Algèria s'adjudica unilateralment aigües de l'illa de Cabrera

Algèria s’ha adjudicat unilateralment aigües de l’illa de Cabrera (illes Balears). Ho va fer l’abril del 2018, però fins ara el govern balear no ho havia detectat. El país del nord de l’Àfrica va ampliar les seves aigües territorials arribant a ‘ocupar’ mínimament el Parc Nacional de Cabrera, al sud de Mallorca.  

Tal com informa ‘Última hora’, la Conselleria de Medi Ambient i Territori es posarà en contacte amb el Ministeri per a la Transició Ecològica per saber què fer a partir d’ara. El govern balear i el ministeri, com a cogestor del parc nacional, han de teixir conjuntament una resposta davant d’aquesta situació que podria derivar en un conflicte jurisdiccional. 

La qüestió va arribar aquest dimarts al Parlament balear. La diputada del PP Virginia Marí va preguntar al Govern sobre les mesures dutes a terme davant de l’ampliació de les aigües jurisdiccionals d’Algèria. Marí va formular aquesta pregunta ateses les «amenaces» que comporta aquest fet, tant per al sector pesquer com per la possibilitat de prospeccions petrolíferes en aigües pròximes, malgrat el «grandíssim esforç» dut a terme per l’Aliança Mar Blava i, en general, el conjunt dels eivissencs per frenar aquestes prospeccions. Les prospeccions d’hidrocarburs podrien ser el motiu de la decisió d’Algèria d’expandir la seva aigües jurisdiccionals al Mediterrani.

La diputada ha lamentat «el sigil d’aquest procediment» i ha qüestionat «l’aptitud del Ministeri de Transició Ecològica per resoldre aquesta situació», si es tenen en compte els antecedents a les Illes, com la «imposició» de les boies de Tagomago o la seva «incapacitat» per acabar la depuradora d’Eivissa. «A aquest fet s’afegeix l’embolic d’interessos quant a la negativa del Ministeri a cedir la gestió del parc nacional de Cabrera al Govern», va afirmar durant la sessió.

També el senador de Més per Mallorca Vicenç Vidal traslladarà a la Cambra una pregunta al Govern sobre quines actuacions s’han realitzat davant de l’ampliació decidida per Algèria.

Afers Exteriors va presentar la seva oposició fa dos anys 

La ministra d’Afers Exteriors, la UE i Cooperació, Arancha González Laya, ha explicat aquest dimecres que ja fa dos anys que Espanya va presentar la seva oposició a la norma aprovada per Algèria per delimitar les seves aigües al Mediterrani, però que encara no ha començat una negociació entre tots dos.

Preguntada en roda de premsa amb el seu homòleg de Macedònia del Nord, la ministra ha explicat que, a diferència de les lleis marroquines, «on només hi ha un interès de delimitar les aigües», el decret algerià, que «data de fa dos anys», inclou ja «la seva visió de com haurien de delimitar-se aquestes aigües», i per això Espanya va comunicar la seva oposició.

Quan les aigües de dos països s’encavalquen, la Convenció del Dret del Mar estableix que «les dues parts han de negociar, però aquesta qüestió encara no ha començat», ha detallat la cap de la diplomàcia. «Hi ha una pretensió i es respon amb una altra», ha explicat, i hi ha d’haver una negociació.

La ministra havia respost aquest mateix dimecres a una interpel·lació parlamentària de la diputada del PP Ana Oramas sobre les lleis marroquines de delimitació d’aigües davant del solapament amb les Canàries.

Notícies relacionades

¿Què és una moció de censura i com funciona? Terminis i altres claus

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

La Convenció del Dret del Mar atorga als Estats un mar territorial de 12 milles i permet declarar una zona econòmica exclusiva (ZEE), amb la seva corresponent plataforma continental, de fins a 200 milles, però estableix que, entre països adjacents o situats cara a cara, quan hi hagi solapaments la frontera marítima s’ha d’establir de mutu acord.

Espanya té frontera marítima amb Portugal, França, Itàlia, el Marroc i Algèria i gairebé cap està delimitada oficialment, ha reconegut González Laya al Congrés. Amb el Marroc, Espanya té espais marítims superposats en tres àrees, l’estret de Gibraltar, el mar d’Alborán i el corredor entre les Canàries i la façana atlàntica del Marroc, i en cap estan delimitats oficialment.