El PP acusa el PSOE de promoure l'eutanàsia per estalviar

Amb desenes de referències cap a Ramón Sampedro, María José Carrasco (el marit del qual era a la tribuna), Maribel Tellaetxe i molts altres malalts que, abans de morir, van reclamar l’eutanàsia, el Congrés va admetre aquest dimarts a tràmit la proposició de llei del PSOE per regular a Espanya l’ajuda a morir per a aquelles persones amb una «malaltia greu i incurable» que desitgin acabar amb les seves vides. Només el PP, Vox i algun grup minoritari es van oposar a la seva tramitació, després d’un debat pujat de to a causa que el Partit Popular va acusar el grup proponent d’impulsar el suïcidi assistit per «estalviar» en costos sanitaris, pensions i prestacions de dependència.

Ja al matí el portaveu en aquest tema, el diputat José Ignacio Echániz, havia assegurat davant de la premsa que, per al PSOE, «l’eutanàsia és una política de retallades». I va raonar la seva afirmació amb l’argument que «una persona sana costa al sistema menys de 300 euros a l’any», mentre que «una persona [amb una malaltia] crònica, polimedicada, pluripatològica, que sigui gran i necessiti amb intensitat tractaments i diagnòstics gasta entre 15.000 i 20.000 euros a l’any», cosa que sumat a les pensions i les prestacions socials, fa que «cada vegada que una d’aquestes persones mor o és empesa per la via de l’eutanàsia, l’Estat  està estalviant moltíssim», informa Pilar Santos.

Furtar el debat

A la tarda, durant el debat va insistir en aquesta idea i, lluny de retractar-se, va assegurar que el «substrat del projecte legal» són les «retallades socials amb l’excusa del dret a morir». Així mateix, va assegurar que, ara, «acabar amb els malalts és el veritablement reaccionari». Finalment, va acusar el PSOE de «furtar el debat als espanyols» i de «posar per la porta del darrere, sense garanties, la llei», al presentar una proposició i no un projecte, aprovat pel Govern, ja que el segon ha de ser revisat pel Consell d’Estat i «sotmès a consulta pública».

La portaveu de Vox, Lourdes Méndez, va anar més enllà i va acusar el grup proponent de tenir una actitud «totalitària» i pretendre «regularitzar el dret a matar», amb una llei que facilita l’«homicidi assistit». Segons la seva opinió, l’objectiu de la norma és «eliminar el malalt», al qual s’ofereix la mort «com una solució» i s’«obliga l’Estat a matar qui ho demani».

Un dret, no una obligació

Davant aquests arguments, els grups a favor van assegurar que l’eutanàsia serà un nou dret i en cap cas una obligació. «Qui vulgui, que l’exerceixi, qui no, no, però no impedim, senyories, que qui vulgui exercir-lo, pugui fer-ho [...] perquè el dolor humà no entén d’ideologies, és per a tothom», va assenyalar l’exministra María Luisa Carcedo, que es va rebel·lar contra el PP per acusar els socialistes de «ser uns malvats» que volen «anar matant la gent pel carrer».

Notícies relacionades

La llei de l'eutanàsia s'obre pas amb crítiques als ferris controls

Una carta redactada pel president

No va ser l’única que va criticar amb vehemència el PP pels seus raonaments. De Vox s’esperava una diatriba dura. De fet, ja va utilitzar l’argument que el PSOE pretén utilitzar la nova llei per solucionar l’envelliment quan es va admetre a tràmit per segona vegada, projecte que va decaure com el primer, per l’avançament electoral. Però les consideracions dels populars van sorprendre a l’hemicicle i a fora. Pedro Sánchez, per exemple, va tuitejar que l’únic que estalviarà l’eutanàsia serà el «sofriment de milers de persones». Mentre que des del PNB o Unides Podem es va acusar els populars, que proposen una llei de cures pal·liatives, destinada exclusivament a les persones a punt de morir, de «frivolitzar», ser «cruels» o tenir «falta d’escrúpols». «La posició de la dreta és que es foti Ramón Sampedro», va assenyalar Pablo Echenique.

Els excessius controls previs

El seu grup, per cert, malgrat formar part del Govern de coalició, es va mostrar en contra que, segons la iniciativa legal, una comissió, nomenada per les autonomies, hagi d’autoritzar  les sol·licituds de petició d’ajuda a morir, després de revisar cada cas dos metges. «Entenem que existeix un excessiu control previ», va assenyalar la diputada d’Unides Podem Roser Maestro. I és que l’obligació d’autorització per part d’una comissió serà, previsiblement, el principal escull en la ponència de la llei, ja que alguns grups volen eliminar-la i d’altres no. Tot i així, el ministre de Sanitat, Salvador Illa, va vaticinar que la norma podria ser aprovada definitivament al juny.