La Moncloa, zona zero

El matí d’aquest divendres va resultar amarg a la Moncloa. El president i el seu equip més pròxim van comprovar que el «pla de xoc» anunciat el dia anterior rebia una escassa valoració en els mitjans, que reflectien la irritació dels agents financers i empresarials que esperaven més radicalitat en les mesures per combatre el desastre econòmic del Covid-19. D’altra banda, i mentre el nombre de contagis i morts s’incrementava, tres comunitats autònomes, unilateralment, prenien decisions de profund abast, fins i tot constitucional.

Catalunya confinava 70.000 persones a Igualada aplicant legislació pròpia –interpretada amb un escàs escrúpol garantista– i ordenava el tancament d’establiments públics a excepció dels de primera necessitat. El ‘lehendakari’, Íñigo Urkullu, anunciava una «alerta sanitària» amb intenció de seguir els passos de Quim Torra i confinar indiscriminadament bosses de població amb l’objectiu d’evitar-ne la mobilitat i, així, la del virus.

Per fi, el Consell de Govern de Madrid, en la seva reunió ordinària dels divendres, decretava la clausura d’establiments d’hostaleria, lleure i cultura i gestionava l’equipament hospitalari de centres hotelers de la capital. Les tres comunitats autònomes de més significació política estaven fent ús de les seves legislacions territorials mentre l’Executiu no activava la seva: la llei orgànica d’1 de juny de 1981 que desenvolupa l’article 116 de la Constitució en què es preveuen els estats d’alarma, d’excepció i de setge.

Segons les tesis més complaents amb la parsimònia del Govern, Pedro Sánchez ha defugit adoptar una mesura que posa sota el control de l’Administració General de l’Estat la gestió d’una crisi epidèmica quan la sanitat pública està transferida a les comunitats autònomes. La pruïja de la Moncloa respecte de la integritat competencial de les autonomies es va diluir quan en les primeres hores d’aquest divendres es van rebre inputs des de diferents instàncies –fins i tot internacionals– que advertien de la disfuncionalitat dels diferents graus de contenció territorial de la pandèmia.

Escletxa de 24 hores

Només 24 hores abans, Sánchez confiava a continuar mantenint greixats els mecanismes de coordinació a través de la persuasió del ministre de Sanitat, l’eficient Salvador Illa. No va ser possible i, precipitadament, el president, amb un grup molt petit de col·laboradors, va decidir la declaració institucional sense esperar a convocar un Consell de Ministres el mateix divendres per aprovar el decret d’estat d’alarma. Se celebrarà aquest dissabte amb caràcter extraordinari, marcant una dilació entre l’anunci de la decisió i la seva execució. Aquest divendres a primera hora de la tarda, les carreteres de sortida de Madrid cap a Andalusia i València estaven col·lapsades. Un veritable èxode, aspersor del virus, aprofitant l’escletxa d’aquestes 24 hores d’inexplicable falta d’estat d’alarma.

El president del Govern central, a més, va millorar la seva empatia emocional aquest divendres respecte de la que va transmetre en la seva compareixença de dijous. Com van fer abans Angela Merkel i Emmanuel Macron, va reconèixer que s’arribarà als 10.000 infectats, es va adreçar expressament als ciutadans en edat vulnerable i va apel·lar directament als joves. Fins ara, la comunicació de la Moncloa havia sigut freda i burocràtica. I tot i que la lectura de la declaració pel cap del Govern no va resultar brillant –hi va haver moments de desajust gramatical– el secretari general del PSOE es va esforçar a mostrar una emotivitat que li resulta difícil transmetre. 

Pel president del Govern central, la situació és desbordant. No només perquè la pandèmia constitueixi un desafiament formidable de gestió sanitària i econòmica i per la seva derivació global, sinó també perquè fa saltar pels aires les previsions de la legislatura, propicia que els Pressupostos no es puguin aprovar aquest any –o si s’aproven, siguin uns comptes de mera contingència–, es frustra l’agenda social acordada en el pacte de coalició i es retarda sine die la interlocució per resoldre la qüestió catalana a la taula de diàleg intergovernamental. En suspens, a més, queda la celebració de les eleccions del dia 5 d’abril a Galícia i el País Basc i la possibilitat que l’alentiment del Tribunal Suprem en els recursos amb vista oral –és el cas de l’interposat per Torra– ajorni la sentència de cassació molt més enllà del mes de setembre, fet que obre una expectativa temporal nova a la legislatura catalana.

El focus de la pandèmia

Notícies relacionades

Espanya, en estat d'alarma pel coronavirus

Torra demana el confinament de Catalunya pel coronavirus

A Sánchez, com a tots els seus predecessors en la gestió de crisi de diferent naturalesa, li pesa com una llosa la concentració del 8-M sobre la qual el coordinador del seguiment de la pandèmia, Fernando Simón, es va mostrar ambigu. Segons l’organisme de control de malalties de la Unió Europea (UE), la manifestació amb 120.000 persones no s’hauria d’haver d’autoritzat, i tampoc el míting de Vox que en va reunir 9.000 aquell mateix dia. Els tests que han detectat la infecció en dues ministres es corresponen amb els positius registrats pel president, el secretari general i la portaveu adjunta del partit ultra, de tal manera que ni els uns ni els altres estan en condicions de creuar-se retrets per una evident irresponsabilitat comesa a Madrid –el focus de la pandèmia a Espanya– diumenge passat.

No obstant, la Moncloa no va tenir reflexos –potser tampoc fortalesa política– per dissuadir de la concentració feminista, i no li han sobrat en l’ajornada però inevitable declaració de l’estat d’alarma que, lluny de suposar una retallada de llibertats, és un aval a la salut dels ciutadans, el primer dels seus drets. Aquest divendres tot convergia a la Moncloa, on es respirava un ambient contrariat, i convertit el complex presidencial en la zona zero (política) de la pandèmia del coronavirus.