El Govern persegueix els que 'fugen' a la segona residència

Superar el pic i canviar la tendència no és sinònim de relaxament. Al contrari, acostuma a precedir un redoblament d’esforços. Continuant amb els símils bèl·lics que tanta fortuna han tingut durant la present pandèmia, després de la batalla de Stalingrad i el desembarcament a Normandia, el camí fins a la derrota de l’enemic no va ser bufar i fer ampolles. De fet, no va estar exempta ni de porfídia ni de revessos. I en aquesta situació es troba la sanitat i la societat a Catalunya i a la resta d’Espanya. Els seus governs, el que té competències i el que no, van instar ahir a no abaixar la guàrdia. I a no anar-se’n de vacances. No és moment de fer Pasqua abans de Rams. No convé precipitar-se.

Perquè el que semblava impossible va passar. Després del primer cap de setmana de confinament, en què les localitats amb percentatges alts de segona residència es van omplir de gent –segurament per desconeixement o inconsciència–, pocs podien esperar que a l’inici de la Setmana Santa es reproduís el comportament. I aquí la ignorància no és al·legable.

Passa a Catalunya, on als municipis de la costa, va dir dilluns el Govern català, s’ha registrat un augment del consum d’aigua del 7%, i passa també als tradicionals feus dels dies festius dels madrilenys.

Davant d’això, i per les queixes dels habitants permanents d’aquestes zones i les veus d’alarma dels serveis sanitaris, el Govern català també va endurir el control. Segons va detallar el consellerd’Interior, Miquel Buch, l’Executiu ha demanat als Mossos d’Esquadra que «intensifiquin i incrementin» els controls per detectar i sancionar aquells que, sobretot des de l’àrea de Barcelona, acudeixen a les seves segones residències.

Contundència verbal

 Buch no va estalviar epítets, que va titllar d’«incívics i insolidaris» els que se salten el confinament i els va acusar de menysprear la vida dels habitants dels pobles d’acollida. Unes zones en què les necessitats sanitàries estan dimensionades, lògicament, en funció de la població resident, no de la flotant. Per agilitar les sancions, Interior treballarà amb les autoritats locals d’aquestes poblacions.

I és que la Setmana Santa ha coincidit amb els primers missatges d’alleujament o control de la pandèmia a Catalunya i Espanya. I amb els primers llums del final del túnel del confinament, tot això barrejat i servit com un còctel que pot resultar indigest.

¿Està controlada la pandèmia? No, en absolut. Avui dimarts s’ha registrat un repunt en el nombre de morts respecte a ahir, tot i que potser és atribuïble a l’efecte cap de setmana, pel qual el dimarts apareixen les dades recollides durant el dissabte, el diumenge i el dilluns. Però hi haurà revessos i gràfics en dent de serra.

Tant el Govern de Pedro Sánchez, que és el que té les competències per fer-ho, en virtut de l’estat d’alarma decretat, com el de la Generalitat, que sense desobeir l’Estat sí que intenta traçar un relat propi de gestió adequada, van anunciar que han encarregat estudis per definir com i quan començar a desescalar el confinament.

En el cas català, l’estudi encarregat per Quim Torra, més que pel Govern català, el farà el mediàtic epidemiòleg Oriol Mitjà, que entregarà el seu informe, en qualitat d’assessor sense remuneració, en 15 dies. 

Diferències territorials

La lògica tesi que seguirà el desescalat és que no és el mateix abordar-lo a la Rioja, on hi ha 600 casos per 100.000 habitants, a Madrid (474) o a Catalunya(226) que a Andalusia (només 74). I a Catalunya, no és el mateix l’àrea de Barcelona, amb la gentada al metro a primera hora, que en algunes comarques del rere-país. El desescalat pot ser que sí que entengui de territoris. Segons el plantejament de Mitjà, exposat en les xarxes socials, l’aposta passa per acabar el confinament per fases, deixant la tercera edat per al final, i per zones, en funció de la gravetat del focus local. I, sobretot, per la detecció precoç de contagis amb tests i aplicacions mòbils. 

El maneig del ‘big data’, sempre amb la presumpta protecció de l’anonimat, per detectar a quin percentatge se salta el confinament o on es concentra la gentada, s’uneix així a la solució més òbvia: els tests.

Notícies relacionades

¿Marejol a Euskadi?

La fiscalia demana arxivar la causa contra Paz Esteban per Pegasus

L’Executiu de Catalunya ha anunciat la fabricació per part de centres d’investigació catalans (i a càrrec del mateix Govern) de 170.000 proves, al llarg de sis setmanes, del Covid-19. «El desconfinament –ha assenyalat la portaveu del Govern, Meritxell Budó– passa pel cribratge a gran escala de la població».

El Govern central, per la seva banda, començarà la pròxima setmana l’estudi estadístic i realitzarà tests de coronavirus a unes 60.000 persones, en dues fases, segons ha detallat el ministre de Sanitat, Salvador Illa.