JUDICI A L'EXCÚPULA DELS MOSSOS

Trapero diu que es va oferir per detenir personalment Puigdemont

El major dels Mossos explica la seva «frustració» després de demanar la suspensió de l'1-O i va lamentar no haver-s'hi oposat en públic

Va demanar proporcionalitat al seu cos pel risc que suposa que hi haguessin 2,3 milions de persones al carrer

zentauroepp51834428 madrid  20 01 2020  juicio contra el mayor de los mossos d e200120143418

zentauroepp51834428 madrid 20 01 2020 juicio contra el mayor de los mossos d e200120143418 / JOSE LUIS ROCA

2
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez

El major dels Mossos Josep Lluís Trapero va tenir aquest dimecres l’oportunitat d’explicar-se en detall en aquells punts en què entenia que el tinent fiscal, Miguel Ángel Carballo, no li havia donat treva. A preguntes de la seva defensa, Olga Tubau, va explicar que es va oferir per ser ell qui detingués el llavors president de la Generalitat, Carles Puigdemont, si es declarava la DUI, tot i que finalment es va decidir que fossin el seu substitut amb el 155, Ferran López, i el comissari Joan Carles Molinero. La primera vegada que va parlar d’aquest pla va ser quan va declarar com a testimoni al Tribunal Suprem contra els líders del procés.

Trapero, que va dir que després de desactivar-se el 155 se li va oferir tornar a situar-se al capdavant del cos –però ho va refusar– i fins i tot dedicar-se a la política, va admetre haver-se sentit «frustrat» en la reunió que va mantenir amb el llavors president de la Generalitat, Carles Puigdemont; el vicepresident, Oriol Junqueras, i el conseller d’Interior, Joaquim Forn, en què va demanar la desconvocatòria del referèndum il·legal de l’1-O pel risc que comportava d’haver de «lamentar una desgràcia». Va lamentar no haver deixat palesa la seva disconformitat amb la votació.

«Vam sortir molt frustrats de la reunió. Vèiem que hi havia risc per a la seguretat ciutadana», perquè 2.300.000 persones al carrer davant 16.000 policies podia fer que hi hagués un contratemps. Va assenyalar que els comandaments dels Mossos es van plantejar fer una roda de premsa per fer pública la seva disconformitat, però es va descartar i va encarregar al comissari Emili Quevedo la redacció d’un comunicat, però finalment ho van declinar. «Vam lamentar, crec que tots nosaltres, no haver-ho fet», va afirmar amb referència al cos dels Mossos.

El pla d’arrest va estar enllestit el 26 de setembre, però s’hi treballava amb màxim sigil per raons òbvies. «Vam treballar en el dispositiu de detenció del Govern. Vam analitzar una possible DUI. Vam pensar que podríem rebre una ordre que suposés la detenció del president i del Govern. Vaig dir que era un tema transcendental i que els màxims comandaments havien d’assumir les detencions». També es va pensar en el dispositiu necessari per actuar al Parlament, en el cas que fos rodejat per gent amb intenció d’impedir una actuació policial.

Sempre López

El comissari més nomenat per Trapero va ser Ferran López, que el va substituir després de l’aplicació del 155. Ell va ser qui participava en les reunions de coordinació amb el coronel Diego Pérez de los Cobos i amb els altres cossos policials i després de les pautes d’actuació que es van penjar a intranet perquè ho conegués tot el cos.

Notícies relacionades

Va afegir que López va transmetre que era un dispositiu conjunt, en què els Mossos van pactar un binomi mínim per cada centre de votació i actuessin a partir d’allà la petició als cossos de l’Estat.

Quant a la seva crida a la congruència, oportunitat i proporcionalitat, Trapero la va inscriure en una advertència intrínseca de la policia, «des de l’acadèmia», perquè davant d’un referèndum il·legal com l’1-O «ha d’estar molt present, perquè no fer-ho, quan hi ha 2,3 milions de persones al carrer, pot suposar un efecte contagi i qualsevol desgràcia», una idea en la qual ha centrat la seva declaració des del primer dia