Els partits es posen les piles contra l'assetjament

Només ERC i la CUP tenen guies per abordar la violència masclista

PSC i comuns estan elaborant els seus propis protocols

Els partits es posen les piles contra l'assetjament

Pau Venteo - Europa Press

3
Es llegeix en minuts
Júlia Regué
Júlia Regué

Redactora

Especialista en informació del Parlament de Catalunya, seguint l'actualitat política catalana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El Parlament va aprovar el 14 de gener pasat el seu pla d’igualtat i es va comprometre a impulsar com a mesura urgent un protocol contra les violències masclistes de tipus psicològic o sexual que puguin patir les diputades. El diagnòstic de les consultores que van crear la guia va detectar que no n’existeix cap a disposició de les parlamentàries i que només ERC i la CUP disposen d’aquestes eines per abordar i gestionar les agressions masclistes a les seves files. 

Els cupaires van ser els primers en impulsar aquestes eines per apaivagar el masclisme, i segons fonts del partit, han arribat a gestionar internament fins a 18 casos. El protocol, que va ser aprovat el juny del 2019, reforça els espais no mixtos, planteja mesures de prevenció, identifica les modalitats i la gravetat de les violències masclistes, estableix sancions i assenyala el circuit a seguir des del moment en què es diagnostica una agressió. 

Aquests van ser els passos que van seguir quan una víctima va denunciar l’ara exalcalde d’ArgentonaEudald Calvo. No obstant, aquest es va negar a acceptar les mesures reparadores, que passaven per deixar els seus càrrecs, i va ser expulsat del partit el desembre del 2019. El cas no va transcendir perquè la CUP no havia arribat a informar l’assemblea local quan diverses víctimes van fer públiques les seves agressions a les xarxes socials.      

El protocol que ERC va aprovar a l’estiu no fixa sancions, sinó que resol que el cas pot acabar en l’obertura d’un expedient disciplinari que sí que podria determinar la suspensió o expulsió del partit. En canvi, a diferència de la CUP, es marca un termini màxim de dos mesos per tancar el cas des que es presenta la denúncia, que pot registrar-la la pròpia agredida o qualsevol altra persona que tingui coneixement dels fets. 

La guia dels republicans és molt més escarida i menys detallada perquè no detalla tipus i dimensions de les violències masclistes, sinó que es limita a enumerar conductes que puguin considerar-se assetjament sexual o assetjament o discriminació per raó de sexe. ERC, que apunta que ha aplicat la guia «menys d’una desena de vegades», la va activar també quan van rebre les denúncies de víctimes de l’ex cap de gabinet del llavors conseller d’Exteriors Alfred Bosch, Carles Garcias. La investigació continua oberta, tot i que Garcias va ser suspès de militància i el partit va extingir la seva relació laboral.   

El PSC i els comuns estan treballant en fer els seus propis protocols, que esperen poder tenir resolts en els pròxims mesos perquè les executives dels dos partits ho consideren una «prioritat». Podem Catalunya en té un ja des del 2017 i des de la secretària de feminismes estatal de Podem s’ha aprovat un altre protocol d’aplicació a tot el territori. 

Notícies relacionades

Des de JxCat afirmen que són un grup parlamentari i una marca electoral, però no un partit a l’ús, per la qual cosa els seus diputats es regeixen pel codi de conducta del Parlament. Tampoc el té el PDECat, tot i que n’està impulsant un. 

Cs i el PPC no tenen eines específiques perquè, afirmen, en els seus partits «no hi ha casos» de violència contra les dones. Els taronges defensen que dins del seu Codi Ètic hi ha un apartat dedicat a la igualtat de gènere que conté indicacions per actuar contra aquestes possibles situacions. Els populars es remeten als seus estatuts i apunten que, quan hi ha l’obertura d’un judici oral per càrrecs relacionats amb el masclisme, activen l’expulsió temporal de l’afiliat fins que hi hagi una sentència definitiva. És a dir, que primer s’ha d’encarrilar la via penal o administrativa abans d’actuar com a partit.