¿Què sap el jutge del destí dels diners rebuts pel rei Joan Carles?

En plena crisi del coronavirus, pràcticament només una notícia va poder sobresortir entre les que donaven compte del nombre creixent de malalts i morts. No és estrany. Felip VI renunciava a l’herència que li correspondria del seu pare després de saber-se que era beneficiari en un parell de fundacions. Mentre el jutge de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón i la Fiscalia Anticorrupció esperen que la fiscalia suïssa els doni noves dades sobre l’origen dels 65 milions d’euros que va donar a la seva llavors amiga Corinna zu Sayn-Wittgenstein, es van coneixent detalls d’on van anar a parar els diners.

La fiscalia suïssa, que va obrir diligències arran de l’àudio en el qual Corinna explicava a l’excomissari José Manuel Villarejo que Joan Carles I, entre d’altres irregularitats, havia cobrat comissions per la construcció de l’AVE a la Meca, va contestar, l’agost passat, a una primera comissió rogatòria al jutge García-Castellón. Aquesta primera col·laboració internacional se centrava especialment en on havien anat a parar els diners una cop van arribar a mans de Corinna.

L’origen 

Per al futur de les diligències obertes a Anticorrupció i perquè García-Castellón decideixi si reobre l’anomenada peça Carol –en la causa en la qual investiga les clavegueres policials de l’Estat–, serà clau la resposta que obtinguin en la següent comissió cursada, més encaminada a aprofundir en l’origen d’aquests diners, segons confirmen a aquest diari fonts jurídiques.

S’ha de determinar si, efectivament, els 65 milions d’euros rebuts de la casa reial saudita, i que després van ser presumptament donats a l’empresària alemanya, procedeixen del cobrament de comissions il·legals. Després de l’arxivament de la peça, Anticorrupció va obrir diligències d’investigació per desentranyar si aquest pagament es va produir, cosa que podria ser constitutiu dels delictes de corrupció en transaccions econòmiques internacionals i de suborn. Després s’hi va afegir el delicte de blanqueig, que podria fer possible que el rei emèrit sigui investigat i, si escau, jutjat, si es determina que es va produir després que renunciés al tron, moment en què va perdre la inviolabilitat. 

El fiscal suís Yves Bertossa va informar García-Castellón de les conclusions obtingudes després de registrar els despatxos de l’advocat Dante Canónica i del gestor de comptes Arturo Fasana, els dos administradors de la fundació Lucum, en el compte de les quals al banc Mirabaud el rei emèrit hauria rebut els 65 milions que després va donar a Corinna Larsen. 

Notícies relacionades

¿Pot acabar sent jutjat el rei Joan Carles?

Felip VI renuncia a l'herència de Joan Carles i li treu l'assignació

D’aquests, com ha avançat aquest dimarts ‘El País’ i ha confirmat aquest diari, Corinna va transferir 39 milions a un dels seus comptes en el Fieldpoint Private Bank dels EUA. També va dedicar part a comprar, a través de la societat Siam Partner, dos apartaments a l’estació d’esquí suïssa de Villars-sur-Ollon i una mansió de cinc milions de lliures (5,4 milions d’euros) al nord de Londres.