Espanya, en estat d'alarma pel coronavirus

Espanya viurà els pròxims 15 dies sota les restriccions de l’estat d’alarma per frenar el vertiginós avanç d’una pandèmia l’epicentre de la qual comença a escombrar Europa. Però abans que el Govern donés a conèixer quines limitacions concretes portarà aquesta norma, aquest divendres a última hora la Generalitat ja va anunciar el confinament de tot Catalunya. La mesura no té efectivitat real –ja que necessita la col·laboració de l’Executiu central– però, al precipitar-se quan el Consell de Ministres encara estava preparant el decret que preveu aprovar aquest dissabte, va reforçar la sensació que Pedro Sánchez arriba tard, una impressió que comparteixen alguns dels presidents autonòmics.

Més enllà dels ritmes, una de les mesures que enllesteix el Govern és el tancament de l’espai aeri i dels ports.  A més de restriccions contundents a la mobilitat, s’esperen mesures directes per a la provisió de material sanitari i mobilització de les Forces Armades. La Moncloa ha arribat a la conclusió que encara estem en una fase inicial i que els contagis augmentaran de forma exponencial en els pròxims dies. De moment, divendres va semblar que naixia un país diferent: el salt en els contagis (mil més que el dia anterior) va fer aflorar el millor i el pitjor d’una societat en xoc: una xarxa de solidaritat espontània va portar compra a casa de gent gran, mentre milers de ciutadans fugien de Madrid en un èxode guiat per la por.

La decisió de Torra de demanar el confinament de tot Catalunya va accentuar la percepció de lentitud en la reacció de l’Executiu central. «Hem de confinar el país, necessitem la col·laboració del Govern espanyol per parar les vies d’accessos de la seva competència. Els nostres cossos de seguretat i emergències estan preparats per fer-ho. Ho podem fer, ho hem de fer», va afirmar amb urgència. Va ser un revés per a Sánchez.

A Madrid, el Govern ha sospesat declarar l’estat d’alarma durant tota la setmana. Tot i que no ho havia anunciat, els informes eren sobre la taula i l’equip del president tenia avançada la feina per si finalment calia prendre la decisió. Les dades de contagi de divendres i les perspectives dels experts científics van ser inapel·lables. La roda de premsa que havien de fer el ministre de Sanitat, Salvador Illa, i el director del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries, Fernando Simón, es va cancel·lar. La Moncloa va anunciar una declaració institucional del president. No hi havia més dubtes. Declararia l’estat d’alarma. Passades les tres, Sánchez va comparèixer per confirmar que el Consell de Ministres aprovaria el decret, però no immediatament, com s’esperava, sinó dissabte.  

El gir

Aleshores, el clima social i polític havia canviat substancialment. Als carrers, els restaurants i els bars es van veure obligats a tancar. Un degoteig constant d’empreses  va començar a anunciar expedients de reducció temporal d’ocupació (ERTOs). Els parcs infantils van quedar precintats. Algunes ciutats, desertes, semblaven de sèrie distòpica. 

En l’arena política, la veu dels qui empenyien el Govern a prendre mesures més contundents sonava cada vegada amb més força. Vox i Ciutadans van demanar la declaració de l’alarma. Els de Santiago Abascal des de la crítica frontal a Sánchez; els d’Inés Arrimadas, oferint-li la seva col·laboració per «recuperar el temps perdut». Pablo Casado va ser molt crític. Tot i que dijous no va demanar que es decretés l’estat d’alarma i es va mostrar més favorable a l’aplicació de la llei de seguretat nacional, després d’escoltar Sánchez, el líder del PP va sortir directe a confrontar. Va acusar el president de cometre «greus negligències» i d’anar «a remolc dels fets», informa Pilar Santos. 

En el Govern defensen que les mesures sempre s’han basat en evidències científiques. Els socialistes entenen que no hi va haver motius tècnics, per exemple, per haver anul·lat les manifestacions del 8-M, però saben que l’oposició, passat el pitjor de la crisi, els exigirà responsabilitats per aquest fet. Ara, creuen, el marge de crítica és més estret, perquè en casos de catàstrofe la ciutadania premia la unitat.

De moment, la taula de diàleg entre Govern i Generalitat queda suspesa. Aquest dissabte el cap de l’Executiu es reunirà per videoconferència a les 17 h, després del Consell de Ministres extraordinari, amb els presidents autonòmics per avaluar la situació i informar-los, tot i que aquest divendres ja hi va haver contactes telefònics. 

El millor i el pitjor

I si la política es mesura en temps de crisi, també la societat. La declaració de Sánchez en què anunciava l’estat d’alarma va despertar reaccions contraposades. Ciutadans anònims es van organitzar en xarxes de solidaritat per ajudar els més febles: persones sense llar i gent gran amb dificultats de mobilitat. Els van fer la compra. Els van deixar a la porta de casa el que necessitessin. Els van ajudar en allò que van poder. 

I no obstant, l’anunci del president, que va sorprendre fins i tot en les seves pròpies files al no concretar les mesures que cal prendre i deixar la declaració d’alarma per a l’endemà, també va desencadenar el nerviosisme. Madrid va registrar una sortida massiva de persones que van decidir marxar de la capital, primer focus de contagi a Espanya, cosa que contravé totes les recomanacions de les autoritats. Les carreteres cap a Andalusia, la Comunitat Valenciana i Múrcia van ser les més freqüentades. A principis de setmana també havien marxat bona part dels estudiants universitaris a les seves ciutats d’origen, com si estiguessin de vacances i sense mesurar el potencial contagi que això implica. 

Notícies relacionades

Coronavirus a Espanya i el món: Última hora de la Covid | Notícies en DIRECTE

¿Què és l'estat d'alarma?

Aquests èxodes no seran possibles a partir d’aquest dissabte si el Govern inclou al decret d’alarma una restricció a la mobilitat, com tot apunta que farà. Sánchez no va confirmar en quines zones podria produir-se, però sí que va avançar que aquesta mesura implicarà la mobilització de recursos econòmics i sanitaris, públics i privats, civils i militars, per frenar la crisi «amb la màxima contundència». 

Aquest precepte suposa retallar algunes llibertats consagrades a la Constitució, d’aquí els recels a precipitar-se a aprovar-lo. L’article 116 de la Carta Magna i la llei orgànica dels estats d’alarma, excepció i lloc, de 1981, permet que en situacions d’emergència com catàstrofes naturals o crisis sanitàries l’Executiu pugui limitar drets com restringir la circulació o permanència de persones en determinades àrees; practicar requises de tota mena de béns; intervenir i ocupar empreses; racionar l’ús de serveis públics o consum d’articles; i prendre mesures per garantir el proveïment de mercats. Espanya entra en la dimensió desconeguda.