Trapero mira de desvincular-se del procés

Josep Lluís Trapero va arribar al cim de la seva fama com a major dels Mossos d’Esquadra després dels atemptats del 17 d’agost del 2017. Encimbellat per l’independentisme per contraposar-lo als comandaments de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, el Govern va donar a entendre sovint que no entorpiria els plans de celebrar un referèndum i de proclamar la secessió de Catalunya. Aquest dilluns, més de dos anys després, Trapero declarava davant de l’Audiència Nacional, que li demana 11 anys de presó. El sobiranisme ja no l’acompanya com quan imprimia les seves frases –el famós ‘bé, doncs molt bé, doncs adeu’– en samarretes i tasses; només un diputat de segon rang de JxCat va anar a veure’l a la freda seu judicial de San Fernando de Henares (Madrid). El desencant és mutu: el major dels Mossos, el gran heroi policial dels mesos previs a l’1-O, va mirar de desvincular-se del procés endinsant-se en les seves crítiques a les «barbaritats» dels seus antics caps polítics.

L’actitud de Trapero no va constituir en absolut una sorpresa. Des que va ser destituït, un dia després l’aplicació de l’article 155, el major s’ha situat voluntàriament en un segon pla. Ha estat més de dos anys allunyat dels focus, dedicat a tasques administratives dins del cos policial que va encapçalar durant la vertiginosa tardor del 2017. I en la seva declaració com a testimoni al Tribunal Suprem, durant el judici que va acabar amb durs càstigs a Oriol Junqueras i a alguns dels seus companys, ja va voler remarcar que no compartia el projecte independentista i que tenia un pla per detenir Carles Puigdemont. La intenció és que aquesta manera de procedir li estalviï el pas per la presó, i fonts de la defensa apuntaven que l’absència de polítics a l’Audiència responia a aquesta estratègia.

Interrogatori minuciós

Aquest dilluns, en el destapament de la segona part del judici del procés, Trapero va oferir més detalls per convèncer el tribunal que la policia catalana no era una part del pla de Puigdemont i el seu Govern. El major es va enfrontar al tinent fiscal Miguel Ángel Carballo; va ser un interrogatori minuciós fins a l’extenuació, que en ocasions va posar el major en seriosos conflictes i que seguirà aquest dimarts.

En les més de sis hores d’estira-i-arronsa, el fiscal va preguntar pels dos episodis fonamentals dels fets de la tardor del 2017: el registre judicial i la concentració independentista a la Conselleria d’Economia del 20 de setembre i el referèndum de l’1 d’octubre. Com Trapero, el representant del ministeri públic aviat va deixar clar quin era el seu objectiu. Tot i que va donar alguna volta inicial –com quan va insinuar que Trapero havia arribat a cap dels Mossos per la seva proximitat amb els governants independentistes–, de seguida es va centrar a remarcar el que li interessava: la suposada passivitat dels Mossos, i la seva inobservança de les ordres judicials.

Tant els fiscals com les defenses tenen durant aquest judici una referència clara. Els fets que s’examinen ja han sigut jutjats, i la sentència de l’octubre del Suprem no és indulgent amb el paper dels Mossos. Segons l’alt tribunal, la policia catalana va mantenir durant l’1-O una actuació «aparent» i «còmplice» que va permetre als organitzadors aconseguir els seus objectius, tot i que la justícia havia ordenat impedir la votació.

Més còmode com a flagell

Molt més còmode en el seu paper de flagell de l’independentisme, Trapero va patir en ocasions per defensar els dispositius dels Mossos. Ho va intentar amb el de l’1-O i també amb el del 20 de setembre, una jornada que, va dir, podria haver transcorregut d’una altra manera si la Guàrdia Civil hagués avisat la policia catalana que preparava més de 40 registres. Les seves explicacions sobre per què els cotxes de la Guàrdia Civil van ser «vandalitzats», per què no es va fer un cordó policial per contenir els 40.000 manifestants que pressionaven els investigadors a les portes de la seu d’Economia o per què la comitiva judicial va haver de sortir per un edifici veí sempre van anar en la mateixa direcció: «Vam optar per una intervenció que no provoqués un efecte contagi». És a dir, que no enardís els ànims.

Això no vol dir, segons la seva opinió, que els Mossos actuessin amb «passivitat». En va posar diversos exemples, com quan van intervenir quan van pensar que alguns manifestants podien intentar aconseguir les armes que hi havia a l’interior dels cotxes policials o com quan va explicar que es va enfrontar a Jordi Sànchez, que estava exercint de mediador: «Sànchez [llavors líder de l’ANC] no era ningú per imposar condicions a la policia. Quan em diu irat, li dic que no em dirà com fer un dispositiu i li penjo».

Quant al referèndum, Trapero va insistir en les explicacions que ja va donar al Suprem. Va dir que va advertir en diverses ocasions als superiors polítics dels perills del referèndum, i els va mostrar el seu malestar respecte a les seves insinuacions del paper connivent dels Mossos. I va remarcar que no es va ordenar un desallotjament previ dels col·legis electorals, tot i que també va admetre que es va sorprendre quan va veure que «la gent defensava les urnes com si els anés la vida en això».

L’agent ubic

Notícies relacionades

¿Marejol a Euskadi?

La fiscalia demana arxivar la causa contra Paz Esteban per Pegasus

També va negar que els Mossos fessin seguiments a la resta de cossos l’1-O, i va assegurar que les actituds facilitadores de la votació que es van veure en determinats policies catalans són anecdòtiques. Però va patir en alguns moments, com quan el fiscal li va fer veure que, segons les actes d’aquell dia, un mateix agent va estar alhora en dues escoles de Lleida separades per 44 quilòmetres.

Trapero preferia aquest dilluns parlar de la seva «incomoditat» amb el procés i de la presumpta voluntat dels dirigents independentistes d’apartar-lo del comandament dels Mossos. O de quan, preguntat en el 2016 pel secretari del Govern sobre què faria la policia catalana si en algun moment hi havia «una doble legalitat», li va respondre que «la doble legalitat no existeix» i que els Mossos «farien sempre el que diguessin els jutges». És previsible que aquest dimarts, quan respongui a la seva advocada, deixi més titulars suculents del seu distanciament amb els qui el van presentar davant de la meitat independentista de la població com un semideu.