10 d’ag 2020

Anar al contingut

Debat a la Cambra baixa

La llei de l'eutanàsia s'obre pas amb crítiques als ferris controls

El Congrés admetrà a tràmit aquest dimarts el text, que la majoria dels partits preveuen accelerar

Diverses entitats i forces polítiques advoquen per eliminar la Comissió de Control i Avaluació

Patricia Martín / Miguel Ángel Rodríguez

La llei de l'eutanàsia s'obre pas amb crítiques als ferris controls

JOSE LUIS ROCA

El primer ple ordinari d’aquesta legislatura se celebrarà aquest dimarts al Congrés a gran escala. La Cambra baixa té previst admetre a tràmit la que, possiblement, serà una de les lleis socials més significatives dels pròxims anys: la que regularà l’eutanàsia, després dels dos intents fallits anteriors. Si bé, ara una àmplia majoria de grups polítics recolzen el fet que Espanya es converteixi en el sisè país del món a permetre que aquelles persones amb una «malaltia greu i incurable» o «crònica i invalidant» i que tinguin un «sofriment intolerable» puguin obtenir ajuda per morir. Només el PP i Vox –i algun grup minoritari– s’oposen obertament i preveuen votar-hi en contra. Els populars no donaran, a més, llibertat de vot als seus diputats.

L’extens recolzament polític, que emana del consens social existent, no significa que a la lleili esperi un camí de roses. L’anomenada llei de mort digna que va presentar Ciutadans i que regulava el dret a rebre cures pal·liatives a aquells malalts a punt de morir –mentre a l’eutanàsia poden acollir-se pacients com Ramón Sampedro que no són a prop del final de la seva vida– es va demorar més d’any i mig i no va veure la llum per l’avanç electoral, tot i que comptava amb un suport unànime. Cs, de fet, va tornar a registrar aquest dilluns la norma, amb les esmenes negociades i l’esperança que en aquesta ocasió vegi la llum. També diuen mantenir aquesta esperança i el ferm propòsit d’accelerar els tràmits els partits proeutanàsia. «La llei sortirà sí o sí [...] La gent no toleraria que diferències de matís entre partits ho retardés ni un minut més», va afirmar el vicepresident Pablo Iglesias.

Necessitat «urgent»

També l’entitat més representativa del col·lectiu, Dret a Morir Dignament (DMD), opina que, ja que existeix una àmplia majoria, la «tramitació serà ràpida», perquè hi ha famílies esperant i es necessita amb «urgència», segons explica Isabel Alonso, presidenta de l’associació a Catalunya. Si bé, reconeix que algunes diferències entre els partits podrien retardar la seva aprovació, com per exemple la que gira entorn de la creació de la Comissió de Control i Avaluació que autoritzarà, de forma prèvia i posterior, l’ajuda a morir.

Es tracta d’una exigència que no hi ha a la resta de països que han autoritzat l’eutanàsia i el suïcidi assistit i contra la qual ja s’han manifestat, entre d’altres, el comitè de bioètica català. Segons DMD, tenint en compte les dades de Bèlgica, on demanen ajuda per morir el 2% dels morts, aquestes comissions hauran d’atendre un volum molt gran de peticions, cosa que podria «bloquejar» el funcionament de la llei i que alguns pacients morin esperant l’autorització. A més, existeix el risc que les CCAA contràries a l’eutanàsia, com són les administracions competents de la seva creació, nomenin persones que no autoritzin les sol·licituds.

Alguns «dubtes»

Per això, partits com JxCat manifesten que aquesta comissió els genera «dubtes», tot i que mostren el seu acord amb el 99% de la norma. Fa mesos, quan es va intentar tramitar la llei per primera vegada, ERC i Podem també van mostrar la seva oposició, si bé ara els morats, que formen part del Govern, tan sols avancen que la llei els sembla un «bon punt de partida», tot i que presentaran esmenes. En el costat contrari, Ciutadans va avisar aquest dilluns que vol «incrementar les garanties i el dret a la informació dels pacients perquè les decisions es prenguin amb un ventall de possibilitats ampli». Així mateix, el PNB adverteix que defensa l’eutanàsia però amb «ferris ancoratges jurídics, sanitaris, de llibertat i responsabilitat» i així constarà en les seves esmenes.

I, enmig de les pressions d’uns i d’altres se situarà el PSOE, el grup proponent, qui defensa la necessitat que hi hagi una comissió d’avaluació per «tancar les garanties» que conté la llei, segons explica María Luisa Carcedo –que aquest dimarts defensarà la iniciativa–, en declaracions a EL PERIÓDICO. La també exministra de Sanitat posa com a exemple que aquesta comissió tindrà també la facultat de revocar les peticions denegades prèviament pel metge responsable, fent que l’hospital faciliti la prestació a través d’un altre facultatiu. Tot i així, el grup socialista es mostra disposat a «debatre» totes les possibles objeccions.