Els sindicats avisen que no es denuncien abusos sexuals a l'administració per por

L’assetjament sexual a diverses treballadores per part de qui era mà dreta del ja exconseller Alfred Bosch, tapat durant mesos, va indignar el president Quim Torra i Junts per Catalunya. Van lamentar profundament que el conseller d’Exteriors no activés el protocol contra abusos de què disposa el Govern.

¿I com ha funcionat aquest protocol en els cinc anys que porta en funcionament? D’entrada, una xifra: segons dades de la Fonamental Right agency de la UE, una de cada dues dones ha viscut un cas d’assetjament sexual en l’entorn laboral. La Generalitat ocupa 240.000 funcionaris. En cinc anys, els casos denunciats han sigut 25. ¿És que en l’administració catalana hi ha una actitud més avançada, o que els casos no afloren?

La directora general de funció pública, Pilar Sorribas, afirma que no pot comparar la xifra amb la d’altres administracions perquè moltes no en tenen i que el protocol és ben conegut i ofereix totes les garanties. «Per a nosaltres un sol cas és molt, es tracta d’erradicar-los tots».

Els sindicats tenen una visió diferent. Pablo Caparrós, del sindicat majoritari entre els funcionaris (CATAC), no pot ser més clar: «Dona’m una sola raó per denunciar si tinc molt clar que no passarà absolutament res amb el denunciat. Aquesta és la qüestió. En les denúncies hi ha un percentatge molt elevat en el qual els assetjaments són verticals descendents». És a dir, exercits per superiors a les víctimes.

És el qua ha passat a Exteriors. «Afecta una persona d’un nivell molt alt, el cap de gabinet d’un conseller, persona de confiança extrema. I aquesta conducta s’ha de tapar... pero al final les coses acaben sortint», descriu. Caparrós mostra la seva condemna i indignació: «Han actuat amb una prepotència escandalosa, és de proporcions enormes». A tot això afegeix la dificultat de la víctima a l’hora de reviure –en l’entrevista privada davant del comitè del protocol– tot el que ha passat.

Notícies relacionades

El Govern, disposat a millorar la difusió del protocol per violència masclista després del cas d'Exteriors

Espanya, en estat d'alarma pel coronavirus

També Joan María Sentís, de CCOO, corrobora el problema de fons: «Ens estranya que hi hagi només aquests casos. No ens quadra en absolut». Sentís també corrobora que no es denuncia perquè es tracta sovint d’abusos d’un superior. «És trist, però és així». Per això reclama revisar el mecanisme.

Pilar Sorribas recorda que el protocol permet que denunciï no només la víctima sinó les unitats administratives i els sindicats, que es garanteix la confidencialitat i l’actuació en 15 dies. Si el cas és greu, es prenen mesures cautelars immediatament. La majoria acaben en expedient disciplinari, amb sancions administratives, que no són excloents de la via penal. Però sobre el cas d’Exteriors prefereix no opinar més enllà de lamentar no haver sigut informats.