Mor Landelino Lavilla, president del Congrés en el 23-F

Landelino Lavilla, expresident del Congrés dels Diputats, exministre de Justícia i actual membre del Consell d’Estat, ha mort aquest dilluns als 85 anys, segons han confirmat a Efe fonts de l’òrgan consultiu.

Nascut a Lleida l’agost del 1934, estava greument malalt, tot i que actiu en el seu càrrec de conseller de la secció primera del Consell d’Estat. Membre de l’UCD, va ser ministre durant els governs d’Adolfo Suárez  i president del Congrés en la primera legislatura de la democràcia, moment en què es va produir l’intent de cop d’Estat del 23 de febrer del 1981.

Lavilla va presidir de manera interina el Consell d’Estat entre el 29 de juny i el 4 d’agost del 2018 i va tenir un paper destacat en la preparació de l’abdicació del rei Joan Carles a petició d’aquest, segons va revelar ell mateix en una entrevista radiofònica.

Clau en la transició

Ministre de Justícia amb Suárez, es va convertir en una de les personalitats que van materialitzar la reforma política que va desembocar en les primeres eleccions legislatives democràtiques del 15 de juny del 1977. En aquell temps al capdavant del Ministeri de Justícia va promoure una intensa tasca de reforma legislativa, tant en dret públic com privat.

Després de la marxa de Suárez, va ser elegit president d’UCD el 1982, i va encapçalar la llista electoral de la coalició centrista en les eleccions generals de l’octubre que va guanyar el PSOE per una amplísima majoria absoluta. Després del fracàs electoral i la dissolució d’UCD, Lavilla va renunciar a la seva acta de diputat i va passar a formar part del Consell d’Estat.

En aquesta institució, Lavilla va iniciar les seves funcions a la secció vuitena dedicada a la Indústria, Agricultura, Pesca i Alimentació. Posteriorment va presidir la secció segona, encarregada dels informes sobre Afers Exteriors i Justícia i, quan va ser substituït el mes de gener del 1996 per Francisco Tomás i Valiente, va ser nomenat president de la secció primera.

Esquerra Unida el va proposar com a candidat al Tribunal Constitucional el juny del 1992, però Lavilla va establir com a requisit imprescindible el consens de tots els Grups Parlamentaris i, al no produir-se aquest, va renunciar a la seva candidatura.

Va declinar ser defensor del Poble

També e mes d’octubre del 1994 el Govern socialista i la resta de les forces polítiques de l’oposició van arribar a un acord per designar-lo com a defensor del Poble. No obstant, l’expresident del Congrés va declinar la proposta a l’estimar que havia acabat el seu cicle dedicat a la vida política.

Va ingressar en l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació el mes de juny del 1997 i dos anys més tard va prendre possessió com a acadèmic de número d’aquesta institució, de la qual va arribar a ocupar la presidència el 22 de desembre del 2003, en substitució de Manuel Alvadalejo. Per la seva trajectòria professional va ser guardonat amb les Grans Creus del Mèrit Civil, de la Reial Ordre de Carles III i de Sant Ramon de Penyafort.

Notícies relacionades

Feijóo i Ayuso van despatxar amb el Govern madrileny abans de llançar la proposta fiscal

Una empresària reafirma que Ábalos va obtenir una casa a canvi d’una llicència

Entre altres premis va ser distingit, juntament amb la resta de presidents del Congrés, amb el de la Defensa dels Valors Constitucionals, atorgat per la Fundació Humanisme el 1998, el IX Premi Pelayo per a Juristes de Reconegut Prestigi el 2003 i el premi a la independència judicial atorgat per l’Associació de Jutges i Magistrats Francisco de Vitòria (AJFV) l’any 2009.

Casat amb Juana Rubira Garcia Valdecasas, va tenir quatre fills: Landelino, Juan José, Carlos i Esperanza.