Els avisos de Mas sobre el diàleg

Quan un polític publica un llibre, la primera pregunta que es fan els periodistes sol ser la maliciosa «¿i qui l’ha escrit?». No obstant, amb el d’Artur Mas és fàcil creure’s que sí, que el text és de pròpia mà. Cap fred, cor calent (que també està disponible en castellà) és un compendi de les característiques del personatge: ús cartesià del llenguatge, tarannà amable però una mica buit, sensació constant que falta per explicar el més important, potser el més comprometedor.

Per exemple, el llibre no aclareix si, complerta aquesta setmana la seva inhabilitació per organitzar el 9-N, Mas té previst tornar a la política. I això que està clar que l’expresident continua movent masses, almenys en el seu espai polític: totes les generacions convergents es van citar ahir a l’auditori de La Pedrera de Barcelona. Jordi Pujol; Josep Maria Cullell (de la mà de qui Mas va formar part per primera vegada de la llista de CiU a l’Ajuntament de Barcelona); membres dels seus governs com Joana Ortega, Francesc Homs, Santi Vila, Felip Puig o Boi Ruiz,  o consellers actuals com Miquel Buch, Damià Calvet, Àngels Chacón o Mariàngela Vilallonga van anar a escoltar-lo.

I també Jordi Puigneró, que, com Elsa Artadi o Josep Rius (també presents en l’acte) van formar part de la delegació catalana que dimecres es va reunir amb representants del Govern espanyol. Mas va dedicar a l’obertura del diàleg les frases més remarcables de la seva intervenció. «Cal anar amb compte, perquè una cosa són els partits i el Govern i una altra cosa l’Estat espanyol, que té molts tentacles i pot revertir els pactes», va dir. Tot i així, es va felicitar per la iniciativa perquè «obre una oportunitat de parlar civilitzadament», que és el que l’independentisme «havia demanat sempre». 

Notícies relacionades

Mas: «Quan ningú pot guanyar, la solució és que guanyem tots»

Mas supera la seva inhabilitació sense ànim de tornar a ser candidat

L’expresident també va donar algunes pistes de per què la lectura de Cap fred, cor calent deixa el regust de les coses ja conegudes. Va dir que no volia explicar res que afecti els qui «estan immersos en processos judicials oberts», perquè ell sap –a compte de la seva inhabilitació– que aquesta és una «zona de perill total».

Saber fer política

En qualsevol cas, el to de la seva xerrada amb Mònica Terribas –que va recordar que Mas és el personatge a qui més vegades ha entrevistat– no va ser triomfalista, sinó reflexiu. L’expresident, a qui molts consideren l’impulsor del procés tot i que acabés fagocitat en un dels girs de la seva llarga trama, va lamentar que l’independentisme «no hagi sabut administrar els seus èxits». I, respecte a la negociació actual amb el Govern, va afegir: «Espero que sobre el que no l’hem encertat n’hàgim anat aprenent. Si és així, tindrem més possibilitats d’èxit». Perquè al llibre es pregunta si els catalans «saben treballar, però no fer política», i ahir va advertir que l’Estat espanyol «en sap més, perquè sempre n’ha fet».