El Govern paralitza tota la seva obra pública després de les crítiques rebudes

Si el número contradiccions en què s’incorre és una mostra de poc dogmatisme, el Govern de Quim Torra pot vantar-se de ser un dels menys dogmàtics del món. Aquesta seria una conclusió més que generosa amb l’Executiu català després de la seva exhibició dels últims dies del ball de la yenka respecte a la paralització de la seva obra pública. Ara paralitzem, ara desmentim, ara la tornem a parar. Sense oblidar la contradicció més gran de totes, la que suposa exigir a qui té ara les competències, el Govern de Pedro Sánchez, un confinament total del qual només se salvin els sectors imprescindibles i, en paral·lel, tenir en marxa 20 actuacions, amb el tràfec de persones que això comporta.

Finalment, el Govern, reunit aquest divendres de manera extraordinària, va decidir «la suspensió de l’execució de contractes d’obra que no siguin bàsiques o estratègiques», després de la temptativa de dimecres passat, estiguin o d’acord els contractistes.

Canvi normatiu 

 Una modificació normativa sembla que és la clau que ha permès deixar en ‘stand by’ les 20 obres públiques (de 37 en marxa) que encara quedaven en funcionament. Les altres 17 van ser paralitzades per les mateixes empreses de manera voluntària. Budó va detallar que la Generalitat es farà càrrec de totes les despeses (laborals i de lloguer de maquinària, per exemple) que es derivin de la decisió del Consell Executiu.

Budó va detallar que el Govern havia decretat la suspensió de les esmentades obres la setmana passada, «però el Govern del PSOE i Podem van aprovar un reial decret pel qual només el sector privat podia suspendre les obres a petició pròpia». El que ha fet al final el Govern de Torra és introduir una modificació perquè l’Executiu català «d’ofici pugui suspendre l’execució de contractes d’obra, tant de la Generalitat com del seu sector públic, mentre duri estat d’alarma».

Al ser una mesura «d’urgència», Budó ha assenyalat que no tenen quantificat el cost que suposarà per a les arques públiques assumir les despeses de la paralització de les obres públiques.

Després de la marxa enrere del dimecres a la tarda al decret d’aquell mateix matí, les xarxes socials es van omplir de crítiques a l’Executiu. També l’Ajuntament de Barcelona va posar sobre la taula la contradicció en què incorria el Govern. El govern municipal va anunciar el 17 de març que parava 72 obres públiques, excepte les d’emergència: el bombatge d’aigua de la plaça de les Glòries i treballs als dics del Port Olímpic i el Port Fòrum. En declaracions a aquest diari, el regidor de Presidència, Jordi Martí, va afirmar dijous que «si és qüestió dels proveïdors, nosaltres els citem i negociem amb ells. En 24 hores ho parem tot i ningú ens ha denunciat».

Confinament d’Igualada

 D’altra banda, el conseller de l’Interior, Miquel Buch, lamentat que el Butlletí Oficial d’Estat només hagués publicat el confinament en fase 1 –només perimetral– dels pobles de la Conca d’Òdena, on s’ubica Igualada. Amb això, Buch entén que el Govern central no accepta la fase 2, que suposaria que tothom hauria d’estar confinat en aquest territori, tret de serveis bàsics.

Notícies relacionades

Més de 160 avis que vivien en residències han mort per coronavirus a Catalunya

El Govern central prohibeix temporalment els acomiadaments justificats pel coronavirus

Davant d’aquesta situació, el Govern va exigir a l’Executiu central que prengués mesures per atenuar les conseqüències econòmiques als 10.000  treballadors sobre qui pesa l’obligació d’acudir al seu lloc de treball, més enllà dels confins de la reclusió i, en virtut de les mesures de seguretat, no poden sortir del cordó sanitari. 

Així mateix, el Govern de Quim Torra va incloure tota l’activitat funerària al capítol de prestació forçosa per poder incidir en el seu funcionament. Segons va explicar la portaveu de l’Executiu, Meritxell Budó, la prestació de serveis ha de ser segura per a qui treballa en el sector «malgrat que no hi hagi cap evidència que el virus es transmeti a través dels difunts». L’activitat funerària, segons Budó, serà «contínua i universal» i tindrà un preu màxim.