Mas: «Quan ningú pot guanyar, la solució és que guanyem tots»

L’expresident Artur Mas, al seu llibre ‘Cap fred, cor calent’, proposa la celebració d’un referèndum diferent dels plantejats fins ara per l’independentisme. Es tractaria, segons Mas, d’acceptar «que hi pot haver més d’una opció sobre la taula».

L’expresident adverteix el sobiranisme que mantenir la mateixa exigència que fins ara «portarà a xocar contra el mateix mur de formigó», i ofereix que una de les alternatives de la consulta sigui votar a favor de la proposta de l’Estat. «S’ha de posar tota l’energia en el fet que aquesta proposta estatal existeixi».

Mas afirma que en lloc de constatar les línies vermelles del Govern espanyol i de l’independentisme, pot existir un terreny d’acord basat en el fet que l’Estat accepti que la decisió correspon als catalans, que s’acordi els termes d’una consulta en la qual escollir la millora de l’autogovern o la independència, i que s’assumeix que si guanya la independència «es concedeix al resultat valor polític, però no jurídic» i l’Estat «es compromet a promoure els canvis normatius o legislatius que permetin implementar el resultat, de manera legal i acordada». I si venç l’opció de millorar l’autogovern, aquesta sí que té valor jurídic i entra en vigor de manera immediata.

Mas fa autocrítica respecte als dèficits de l’independentisme. I si bé es felicita per l’augment d’aquest objectiu entre la ciutadania, és clar a l’afirmar que «no s’ha pogut constatar encara una majoria inapel·lable» per aconseguir la independència perquè només amb aquestes majories «es guanya la legitimitat externa i la cohesió interna».

En la seva reflexió, l’expresident assumeix que ni l’independentisme pot desvincular-se de la legalitat espanyola ni l’Estat pot posar fi a les majories sobiranistes. «I quan ningú pot guanyar, l’única solució és que guanyem tots», conclou.

Sobre l’aposta del seu successor, Carles Puigdemont, de mantenir el conflicte obert amb l’Estat per aconseguir la independència, Mas adverteix: «Requereix calcular bé els costos de tot tipus, explicar-los i assumir-los».

Alternança en la presidència i distància amb Puigdemont

Mas proposa repetir la candidatura unitària independentista o bé una alternança en la presidència de la Generalitat entre JxCat i ERC en dues legislatures consecutives per provar d’aconseguir «unitat interna». L’expresident i exlíder de CDC proposa que el Consell per la República tiri endavant el procés per l’autodeterminació mentre que el Govern gestioni el dia a dia per «negociar amb Madrid sense necessitat de posar l’accent en l’autodeterminació».

Respecte als fets d’octubre del 2017, Mas confirma que prèviament va proposar a Neus Munté ser la seva successora quan la CUP va forçar aquest canvi i que aquesta s’hi va negar de forma rotunda. Va ser llavors quan es va proposar el càrrec a Carles Puigdemont.

Sobre el full de ruta de Puigdemont, el del «referèndum o referèndum», Mas deixa clar del que va avisar: «No deixar de banda mai la possibilitat de convocar eleccions si el plebiscit quedava avortat o era incomplet». I recorda que d’entrada dirigents d’ERC no eren partidaris del referèndum. També considera que l’exconseller Jordi Baiget no mereixia ser cessat per Puigdemont. Es desmarca amb matisos de la polèmica aprovació de les «lleis de desconnexió» i afirma clarament que no va veure recorregut en la de «transitorietat jurídica».

En especial, Mas critica la gestió postreferèndum per falta de previsió i recorda que va recomanar «insistentment» portar la declaració d’independència al Parlament seguida de la convocatòria immediata d’eleccions per ratificar el resultat de l’1-O, perquè en la consulta no s’havia passat del 42% del cens. Revela que tant Puigdemont com el vicepresident Oriol Junqueras eren clarament contraris a l’opció de la DUI acompanyada d’una resistència continuada de la ciutadania al carrer. També qualifica de «reprovables» alguns moviments i actituds d’ERC durant aquells dies, i titlla de «gran deslleialtat» l’amenaça a Puigdemont de sortir del Govern si convocava eleccions. Unes eleccions que afirma que eren inevitables i només es dirimia si les convocaria Puigdemont o bé Rajoy mitjançant el 155.

Les raons del canvi de Puigdemont

Notícies relacionades

¿Marejol a Euskadi?

La fiscalia demana arxivar la causa contra Paz Esteban per Pegasus

I remarca que Puigdemont li va confirmar la seva decisió de convocar eleccions el dimecres dia 25 d’octubre, abans de la reunió a la qual va convocar el Govern i les entitats sobiranistes, entre altres actors. Però va canviar per l’actitud de Rajoy de mantenir el 155, la posició d’ERC, la divisió al PDECat i el pes de les xarxes socials.

I sobre la fugida d’alguns consellers i de Puigdemont després de la DUI, Mas evita donar detalls, però confirma: «No hi havia indicacions, no hi havia un pla comú, no hi havia una estratègia conjunta».