Estat d'alarma: tensions de Govern

La jornada d’aquest dissabte, 14 de març del 2020, passarà a la història per diverses qüestions. La primera, perquè Espanya està contagiada de coronavirus en un percentatge massa alt i està cridada a quedar-se a casa per evitar el desbordament. La segona, perquè el Consell de Ministres ha tingut una de les reunions més llargues de la seva història per treballar sobre un decret amb què s’establirà, per segona vegada en democràcia, l’estat d’alarma, tot i que en aquesta ocasió d’una manera moltíssim més contundent que la primera. A això cal afegir-hi el profund debat polític que s’ha produït al voltant d’aquesta taula de ministres i el que, en paral·lel, es produeix fora, a les seus oficials de les comunitats autònomes i a les xarxes socials. Tot mentre els ciutadans continuen intentant pair, alguns amb més èxit que d’altres, la conjuntura.

«Hi ha hagut un debat important, especialment sobre les mesures socials i econòmiques, sobre a qui cal donar prioritat i en quina data havien d’anar aquestes mesures», apuntaven fonts coneixedores d’aquesta reunió ministerial. Hi ha hagut tensió, arrossegada des de fa uns dies, ja que no tots els col·laboradors de Sánchez recolzen travessar la frontera de l’estat d’alarma. Les socialistes o independents que porten carteres més econòmiques –Nadia Calviño i María Jesús Montero– eren les més reticents, segons sembla. Tampoc hi ha acord total sobre quines iniciatives s’han d’adoptar i en quin moment. Hi ha diferents criteris sobre quant s’ha d’inclinar la balança cap a la protecció social per sobre de la protecció a les empreses per evitar una crisi posterior d’una dimensió desconeguda. Però, ¿ha sigut una batalla argumental PSOE-Podem o no només això? 

 A primera hora de la tarda d’aquest dissabte, el PP, via Twitter, ajudava a difondre la idea d’un suposat enfrontament que, de portes endins, s’hauria produït entre l’ala socialista i l’ala morada de l’Executiu central. I és que a l’esmentat Consell hi va anar el vicepresident Pablo Iglesias, que va abandonar la seva quarantena per ser una persona de cert risc (la seva parella, una altra ministra, està afectada pel virus) i amb aquest gest dubtosament exemplaritzant aquests dies va obrir un altre debat paral·lel a les xarxes, a més del que pugui haver protagonitzat a la Moncloa, on, tot s’ha de dir, hi va haver qui es va sorprendre al veure’l arribar. Segons fonts coneixedores del que ha passat a la seu governamental, Iglesias ha anat a totes junt amb la titular de Treball, Yolanda Díaz –també de Podem– a defensar no només decretar l’alarma, sinó a exigir que s’aprovessin mesures «de pes» de caràcter econòmic i social immediatament, com les que incumbeixen a pagaments de lloguers i hipoteques, impostos o EROs temporals. El ministre de Transport i número tres del PSOE, José Luis Ábalos, va avalar algunes de les seves tesis davant la vicepresidència econòmica. Després d’una picabaralla extensa, es va acordar que no s’aprovaran fins dimarts, com estava previst.

Pegues autonòmiques

Sánchez, que demana unitat a totes les administracions des que va decidir agafar les regnes de la crisi del coronavirus i va sortir a donar explicacions de les mesures a prendre (fa només quatre dies), veu ara com els seus socis de govern i les autonomies, clau per aplicar l’estat d’alarma, hi posen pegues, reclamen canvis o directament se li rebel·len. A la divisió en l’Executiu de coalició, no sempre entre el PSOE i Podem, de vegades més transversal, se sumen les queixes del president català, Quim Torra, i el ‘lehendakari’, Íñigo Urkullu, pel que consideren una recentralització no justificada. 

Notícies relacionades

¿Què és una moció de censura i com funciona? Terminis i altres claus

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

A tot això el president va tractar de fer-hi front com va poder en la roda de premsa que va oferir aquest dissabte a la nit, després d’un debat tan llarg com històric en el Consell. Ell, davant de les preguntes de la premsa sobre això, va admetre el debat intern, tot i que va mirar de treure importància a l’assumpte. «Enriquidor però assossegat». Així va definir el cap de l’Executiu l’encreuament de criteris entorn de la seva taula. No va voler anar més enllà al·legant que les deliberacions del Consell de Ministres són secretes per llei.

Va fer el mateix amb el xoc amb governs com el d’Euskadi, que veu el decret com «un 155», i el de Catalunya, que considera que l’intervencionisme presidencial arran de l’estat d’alarma és intolerable. També hi havia malestar en altres autonomies, com Madrid, una de les més afectades, perquè segons algun dels responsables de la seva Administració no s’ha consultat res per elaborar i encaixar les mesures amb les seves tasques diàries. «No estem parlant de territoris, sinó de ciutadans, visquin on visquin», va concloure Sánchez en la seva compareixença, donant a entendre que en aquest sentit no hi haurà passos enrere.