Trapero va ordenar neutralitat l'1-O, segons els seus comandaments

Comandaments dels Mossos d’Esquadra  van declarar aquest dilluns en el judici al major Josep Lluís Trapero a l’Audiència Nacional que l’exmàxim responsable del cos autonòmic sempre apel·lava en les reunions a la neutralitat dels agents, els deia que eren «la policia de tots» i els demanava rigor en les seves actuacions.

Un dels comandaments que van declarar, a petició de la defensa, va ser Joan Portals, que era comissari en cap de la regió policial metropolitana de Barcelona, que va explicar que el 20-S del 2017, quan la Guàrdia Civil va dur a terme més de 40 registres, entre els quals el de la Conselleria d’Economia, Trapero va donar dues ordres clares: la primera, que en tots els registres es garantissin absolutament les sortides de les comitives judicials i dels detinguts, si n’hi havia; i la segona, que els agents que es trobaven als punts de vigilància antiterrorista s’agrupessin en les unitats d’ordre públic per reforçar la seguretat davant de les concentracions ciutadanes. «El major sempre parlava de neutralitat a les reunions i que érem la policia de tots», va subratllar.

Notícies relacionades

Trapero mira de desvincular-se del procés

Qui és qui en el judici de Trapero: Cèsar Puig, Pere Soler i Teresa Laplana

Per la seva part, Emili Quevedo, responsable de la comissaria general tècnica de Planificació dels Mossos, va declarar que, malgrat que des del 22 de setembre el cos «ja estava molt tensat», Trapero els va demanar un «esforç especial». Els comandaments, va afegir, portaven un ritme de treball «molt alt», però el major els va dir que calia esforçar-se, «no abaixar els braços» i «mantenir aquest ritme», alhora que «va cridar a la prudència i al rigor a les accions policials».

«Desencisats i frustrats»

Quevedo va al·ludir a la reunió que el 28 de setembre va mantenir la cúpula dels Mossos amb el president Carles Puigdemont i altres membres del Govern, en la qual va quedar clar que tirarien endavant l’1-O. «Vam sortir desencisats i frustrats», va admetre Quevedo, abans de recordar que, després de la cita, van arribar a plantejar-se fer un comunicat que reflectís l’opinió dels comandaments, partidaris de complir l’ordre judicial i impedir la consulta.