L'estat d'alarma paralitza la justícia

L’estat d’alarma, que ha fet que per a gairebé tothom la vida es redueixi al que pot fer dins de casa seva, ha fet suspendre els terminis processals i paralitzar tota l’activitat judicial no inclosa entre els serveis essencials previstos al reial decret. Amb això, és clar, també han quedat encapsulats en el temps els afers cridats a omplir pàgines de diari en l’apartat de la informació judicial.

És el que va passar amb el judici contra el major Josep Lluís Trapero i l’excúpula política dels Mossos just el dia que la fiscalia havia de formalitzar la rebaixa de la seva petició de pena de rebel·lió a sedició, com havia marcat la sentència del procés, i quan s’havia de saber si incloïa l’alternativa de desobediència.

El judici pels presumptes xantatges comesos per Ausbanc i Manos Limpias va quedar també suspès, abans fins i tot de l’entrada en vigor de l’estat d’alarma, perquè s’hi va presentar un acusat, la parella del qual estava infectada pel Covid-19, malgrat haver estat eximit de fer-ho.

Dels judicis més mediàtics només va resistir el de la Guàrdia Urbana, però perquè, al tractar-se d’un assassinat, el tribunal que li correspon és un jurat i la llei que els regula preveu la seva repetició si hi ha una suspensió superior a cinc dies. D’aquí que no hi hagués més opció, tot i que la principal acusada també faltés en l’última sessió pel coronavirus.

El que ha passat amb els judicis s’estén a la instrucció de les causes, en què només es mantenen els ‘habeas corpus’, les compareixences de detinguts i les vulneracions de drets fonamentals. En el ‘cas Villarejo’ és probable que de moment no hi hagi més resolució que la resposta que el jutge Manuel García-Castellón doni a la seva última petició de llibertat basada precisament en el dret a la vida i el coronavirus.

Suplicatori de Borràs

Tot i que la manera de treballar del Tribunal Suprem no és igual que la d’altres tribunals o jutjats, perquè, a causa de la dificultat que comporten els afers que aborda, els seus magistrats solen repartir-se la feina amb un mes d’anticipació, la seva activitat també s’ha vist afectada.

Era qüestió de dies que cursés al Congrés el suplicatori per poder citar a declarar com a imputada la portaveu de Junts per Catalunya, Laura Borràs, després que ella rebutgés acudir voluntàriament a l’alt tribunal a donar explicacions sobre la fragmentació de contractes en la Institució de les Lletres Catalanes per beneficiar un amic que se li imputa.

«¿Com es tramitarà ara el suplicatori? ¿On el dirigeixes?», es pregunten fonts de l’alt tribunal consultades per aquest diari. «Se suspèn tot fins que s’aixequi l’estat d’alarma», afegeixen.

Inhabilitació de Torra

En aquesta mateixa situació queda la inhabilitació del president de la Generalitat, Quim Torra. El Suprem s’ha de pronunciar sobre si admet a tràmit o no el seu recurs de cassació contra aquesta condemna. El que en circumstàncies normals tarda un parell de mesos ara inclourà també el que duri l’estat d’alarma. Si la sala desatén el fiscal, partidari de rebutjar el recurs del president, i hi dona tràmit, la seva resolució es demorarà entre uns sis i vuit mesos.

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions generals a Espanya

La querella del nòvio d’Ayuso s’admetrà

També s’han vist alterats per la suspensió dels terminis processals les deliberacions dels afers més mediàtics del tribunal, com són el ‘cas Palau’ i el Gürtel, el debat dels quals s’anava abordant per parts pels magistrats de la sala segona.

Quan es reprengui la normalitat, el món judicial haurà de fer un esforç extra per tirar endavant tot el que ha quedat paralitzat.