Acceptació general del confinament

El panorama general és inaudit. ¿Qui podia predir fa tres mesos, sense que se’l considerés un boig o un malastruc, que avui a Espanya s’hauria de fer cua per entrar al supermercat, que se suspendria la Lliga de futbol, que les platges i els hotels estarien buits per Setmana Santa, que milers de persones se n’anirien a l’atur d’un dia per l’altre? I sobretot qui s’hauria imaginat llavors que, a primers d’abril, l’aclaparadora majoria de la gent portaria tres setmanes sense sortir de casa si no és per al més imprescindible, i estaria resignada a continuar així bastants dies més.

Però així està avui la major part del món per culpa del coronavirus: en una situació d’excepcionalitat que potser només és comparable als períodes de guerra. Cada país ha establert les seves normes, però el confinament, més o menys rígid, està molt estès en la lluita contra la malaltia. Com que no hi havia experiències prèvies –almenys recents–, era una incògnita com reaccionarien els espanyols a la tancada; les enquestes revelen, que, en general, bastant bé.

Això és el que es desprèn de l’últim sondeig del Gabinet d’Estudis Socials i d’Opinió Pública (Gesop), que fa dues setmanes que pregunta diàriament per l’estat d’ànim de la població, per la seva opinió sobre l’actuació del Govern durant la crisi i per les repercussions econòmiques. Divendres passat, l’últim dia de l’estudi, gairebé un 60% dels enquestats van respondre que s’han emmotllat al confinament. Davant l’11,9% que ho passa malament i el 28,1% que contesta que regular, el 59,3% porta bé la tancada domèstica.

Una altra dada que apunta que la societat està conscienciada de la perillositat de la pandèmia és la inquietud social que provoca. Només el 10,5% dels enquestats en l’última setmana –just després que Pedro Sánchez endurís el confinament, amb una gran confusió comunicativa– responien divendres que estan poc o gens preocupats pel virus. El nombre dels que estan bastant o molt preocupats s’acosta al 90%, i aquesta xifra es manté gairebé inalterable en el temps.

En la mateixa direcció s’ha d’entendre que més del 93% dels consultats responguin que estan confinats a casa. La dada quadra amb l’enduriment de l’estat d’alarma que el Govern va dictar fa més d’una setmana, quan es va estendre a tots els treballadors dels sectors no essencials. No obstant, la xifra, que va arribar al seu màxim dimecres, quan el 95,8% dels que van respondre a l’enquesta van dir que es mantenien enclaustrats, va baixar més de dos punts divendres, fins al 93,4%.

Malgrat que en els últims dies algunes variables apunten a una millora (tant el nombre de nous contagiats com el de morts i el d’ingressats a les ucis van marcar uns mínims setmanals aquest diumenge), creixen les crides des de totes les institucions a no abaixar la guàrdia. La qual cosa no impedeix que, durant els tres últims dies de la setmana passada, més del 40% dels espanyols consultats pel Gesop vaticinessin que en 15 dies la situació haurà millorat, per una mica més d’un 10% que creuen que haurà empitjorat. 

Sense treva política

Mentrestant, la batalla política no s’atura. En aquest sentit, cada país té la seva pròpia història; a Espanya, no hi ha treva. Si els primers dies l’impacte va fer que es guardessin les formes, durant les últimes jornades la voluntat de buscar el desgast del rival és evident. La dreta, sobretot a través de les seves terminals mediàtiques, enarbora els números d’Espanya –el segon país del món amb més contagis– per atacar el Govern. Hi ha nivells i nivells: el líder del PP, Pablo Casado, va anunciar que recolzarà l’extensió de l’estat d’alarma uns altres 15 dies, tot i que va criticar les traves al «control democràtic del Parlament» que, segons la seva opinió, ha establert Sánchez. Santiago Abascal (Vox) ni li va agafar el telèfon al president.

L’independentisme també ha sotjat el Govern des del principi. Primer, insistint en el «confinament total» –fins que es va produir– i criticant la «centralització» de competències amb què s’ha afrontat la crisi. I aquest diumenge, el president de la Generalitat, Quim Torra, va avisar que està en contra que Sánchez suavitzi les mesures de l’estat d’alarma a partir del 13 d’abril, com és la seva intenció.

A canvi, diversos alcaldes han atacat la gestió de la Generalitat durant la crisi. Regidors socialistes de l’àrea metropolitana de Barcelona s’han queixat en públic a Torra; aquest diumenge, l’alcaldessa de l’Hospitalet i presidenta de la Diputació, Nuria Marín, posava èmfasi en l’alta mortalitat als geriàtrics catalans.

¿Quina és la impressió que va quedant en els espanyols? Les sensacions que deixa el sondeig no són gens bones per al Govern. El desgast de la seva imatge és evident, i s’agreuja cada dia. Divendres, l’últim dia en què el Gesop va fer les seves preguntes, va ser el dia amb més crítics: el 42,9% creia que l’Executiu està actuant malament contra la crisi. El mateix dia, el 21,6% deia que el Govern ho està fent «normal», mentre que el 30,3% manté una opinió positiva.

Incertesa econòmica

Notícies relacionades

El tuf sensacionalista del cas Begoña Gómez

Les nostres apostes per al 12M

Quan tot apunta que el més dur de la crisi sanitària comença a quedar enrere, caldrà veure si el Govern és capaç de revertir la situació amb iniciatives com la de repartir finalment de forma massiva tests ràpids, que podrien oferir una fotografia de quanta gent està infectada en realitat.

Les conseqüències econòmiques són una altra història. El sondeig del Gesop, confeccionat a partir de 750 entrevistes telefòniques, detecta que cada vegada menys espanyols creuen que serà una recessió curta. Un 34,7% responia el divendres que la recuperació econòmica arribarà en menys d’un any, la xifra més baixa de la setmana. El mateix dia, un 27,2% deia que la crisi durarà més de dos anys, i un 27,9% entre un i dos anys. La incertesa davant el que és esconegut és la nota dominant.