Calvo recolza l'entrada de Iglesias a la comissió del CNI pel seu rang de vicepresident

L’entrada de Pablo Iglesias a la comissió que controla el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) continua fent córrer rius de tinta. En concret, la vicepresidenta primera del Govern, Carmen Calvo, ha hagut de defensar que el seu company del Consell de Ministres formi part d’aquest òrgan després del qüestionament d’aquesta decisió per part d’un diputat de Vox en la sessió de control a l’Executiu. 

«És vicepresident segon d’aquesta coalició, resulta bastant lògic que també estigui en aquesta comissió del Govern», ha explicat la dirigent socialista simplificant l’argumentari del Govern. A més, Calvo ha acusat als de Santiago Abascal de, «en una ostentació de racionalitat i actitud democràtica», posicionar-se ja en contra de tot el que faci l’actual Executiu. 

«Potser, el que a vostès no els agrada són les urnes i els seus resultats, el que ha passat durant 42 anys en aquest país, i potser els agrada més el que va ocórrer els 40 anys abans de la democràcia. Potser aquest és el problema que tenen vostès», ha sentenciat la vicepresidenta. 

Retrets al nomenament

Notícies relacionades

González: Que m'expliquin la relació entre l'Agenda 2030 i el CNI

Paz Esteban serà la nova directora del CNI

La rèplica de Calvo ha arribat després que el parlamentari de Vox Julio Utrilla Cano hagi retret al Govern haver fet «realitat el somni» d’Iglesias des que va trepitjar l’hemicicle: «Controlar el CNI». Un desig que ha atribuït a l’intent del cap dels morats de portar a Espanya les pràctiques pròpies de les «repúbliques bolivarianes» i controlar «l’educació, els mitjans de comunicació i els serveis d’intel·ligència».

«No dormim tranquils pensant que el piròman del senyor Iglesias està en aquesta comissió [la del CNI] i que el senyor Sánchez li ha donat un arsenal de gasolina i llumins», ha apuntat el diputat d’extrema dreta abans d’assegurar que el seu grup parlamentari buscarà portar al secretari general de Podem fins a l’«ostracisme i la irrellevància política».