Torra insisteix a confinar Catalunya però aparca els retrets al Govern

Les autonomies reclamen a l'Executiu que acceleri la compra i repartiment de subministraments sanitaris

zentauroepp52883234 el president de la generalitat  quim torra  reunit per video200322115400

zentauroepp52883234 el president de la generalitat quim torra reunit per video200322115400 / Jordi Bedmar Govern

4
Es llegeix en minuts
Júlia Regué
Júlia Regué

Cap de la secció de Política.

Especialista en política.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El confinament «total» de Catalunya continua sent l’exigència principal de la Generalitat, que no desisteix i continua reclamant aquesta mesura al Govern compareixença rere compareixença. Però el president, Quim Torra, va aparcar aquest diumenge els retrets i va voler deixar enrere la seva picabaralla amb l’Executiu. Mentre que en la primera trobada telemàtica entre presidents autonòmics per gestionar la crisi del coronavirus Torra es va negar a subscriure un document d’acció conjunta, aquesta vegada va oferir col·laboració i no va polemitzar: «Cap retret, estarem al costat estenent la mà», va apuntar.

El cap del Govern va dir que Sánchez s’obre a «estudiar» les seves peticions per restringir l’activitat d’alguns sectors. «Cal actuar sense esperar un desastre anunciat», va defensar Torra i es va preguntar «quin sentit té que aquest cap de setmana la gent es quedi a casa i demà milers de persones s’hagin de desplaçar per fer feines no essencials». Va anunciar que, mentre duri aquesta situació, el Govern ordenarà que la distància mínima requerida a les empreses sigui d’1,5 metres. I va presentar un paquet de mesures laborals, socials i econòmiques a Sánchez perquè les estudiï, en una reunió en la qual el president del Govern va avançar que pretenia allargar 15 dies més l’estat d’alarma, una mesura que Torra va avalar.

El president va trobar complicitats en la reunió. El president de la Junta d’Andalusia, Juanma Moreno, va reclamar un «confinament complet, no a mitges» que impliqui «aturar el país tret dels serveis essencials» i el tancament de ports i aeroports excepte el tràfic de mercaderies. «Hi ha zones d’Espanya que haurien d’estar tancades» per evitar més contagis, va afegir, i va demanar al Govern que declari com a «imprescindibles» els desplaçaments a explotacions agràries. El cap de l’Executiu a Múrcia, Fernando López Miras, va ordenar aquest diumenge el tancament de tota activitat no essencial a la zona. «És el moment de fer un nou pas prudent i necessari en l’estat d’alarma», va etzibar.  El Govern va recordar que aquesta ordre no és de la seva competència, sinó del Ministeri de Sanitat.

El president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, va demanar una reflexió sobre la necessitat d’endurir les restriccions, un extrem en el qual va coincidir el ‘lehendakari’, Íñigo Urkullu, que va afirmar que és «urgent» reforçar el «control estricte» del confinament. 

El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, va defensar que és necessari accelerar l’efectivitat del confinament amb més controls als carrers i a les carreteres, però va mostrar el seu recolzament total al Govern en les seves decisions. En la mateixa línia va intervenir el president d’Aragó, Javier Lamban, que, com Puig, va demanar un pla Marshall. En canvi, Feijóo es va aferrar a la necessitat de «mantenir tota l’activitat industrial especialment en sectors fonamentals: tota la cadena alimentària, així com els sectors d’energia o aigua».

Més subministraments

Els presidents de les diverses comunitats autònomes van reclamar de forma generalitzada que el Govern acceleri la compra i repartiment de material sanitari, tant equips mèdics com proves per diagnosticar el Covid-19. En la segona trobada telemàtica, els líders autonòmics van fer pinya amb el Govern davant de la pandèmia, però van assegurar que algunes regions es troben a punt del col·lapse.

El president de la Xunta, Alberto Núñez Feijóo, va etzibar que Galícia té «unes necessitats imperioses de material» i es va queixar que «gairebé no hi hagi arribat res» després de decretar-se l’estat d’alarma. Per això, va defensar que el servei gallec hagi fet compres pròpies (fins a vuit milions de mascaretes quirúrgiques) com la Comunitat de Madrid. «¿Pot assegurar-me que no bloquejarà la comanda amb material sanitari preparat a Shangai?», va llançar la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso a Sánchez durant la reunió. El Govern va negar estar bloquejant enviaments a autonomies.

Madrid espera dos avions amb material comprat en mercats internacionals i, el primer d’ells, que arribarà en poques hores, porta uns 300 respiradors i ventiladors, a més de 140.000 mostres, mascaretes i bates. La dirigent popular va demanar 2.000 sanitaris d’altres comunitats, va sol·licitar que no es tanquin els hotels i va exigir més liquiditat per garantir l’atenció sanitària. El president de la Generalitat Valenciana també espera que aterrin dos avions des de la Xina amb subministrament.

També es va queixar el ‘lehendakari’, Íñigo Urkullu, si bé va canviar el to respecte a l’anterior reunió en la qual va criticar la centralització de competències, i va lamentar estar gestionant la crisi «amb recursos propis». 

La rèplica 

Notícies relacionades

Després de la trobada de gairebé cinc hores, Sánchez va justificar que la compra de material és complexa per l’«agressivitat» del mercat internacional. L’Executiu ha repartit ja 1.602.800 mascaretes (més de quatre milions des del 10 de març), 8.000 tests ràpids dels 640.000 adquirits i rebrà aviat les noves comandes.

Sánchez va dir que ara «no és moment per l’egoisme» i va advocar per «no perdre el temps» amb «absurdes sospites». I va llançar un dard a Torra: «No ens juguem la reputació ni cap titular», va dir, en al·lusió a l’entrevista que va cedir a la BBC criticant que no es confini Catalunya.