Forcadell demana al TC que anul·li la seva condemna i la deixi en suspens

Un a un els líders del procés han anat presentant els seus respectius recursos d’empara davant del Tribunal Constitucional per provar d’anul·lar la sentència que els va condemnar per sedició i a alguns dels que eren membres del Govern del fugit Carles Puigdemont també per malversació. L’expresidenta del Parlament Carme Forcadell, condemnada a 11 anys i mig de presó pel primer delicte, l’ha formalitzat en ple estat d’alarma. En aquest últim pas abans de poder acudir a la justícia europea demana a l’alt tribunal que deixi en suspens la pena mentre resol la impugnació.

Entre els arguments que desenvolupa al llarg de 174 pàgines destaca que la conducta per la qual va ser condemnada estava protegida per la inviolabilitat parlamentària i que «la condemna per sedició imposada suposa una flagrant infracció del principi de legalitat penal, al constituir una aplicació arbitrària, extensiva i desproporcionada de l’ordenament penal que comporta una absoluta imprevisibilitat respecte a l’aplicació de les normes penals».

Explica que ella «no va procedir a la convocatòria de cap referèndum», i que «resultava imprevisible que la seva convocatòria pel Govern pogués ser considerada una conducta il·lícita penalment quan havia sigut expressament exclosa de l’ordenament penal pel legislador». Reforça l’argument de la imprevisibilitat amb la condemna per desobediència per la consulta del 9-N.

Afirma, a més, que casos de pertorbacions de l’ordre públic molt més greus que les aquí enjudiciades, amb «violència activa, ferits greus, provocació d’incendis o ús d’explosius», es van condemnar com «desordres públics i no amb la figura vuitcentista i passada» de la sedició, per la qual no es va perseguir cap dels que van protestar contra els registres que es realitzaven a la seu de la Conselleria d’Economia.

Sense violència

Afegeix que «les mobilitzacions socials del 20 de setembre i l’1 d’octubre no poden qualificar-se de manifestacions amb ‘finalitats violentes’ i, en conseqüència, les esmentades conductes estan protegides pel dret a la llibertat de reunió i manifestació».

Notícies relacionades

Puigdemont exigeix a Sánchez revertir "l’espoli fiscal" si vol el seu suport

El PSC planteja ajudes iguals per a les famílies monoparentals i nombroses

A més, sosté que «el Tribunal Suprem en la seva valoració de les vulneracions de drets fonamentals relacionades amb les garanties processals realitza un examen esbiaixat, entrant a valorar únicament de forma singularitzada les crítiques plantejades per les defenses dels acusats en relació amb la vulneració de determinats drets fonamentals», com els relatius a vulneracions al dret de defensa, tribunal predeterminat per llei i imparcial, a la doble instància judicial i a la presumpció d’innocència. 

També al·lega vulnerats els seus drets a la llibertat en relació amb el de la tutela judicial efectiva i de defensa, a la igualtat i a la prohibició de discriminació, a la legalitat penal, a la llibertat d’expressió, a la llibertat ideològica, al dret de reunió i de representació política.