Què fer quan els pares separats discrepen sobre el tractament psicològic del seu fill?

"Quan em trobo en casos així, amb el risc que acabin al despatx d'un jutge, sempre pregunto als dos progenitors: intenteu saber quant de temps tindrà el jutge per estudiar la vida de la vostra família. A més, portar un nen o una nena a un jutjat no és poca cosa, té conseqüències emocionals per a ells". Així ho explica Javier Wilhelm, psicòleg i president de la secció ACR del Col·legi: Alternatives de Resolució de Conflictes.

"La gent creu que anar al psicòleg és estar molt malament"

Els conflictes són habituals i encara tenen en bona mesura el seu origen al tabú que sobrevola la salut mental, la psiquiatria i els tractaments, especialment quan es proposa iniciar-los en nens. "La gent encara creu que anar al psicòleg és estar molt malament o necessitar medicació", explica aquest professional. Un altre factor que influeix en el conflicte és, de vegades, l'ànim de fastiguejar l'altre progenitor, sense més ni més.

Per tant, la tasca de la mediació consisteix fonamentalment a vèncer les pors d'un dels progenitors: "No es tracta de convèncer un o altre sobre què fer sinó saber què els preocupa, perquè quan els dónes l'oportunitat de parlar de les seves pors i angoixes, entenen que són pors legítimes i que se'n pot parlar, es pot negociar". Per exemple, quin professional portar el menor, o analitzar si necessita medicació o no.

El treball amb el menor

En aquestes mediacions també el menor rep un suport personalitzat, perquè també es generen de vegades conflictes entre pares i fills: pares que sí que estan d'acord amb un tractament, que els fills no volen seguir. "Per sobre hi ha la voluntat del nen de venir a teràpia i continuar venint; jo sempre els dic, quan acaba la sessió: 'tu decideixes venir o no una altra vegada', i això els fa sentir molt valorats".

Qui necessita ajuda?

Quan els terapeutes, sobretot els que es doten una mirada sistèmica, analitzen la situació familiar, sovint també se n'adonen, en paraules de Wilhelm, que “de vegades és més fàcil pensar que són els fills els que necessiten ajuda en lloc de pensar que ells també la necessiten”.

Un gran percentatge d'acords

Notícies relacionades

Marc Darriba guanya el premi #PeriodismoResponsable amb un reportatge de SanaMent sobre suïcidis a presons

Josep Vilajoana, director de la Fundació CCSM: "Els pacients tenen dret a decidir si prenen medicació o no, si s'hospitalitzen o no"

Per sort, la llarga experiència d'aquest expert en mediació fa que afirmi que en un alt percentatge de casos s'arriba a un acord. "Quan la gent parla de les seves preocupacions -descriu- l'altra part pot entendre d'on procedeix una negativa o un entossudiment; altrament, ens quedem a la part superficial del conflicte".

La conclusió d'aquest tipus de vivències psicològiques té a veure amb "la importància de parlar i crear espais d'escolta i traduir, perquè de vegades quan estàs en conflicte no pots aguantar la veu de l'altre ni escoltes el que diu, i jo he de fer la feina de traduir", conclou Wilhelm.