Una jutge de Girona demana al Suprem investigar Puigdemont per corrupció

El panorama judicial de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont es pot complicar. La jutge d’Instrucció número 2 de Girona ha elevat una exposició raonada al Tribunal Suprem perquè l’investigui en relació amb la gestió de l’empresa Aigües de Girona (Agissa) durant el seu mandat al capdavant de l’Ajuntament gironí, entre el 2011 i el 2016. En concret, que es va destinar el rebut amb un cànon previst per al manteniment del servei a comprar obres d’art.

La magistrada, que fa seva la petició de la Fiscalia Anticorrupció de remetre les actuacions al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, quan era diputat autonòmic, i ara al Suprem, per ser eurodiputat, considera que pot ser que cometés els delictes de prevaricació, frau a l’Administració i falsedat documental. Si la Sala Segona del Suprem decideix assumir la investigació, haurà de cursar el corresponent suplicatori a la Cambra europea perquè li aixequi la immunitat.

L’expresident Puigdemont, que va fugir de la justícia espanyola quan va ser citat a declarar pel procés, s’ha afanyat a contestar a Twitter que «fa un any, quan van aparèixer informacions amb els mateixos elements d’ara» es va oferir a través del seu advocat a declarar voluntàriament per «tallar de soca-rel» el que considera «un intent d’empastifar-lo». Diu que se li va negar que existís tal investigació i considera que el procediment obeeix a un intent d’extradir-lo «com sigui».

Fa un any, quan van sortir informacions amb els mateixos elements que surten ara, el meu advocat va oferir al fiscal la meva declaració voluntària. L'intent d'empastifar-me alegrement era clar i jo ho volia tallar d'arrel.

— Carles Puigdemont (@KRLS) 5 de marzo de 2020

Va dir que no m'estava investigant, i la va descartar. Ells sabran per quines raons han decidit esperar a aquest moment. Jo en tinc sospites més sòlides que les seves acusacions. Busquen extradició "com sigui".

— Carles Puigdemont (@KRLS) 5 de marzo de 2020

Tot i que el Suprem es declarés competent per investigar-lo, la seva entrega no seria tan automàtica com sembla témer Puigdemont. Fonts d’Anticorrupció, la Fiscalia que ha demanat a l’alt tribunal que l’investigui, dubten que amb aquest procediment es plantegi, tot i que la decisió sobre la conveniència o no de cursar una euroordre per intentar que vingui a Espanya correspondrà als fiscals del Suprem.

Dos en el llistat

Es basen que la prevaricació no està penada amb presó i no apareix en el llistat de delictes d’entrega automàtica previstos en el sistema per a les entregues europees. Sí que hi són el frau contra l’administració i la falsedat documental, però assenyalen que aquest primer delicte és menys greu que la malversació per la qual se’l reclama en el procés, perquè la conducta que s’imputa a l’expresident va consistir a desviar diners públics a l’adquisició de la col·lecció artística de Rafael Santos Torroella, per a l’Ajuntament, no per enriquir-se ell mateix.

Al seu dia, el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena va renunciar a acceptar la seva entrega des d’Alemanya, però perquè acceptar-la només per malversació, vetava poder jutjar-lo per rebel·lió o sedició, cosa que ara no passaria. 

La decisió final correspondrà a la Sala Segona, previ informe de la Fiscalia del Suprem. Les fonts fiscals consultades destaquen que la causa seguida pel procés i la d’Aigües de Girona plantegen fets totalment diferents. Aquesta última es va iniciar per la magistrada d’aquesta localitat el 2015 arran d’una denúncia de la CUP contra el que era conseller delegat d’Agissa, Narcís Piferrer, per un delicte continuat d’administració deslleial, al considerar que va beneficiar la part privada de l’empresa mixta, la societat Girona SA, a través de «facturacions irregulars i autofacturacions», davant els ajuntaments de Girona, Sarrià de Ter i Salt, amb el 20% restant.

Si el Suprem decideix investigar l’expresident fugit i es concedeix el corresponent suplicatori, s’afegiria al ja tramitat per Llarena per sedició i malversació en relació amb el procés. L’adquisició de la condició d’eurodiputat va portar el magistrat a deixar en suspens l’euroordre cursada per mirar d’aconseguir la seva entrega.  

Registres

Notícies relacionades

¿Què és una moció de censura i com funciona? Terminis i altres claus

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

Els tres consistoris afectats van ser registrats el juny del 2018 a la recerca de documentació relacionada amb la compra de la col·lecció de Rafael Santos Torroella per 3,9 milions d’euros pel ple de l’Ajuntament de Girona, gràcies al vot de qualitat del llavors regidor, Puigdemont.

La investigació se centra en la desviació de l’obtingut amb un cànon extraordinari que es va imposar als ciutadans per comprar la col·lecció, malgrat que la naturalesa dels fons obligava a reinvertir-los en el servei de proveïment d’aigua. La magistrada considera que es va utilitzar «un artifici» per ocultar-ho i això va causar «un perjudici en el patrimoni de l’Ajuntament de Girona, a la xarxa de sanejament i aigua potable».