un hipotètic estat català a aquesta emergència.

«No som un estat»

Notícies relacionades

Surten a llum els diners que Pedro Sánchez té al banc

Una carta redactada pel president

«Els estats petits i els més descentralitzats són els que han donat les millors respostes. Nosaltres hem tingut un procés de recentralització i no som un estat», va defensar. I en aquest punt va fer una controvertida comparació: «¿Algú s’imagina Alemanya suspenent l’autonomia dels ‘lander’ en sanitat enmig d’aquesta crisi?». És a dir, Torra va equiparar el comandament únic estatal fixat pel Govern central per afrontar l’emergència amb una suspensió parcial de l’autonomia catalana.

En qualsevol cas, el president de la Generalitat no va tancar la porta a arribar a acords amb l’Executiu central, però amb condicions: que serveixin per «democratitzar l’Estat, i no blanquejar el règim del 77»; que s’hi plantegin problemes estructurals de l’economia, i que s’avanci cap a la justícia social.